pastafangs

Eva Zeisel: apunts biogràfics

2012-01-24T18:24:00.000+01:00

Em pregunto per què mai no havia sentit a parlar d'Eva Zeisel fins que amb el nou any la xarxa ceràmica s'ha fet ressò de la seva mort als 105 anys. Però qualsevol moment és bo per a descobrir una obra interessant, subtil i corba com la de la ceramista hungaresa Eva Zeisel.

Eva Stricker va néixer a Budapest el 1906. Als 17 anys va ingressar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts amb la intenció de convertir-se en pintora, però la seva mare la va convèncer per a que aprengués un ofici mitjançant el qual creia que podria guanyar-se millor la vida. Va ser així com Eva va aprendre l'ofici de terrissaire tradicional, un aprenentatge no sempre fàcil ni agradable. Eva va ser perseverant en el seu objectiu i aviat es va graduar en la condició d'oficial. Només un any després la seva obra va ser exposada al Sesquicentenari de Filadèlfia, on va guanyar una menció honorífica. Per aquella època, Eva ja estava treballant com a dissenyadora a la fàbrica de Kispest, a Budapest.

Però Eva necessitava volar del niu, viatjar, ampliar la seva experiència i alhora millorar les seves habilitats. Per això va traslladar-se treballar a Schramberg, Alemanya, on va adquirir coneixements en totes les fases de la producció industrial i es va convertir en una de les primeres persones (certament en la primera dona) que va apostar per promoure l'art de la ceràmica en la producció en massa contemporània.

Al cap d'un temps, es va mudar a Berlín i s'incorporà a treballar en d'altres fàbriques a Hamburg i de tot Europa. El 1932 va viatjar a Rússia, en part de vacances però també, al igual que molts altres artistes joves idealistes i intel·lectuals de l'època, per tal d'experimentar els nous moviments artístics i socials. Allí, com a dissenyadora industrial amb experiència, se li va oferir una feina per a assessorar en la modernització de la indústria ceràmica, on la creativitat i el dinamisme d'Eva tenien molt a aportar. Va recórrer tot Rússia per tal d'entendre i coordinar els esforços i crear una fàbrica que produïria objectes quotidians per a les llars dels ciutadans. Els seus esforços van ser reconeguts, i aviat va ser traslladada a la fàbrica de Lomonosov a Leningrad (l'antiga Fàbrica Imperial de Porcellana). Això al seu torn va acabar menant al seu nomenament com a Directora Artística de la Indústria de Porcellana i Vidre del país.

Aquest ascens trepidant va quedar truncat el 1936, quan es va veure implicada en una de les purgues estalinistes, acusada de conspirar contra la vida de Stalin. Va ser empresonada a la presó de la NKVD durant 16 mesos, la major part del temps en un confinament solitari. Allí va ser sotmesa a les primeres formes de rentat de cervell, tortura, i a l'amenaça constant de que cada dia seria l'últim. Fins que un dia, amb la mateixa roba que duia a la cel·la, van alliberar-la en un tren que sortia cap a Àustria. Mai es va saber realment quina va ser la raó del seu empresonament ni tampoc perquè va ser alliberada. Un cop a Àustria, just a temps d'escapar de l'Anschluss, va marxar a Anglaterra, on es va casar amb Hans Zeisel, que portava set anys esperant-la. El 1938 van anar a Nova York on es van establir ja de forma permanent.

El 1939 es va crear el departament de ceràmica de disseny d'arts industrials al Pratt Institute de Brooklyn, on va donar classes fins al 1952.

Començant per Sears, Zeisel va dissenyar per les firmes més prestigioses del planeta (Xina Castleton, Hyalyn, Phillip Rosenthal (Alemanya), Mancioli (Itàlia), Heisey, Noritake (Japó), Toki Nikkon (Japó)...)

El 1942 va ser seleccionada pel Museu d'Art Modern de Nova York per dissenyar una línia de vaixella de porcellana fina per a la Companyia Xina de Castleton Pennsylvania. Els dissenys no van estar llestos ni es van produir fins al 1945, degut a les restriccions a causa de la guerra, però van ser presentats en una exposició al MoMA el 1947.

Des d'aleshores fins la seva mort, aquesta hereva de la Bauhaus i de l'"art nouveau" rus, va arribar a crear al llarg de la seva carrera més de 100.000 objectes ceràmics. A Zeisel li agradava dir que treballava "per a l'usuari, el seu bon amic" i que volia "capturar" en la seva obra "el llenguatge màgic de les coses".

Prova superada (I)

2012-01-16T00:31:00.003+01:00

Quan hi ha bones notícies costa esperar a compartir-les... Recordeu el meu canvi de resistències?? Avui finalment he posat la segona cuita de bescuit després del primer fracàs que no vaig poder presenciar perquè era fora de vacances... estava francament preocupada. Aparentment en la primera cuita, el forn havia pujat bé fins els 980ºC però en apagar-se el forn també havia saltat un dels interruptors de seguretat del quadre elèctric. Quan vaig tornar al taller vaig revisar les peces que havia cuit l'Ester a la fornada... Unes peces esmaltades amb 7/1 havien quedat blanquinoses, com si l'esmalt no s'hagués fos... molt extrany tot plegat... i poc encoratjador!!

Des que aquest migdia el forn ha començat a pujar, jo no he parat de treballar. Era qüestió de distreure'm... vuit hores sense desviar la mirada del piròmetre seria ratllar la paranoia... he tornejat, he retornejat, he reciclat fang, he endreçat el taller... una jornada intensa de debò, qualsevol diria que és diumenge!! A l'interior del forn, el color ha anat passant del vermell fosc al groc amb normalitat d'acord amb el que anava marcant el piròmetre...

Passades les 22h, el forn ha arribat a 980ºC i s'ha apagat. Sembla que tot ha anat bé!! He espiat el con per l'espiell i sembla que també hi està d'acord C-: (... el de la foto que he penjat és un con de fa temps però el de dins el forn tenia el mateix aspecte).

Ara toca superar la prova de foc (mai més ben dit)... a mitjans de setmana posarem fornada d'alta. Creueu els dits!!!

Any nou, resistències noves

2012-01-02T20:42:00.000+01:00

Fa temps que tenia problemes amb les resistències del meu forn... les cuites s'allargaven, el consum augmentava... En realitat he postergat una mica més del recomanable el canvi. En part perquè les resistències són cares (uns 100 euros cada element), en part perquè és una cosa que no havia fet mai abans jo sola i em feia respecte, en part perquè els esmalts que faig servir no patien en excés l'allargament del cicle... Però algun dia s'havia de fer!!

Les resistències per a baixa temperatura poden ser de Nicrom, una aleació bàsicament formada per níquel i crom. Per a alta temperatura, s'utilitza una altra aleació anomenada Kanthal (en realitat el nom correspon a una marca registrada) formada principalment per ferro, crom (fins un 20%) i alumini (fins un 7.5%). Els qui vulgueu més informació i llegiu en anglès trobareu molta informació sobre aquest material a la pàgina dels fabricants. Les resistències del meu forn, són d'un tipus de kanthal anomenat A1, que pot aguantar temperatures al voltant dels 1400ºC. Aquestes aleacions continuen sent conductores del corrent elèctric a altes temperatures i no es deformen, pel que són òptimes per als forns ceràmics. Quan el kanthal es torna vell, passa a presentar una aparença blanquinosa com podeu veure a la imatge de dalt. Quan són noves, tenen un aspecte ben diferent! Aquí estan les meves noves resistències...

Tenen un color gris brillant i són relativament flexibles. Quan s'escalfin es tornaran rígides i es trencaran davant de qualsevol intent de manipular-les. Per això les velles que vaig treure estan totes fragmentades. Les vaig haver de treure a trossets, i vaig trigar una bona estona a deixar el forn net!

La primera resistència va ser la més difícil de col·locar... el kanthal és dur de manipular i s'havia d'adaptar una mica a la disposició de les ranures.

A més el material refractari de què està fet l'interior del forn no és gaire sòlid i algun canto de les ranures va quedar una mica perjudicat... Però mica en mica...

Bé, no té mala pinta... Però ara caldria provar si va! Les circumstàncies han determminat que no pugui ser-hi el dia de la primera cuita amb les resistències noves. Estic de vacances però la meva companya de taller, l'Ester, havia de fer una cuita així que no he pogut seguir de prop el procés. Era una cuita de bescuit (980ºC). Aparentment tot ha funcionat bé fins al final del programa, però, en apagar-se el forn algun dels interruptors de seguretat ha saltat, no sé exactament quin... Hauré d'esperar encara uns dies a investigar si ha estat alguna cosa incidental o si és quelcom de més serios... espero que no!!! :-)

Bon any 2012!!

2011-12-31T20:40:00.000+01:00

L'última llum de l'any per a acomiadar el 2011... No sé exactament què s'acaba avui, però tots ho celebrem... Ha estat un any intens... Any de fires (La Candelera, Montblanc, El Vendrell...), aprenent amb cadascuna, compartint en cadascuna moments entranyables i reflexions, de vegades no molt optimistes, però hi ha experiències que cal viure per a saber què donen de si i, bé, alguna cosa n'hem tret!

Any també d'embranzida amb els cursos. De fotoceràmica, però també de torn a l'estiu i des de fa uns mesos tinc la companyia de dues persones amb moltes ganes d'aprendre, un cop per setmana al taller... Ensenyar, aprendre, aprendre a ensenyar... una camí en el que encara queda tros per recórrer...

Any d'esdeveniments... d'exposicions interessantíssimes, de jornades de foc a Domadores, a Les Gavarres... Anys de coneixences ceràmiques boniques i molt enriquidores... Any també de facebook, un lloc ben extrany que encara no acabo de comprendre del tot (algun dia potser compartiré aquí també les meves reflexions sobre el tema)...

Però si un lloc és "casa meva" en aquest ciberespai, aquest lloc és el Pastafangs. És el lloc on puc reflectir les coses que vull, com vull i al ritme que realment vull... Sí que és cert que les darreres setmanes ha adoptat un ritme invernal, però tot i així, avui, mirava el blog i aquest ha estat l'any amb més entrades!! Un any intens però frúctifer... a veure que tal el 2012!!

A tots i totes les que llegiu el Pastafangs,a la gent que m'heu encoratjat en aquest camí, moltes gràcies i us desitjo el millor per a aquest any que comença...

BON ANY NOU!!!!

Les cordes en moviment...

2011-12-28T18:39:00.002+01:00

Recordeu que fa un temps us vaig parlar d'en Gilbert Serres?

El dia que va venir a Bisbalceram, vaig estar gravant el procés...

ja fa set mesos i just ara l'he acabat de muntar!!!

Però més val tard que mai, i crec que realment val la pena veure-ho... així que... a compartir s'ha dit!

Espero que us agradi :-)

BONES FESTES...

2011-12-23T17:37:00.000+01:00

El Pastafangs està una mica endormiscat darrerament, però no està ni molt menys abandonat així que us prometo ben aviat reprendre el fil ceràmic virtual i fer-vos en partíceps.

Hi ha molt per explicar!!

De moment, a tots i totes amb qui he pogut compartir tant des d'aquí...us desitjo

BONES FESTES I TOT EL MILLOR PER AQUEST 2012 QUE ÉS A PUNT DE COMENÇAR!!

I que la ceràmica us acompanyi!! :-)

Nadal fet a mà...

2011-12-05T17:36:00.000+01:00

Al taller sona... Jeff Buckley

2011-11-23T22:48:00.001+01:00

La de Jeff Buckley es una veu que puja directa des de les entranyes... I és la veu que omple el taller aquests dies... (feia temps que no explicava el que va sonant mentre treballo...)

Buckley em sembla sublim quan canta i s'embala i la seva veu s'estripa, com a "Grace", o quan reinterpreta l'"Hallelujah" de Cohen en una versió delicadíssima i considerada definitiva pels especialistes.

La de Buckley és una obra tancada per una mort tràgica fa ja 14 anys. No sabem de què més hauria estat capaç, però aquesta petita herència musical que ens va deixar em sembla suficient... una perla única per a un novembre de taller intens...

Final feliç!!

2011-11-20T20:55:00.000+01:00

Crec que ahir devia ser un gran dia a la rajoleria de can Frigola. Després de tantes setmanes d'espera i d'un intent fallit per culpa de la pluja, per fi es va poder descarregar el forn!

Si doneu un cop d'ull a les fotos del Consorci de les Gavarres (d'on he tret les imatges d'aquesta entrada) veureu l'ambient i la feinada d'aquesta jornada excepcional i més d'una cara de satisfacció davant la fornada més afinada de les que s'han fet fins ara quant a temperatura (Matés dixit!). Van sortir de dins unes peces espectaculars i els cairons ja són a punt per a recobrir el terra de l'ermita de Sant Cebrià dels Alls.

No podia ser d'una altra manera... com ha dit en Josep: "No podia fallar, massa energia enfocant en la mateixa direcció". Energia de la bona i millor. I estem tots esperant la propera amb moltes ganes!! C-:

Provant, provant...

2011-11-18T22:59:00.000+01:00

Aquests dies funciono a mig gas... Al meu cos no li van ni el fred ni les pluges i he hagut de fer llit algun que altre dia últimament... I justament ara tinc molta feina que m'espera al taller!! Per a un dels encàrrecs que tinc pendents, vaig decidir provar esmalts nous. No hi ha un plaer més gran que obrir un forn quan no saps què en sortirà... C-: Voilà!! Els bols petits són monococcions i a les pastilles l'esmalt està aplicat sobre bescuit, sempre sobre gres a 1260ºC.

Aquest és una base que conté titani amb una addició de Cobalt i Níquel. Al llibre d'on vaig treure la fórmula l'anomenen Abrey. Té unes textures superinteressants i una variació de colors segons la capa que pot donar molt de joc...

La mateixa base amb Níquel, queda molt menys pigada, amb la textura més difosa...

I aquesta també és la Abrey, aquest cop saturada de manganès... regalima que dóna gust!!!

I un trio fèrric... dos vermells i un tenmoku negre... entre altres coses porten feldespat, fosfat tricàlcic i, òbviament, una bona dosi de ferro...

...mmm, aquestes textures m'agraden!! C-:

A internet s'hi troba molta informació sobre esmalts... aquests tres darrers els vaig treure d'aquest blog. Ara que estan provats caldrà aplicar-los més seriosament, a veure què donen de si!! Les proves sempre són orientatives, però mai definitives!!! C-:

Presència amagada...

2011-11-18T01:20:00.000+01:00

La càmera capta coses que l'ull no veu... per damunt les feixines, preparades per a la cuita, hi ha una presència amagada... una cara fantasmagòrica que vigila... sí, fa una mica de por!!! La veritat és que si no m'haguessin avisat probablement no l'hauria vist mai ... merci Dani!! ;-)

Em pregunto si encara deu ser allà... aquest dissabte toca obrir fornada, si algú hi va que miri si encara hi és!! Uuuuu...

Poca llum... però moltes ganes!!

2011-11-14T11:26:00.000+01:00

Realment es nota el canvi horari i que cada dia ens anem apropant al solstici d'hivern. Un grupet de gent em va demanar d'organitzar un curs de fotoceràmica aquest cap de setmana i a la sessió de la tarda quasi ens quedem sense llum!!! C-:

De tota manera, vam experimentar de valent i no van faltar les ganes i el bon humor, i vam aprofitar la llum del diumenge al matí al màxim. Aquí us deixo un parell de "microvídeos" que reflecteixen aquest bon ambient de treball i el moment "màgic" en què apareix una imatge.

I ara sí que toca fer una pausa amb els cursos... esperarem a que torni a fer-se la llum!!!

Disculpa...

2011-11-13T18:37:00.000+01:00

He de demanar disculpes... fa una setmana vaig anunciar al Pastafangs que l'obertura tindria lloc aquest passat dissabte. En el moment de redactar l'entrada m'havia arribat aquesta informació, però al cap de poc temps vaig rebre un correu del Consorci: "Rajolers! Per motius organitzatius hem d’aplaçar l’obertura del forn i l’extracció de les peces una setmana més, així que quedem el dissabte 19 de desembre a les 9h a la rajoleria. Esperem que el bon temps ens acompanyi aquesta vegada. Una enfangada...ay...una abraçada a tots!"

En aquell moment no vaig rectificar la informació al blog i ja no hi vaig pensar més... No és cap excusa però la veritat és que he tingut una setmana complicadeta... Són coses que passen... només espero que no hagi fet anar malament a ningú amb aquest descuit... :-(

En tot cas, mil diculpes!!!

Aigua!!!

2011-11-06T23:31:00.000+01:00

Aigua, aigua i més aigua aquest diumenge al matí a La Bisbal. Alguna gent s'ha apropat al forn i desafiant la pluja ha fet un primer intent de desenfornar, però les condicions no eren en absolut favorables. L'abundant aigua ha convertit els voltants del forn en un fangar que ha portat més d'un mal de cap als presents. Des del Consorci informen: "Avui, per afegir una mica d'èpica al projecte, els mateixos materials amb què vam construir els cairons, la terra i l'aigua, ens han fet recular. Dissabte que ve ho tornarem a provar. Serem a la rajoleria a partir de les 9h per desenfornar. Salutacions a tots!"

Amb tanta pluja no he pogut passar pel forn, però el Consorci de les Gavarres està fent un molt bon seguiment de tot el procés, i avui tampoc s'ha volgut perdre el que pogués passar. El reportatge gràfic d'aquesta èpica temptativa de desenfornament el teniu aquí: https://picasaweb.google.com/102335450772588691361 En fi... coses de la tardor, però a la segona va la vençuda: dissabte que ve tenim tots una altra cita!!

Aquest diumenge desenfornem!!!

2011-11-04T23:12:00.000+01:00

Imatge extreta d'aquí.

Així van entrar les peces al forn rajoler... com en sortiran???

La resposta aquest diumenge. El Consorci de les Gavarres informa: "Després de la cuita arribem ara sí al final del procés de fabricació dels cairons. Diumenge 6 de novembre, a partir de les 9 h estarem a la rajoleria desenfornant l’obra i preparant-la per deixar-la ben emmagatzemada. Acceptarem gratament mans i ronyonades altra vegada...perque la feina sigui una festa!" Realment estic impacient per veure què ha passat allà dins!! Ja queda menys...

Per arribar-hi: des de La Bisbal agafeu la carretera que va a Palamós i ja està indicat. Ens veiem allà!!

Imatges després de la pluja...

2011-11-02T21:47:00.005+01:00

Després de dies de pluja, l'aigua ens va regalar una treva just a temps per a poder aprofitar la llum d'octubre. El passat cap de setmana, vaig tornar a tenir gent imprimint i experimentant al taller!

Dos dies treballant de valent... superant canvis d'horari i portes encallades... C-:

De vegades les imatges es resisteixen una mica però quan finalment apareixen... és màgic!

Ara que s'apropa el solstici d'hivern cada vegada tenim menys hores de llum ... però tot i així, el sol mai fa vacances!

Cuita del forn rajoler al Mas Frigola : diumenge

2011-10-30T22:07:00.001+01:00

Tercer dia de cuita (segon per a mi...). El foc està força més desbocat que la nit anterior...

A la part de dalt el forn té un espiell... la diferència entre la temperatura a les foganyes i la part superior és considerable... a baix va cobrant ja tons grocs, però dalt del forn encara es veu tot taronja...

El sostre del forn, està fet amb xapa i manta ceràmica i és ple de forats repartits regularment. Amb aquest munt de rebles (trossos trencats de ceràmica cuita) es poden tapar o destapar aquests orificis per a millorar el tir o per a repartir millor la calor.

El foc s'alimenta a un ritme cada vegada més ràpid... la caloreta agradable d'ahir a la nit s'ha convertit avui en una escalfor insoportable que ens manté a tots més lluny de les foganyes...

... el foc rebufa!!

La cuita s'allarga més del previst. A mitja tarda, sembla que arriba el moment de tancar el forn. Les foganyes es tapien amb una planxa de ferro, una paret de maons i terra.

Cal treballar ben de pressa!!

I a més, la pluja fa acte de presència d'una manera una mica més seriosa que fins ara...

just a temps d'acabar la cuita!!! C-:

A dalt, ara no es pot deixar cap forat sense tapar...

Només queda esperar... el dia 6 de Novembre s'obre el forn i sabrem què ha passat aquí dins!!

Us ho deixareu perdre??

Més fotos aquí.

Cuita del forn rajoler al Mas Frigola : nit de dissabte

2011-10-25T21:34:00.000+02:00

Dissabte a poc més de quarts de vuit del vespre, la fosca ja era mestressa de l'emplaçament on s'alça l'impressionant forn rajoler al Mas Frigola. Construït al segle XVIII, va fer ser abandonat fa uns 130 anys. L’any 1997 va ser recuperat i reconstruït per la fundació “Amics del patrimoni”. En Josep Matés explica com continúa la història d'aquest forn en un article publicat a la revista Terrart l'any 2007: "L’any 2003 vaig proposar a l’Ajuntament de Forallac la possibilitat de posar en marxa el forn de Can Plaja amb l’ajuda d’altres ceramistes. L’any 2005 es repeteix l’experiència al forn de Can Frigola. Degut a les condicions de conservació es van realitzar obres de restauració per poder-hi coure. I així vàrem despertar d’un llarg son aquest gegant de 70 m3 de capacitat"

Per la part alta del forn, anava evaporant-se poc a poc tota la humitat acumulada a les inmenses parets de pedra. Un joc hipnotitzant de boires il·luminades pels focus...

A la part baixa, les foganyes alimentades des del divendres al matí ja presentaven un color ataronjat i engolien la feixina amb avidesa...

A la vora de les boques no hi havia lloc per al fred...

El foc no pot abandonar-se en cap moment durant la cuita. És una feina dura... cal fer-la en equip. Hi ha torns establert d'unes sis hores. Aquesta vegada, els ceramistes David Rosell i Anna Ballesté i el rajoler Joan Ferrer han acompanyat en Josep Matés al llarg d'aquests tres dies de cuita.

Alguns no vam poder resistir la temptació de ficar-hi, en aquest cas, forquetada. Aquí dalt em teniu apropant unes restes de feixina a la foganya... C-:

Tota aquesta muntanya de feixines de bruc esperaven per a ser cremades... Enguany la feixina i la resta de llenya utilitzada per a la cuita procedía de la vegetació abatuda per la nevada de fa dos hiverns. Així doncs, tot el combustible és local. El seu ús en aquest tipus d'activitat ha sigut des de sempre una valuosa contribució a la neteja del sotabosc.

Mentre vam ser allà, va anar passant gent...

...la majoria es quedaven una estona embadalits davant les foganyes...

...el foc sempre ens abdueix i se'ns endú qui sap on...

(continuarà...)

més fotos AQUÍ

Proper cap de setmana: encesa i cuita del forn rajoler

2011-10-20T00:28:00.000+02:00

El Consorci de les Gavarres informa: "Benvolguts, després d’haver enfornat el darrer diumenge els rajols fets per Sant Cebrià dels Alls, aquest divendres al matí encendrem el forn i farem foc tot el cap de setmana per coure’ls. Esteu convidats a participar, donar un cop de mà i reviure aquest antic ofici."

1 rajoleria . 3 dies de foc . 400 feixines . 1900 cairons i moltes ganes · encesa i cuita rajoleria mas frigola · 21 · 22 i 23 d'octubre · A les Gavarres...

Fotos del procés de càrrega del forn que va tenir lloc el cap de setmana passat

(extretes d'aquí: https://picasaweb.google.com/102335450772588691361 )

Allà ens veiem!! C-:

Fira de Ceràmica d'El Vendrell 2011

2011-10-18T22:15:00.000+02:00

Darrera fira de l'any per a mi: El Vendrell.

Les fires ja no són el que eren fa uns anys, això està clar... I si les fires no són el que eren, tampoc nosaltres podem continuar com si res hagués canviat... Ara toca un cop més reflexionar una mica... buscar vies per a no caure en un discurs estèril i amarg de queixa i resignació. Una bona dosi d'imaginació no ens vindrà malament... i acció. Potser un canvi d'objectius... No ho sé, encara estic pensant... I mentre penso, aquí us deixo algunes imatges...

Aquí dalt podeu veure l'espai que vaig compartir amb la Camil·la i la Yukiko... no va quedar malament! C-:

Un plaer tornar a trobar la Teresa Bosch després de Montblanc...

...les seves peces són exquisides...

... i la poètica blanca de la Roser Oter...

... la delicada porcellana de la Judit Casalprim s'il·luminava en fer-se fosc...

... la Núria, les seves joies... i el seu somriure esplèndid...

... fantàstica peça amb dibuixos d'engalbes a la parada de la Lídia Serra i el José Dávila...

... les peces del David Rosell s'expressen sempre en un alt grau d'espontanietat i destresa ...

... de la Mercè Coma em van agradar sobretot les joies...

... i un grat descobriment en aquesta fira, el Marc Iturri, creador de paisatges per observar des de la solitud d'una minúscula cadireta...

...crec que la Montse Llanas va ser la ceramista més ocupada de tota la fira. El seu taller de micro rakú i les cuites en microones van ser tot un èxit!

I també van funcionar molt bé la resta de tallers .

Això és, a grans trets, un petit resum de la fira. Vaig fer algunes fotos més que podeu veure aquí. Només em queda agraïr a la gent de El Vendrell, l'acollida i especialment a la Camil·la la seva generosa hospitalitat. Espero tornar aviat per allà en unes circumstàncies més flexibles que una fira i poder gaudir d'aquest lloc fantàstic amb la calma que requereix. C-:

VI Fira de ceràmica d'El Vendrell

2011-10-13T00:21:00.000+02:00

De fira en fira... demà marxem cap a El Vendrell! I també aquest cop estaré molt ben acompanyada. Comparteixo un lloc a la fira amb dues grans ceramistes: la Camil·la Pérez Salvà i la Yukiko Murata. Si encara no les coneixeu, podeu fer-ho a través de dos dels blogs més actius, interessants i elegants de la blogosfera ceràmica escrita en català: La Llar de Yukiko i En Blau.

En aquest últim, podreu llegir el que la Camil·la ha escrit en motiu de la nostra participació a la fira, que és una ressenya preciosa de la feina de cadacuna de nosaltres... no cal dir res més C-:

Ens veiem a El Vendrell!!

S'apropa la cuita...

2011-10-11T12:58:00.000+02:00

Aquest diumenge es començarà a enfornar tota la peça que ha d'omplir el forn rajoler de Can Frigola. I el divendres dia 21 s'encendrà. Aneu reservant dates!!

Aquí us deixo el cartell que inclou també les activitats corresponents a l'encesa de la carbonera de Forallac. I aquí sota va el programa complet de la cuita del forn rajoler:

V CUITA ALS FORNS DE RAJOLER DE LES GAVARRES

ENFORNAT DE L’OBRA // Del 16 al 20 d’octubre

ENCESA DEL FORN I CUITA // 21, 22 i 23 d’octubre
Mostra de plantes utilitzades en els treballs del camp i el bosc,
a càrrec de fl oracatalana.net
Exposició de peces i eines del món dels rajolers (Terracotta Museu)

DESENFORNAT I EXPOSICIÓ DE L’OBRA CUITA // 6 de novembre

Una volta (incompleta) per Terrània 2011...

2011-10-10T00:08:00.000+02:00

Uns apunts ràpids de Terrània 2011...

Aquests dies no hi ha gaire temps per a escriure... s'apropa la fira del Vendrell!

A tota la gent que vau ser-hi, que vau passar, amics i amigues, lectors i lectores del Pastafangs que vau passar a saludar, companys i companyes de fira... a tots una abraçada molt gran i moltes gràcies C-:

Així va quedar la parada que vam muntar amb la Penélope...

I aquestes són les seves fabuloses peces...

Va ser un veritable plaer compartir aquests dies de fira amb ella

i espero que darrera d'aquesta en compartim moltes més!

De la parada estant, si aixecava la vista apareixien la Montserrat Torrents

i aquestes belles peces que va portar desde la Bourgogne...

Què bé tenir-la tan prop... i poder xerrar enlloc d'escriure'ns! C-:

... una mica més avall, les delicades peces del Pascal Castagné..

.... m'encanten les seves teteres...

A l'altre costat de la fabulosa església de Sant Francesc, hi tenia les seves peces la Maria Bosch.
Una gran mampara ens separava, però em vaig escapar un momentet...

...no podia deixar passar la oportunitat de conèixer-la personalment i menys de poder, per fi, contemplar en directe el seu treball per primera vegada.
Les subtileses contingudes en les seves peces es fan encara més evidents en directe... expresives pinzellades, veladures... colors que envolten la solidesa de les seves grans formes... Aquest plat de dimesions considerables em va semblar preciós...

... i a la carpa d'entrada s'assumia el repte de difondre el meravellós ofici ceràmic...
...hi teníem la Núria Soley, ensenyant com fer joies-botó amb microraku...

... i en Didi... vinga a tornejar!

I evidentment hi havia molta més cosa a Terrània... coses realment bones... però estava treballant i no vaig poder fer un reportatge com cal de la fira...

Falta molta gent en aquesta crònica, ho sé, i em sap greu, però imagino que hi ha d'haver en un lloc o altre més d'un reportatge complet on podreu veure-ho.

Les darreres imatges... el forn experimental... dissabte a la nit...

Només em queda felicitar al poble de Montblanc i a la organització de Terrània per oferir-nos aquest espai tan bonic i per la feina ben feta. Independentment del tema vendes fer fires així és un gust!

Alguna foto més aquí: https://picasaweb.google.com/peusdefang/Terrania2011

Tornant de Montblanc...

2011-10-05T11:31:00.000+02:00

Poc a poc vaig tornant de Montblanc... Ja fa uns dies que sóc a casa, però quan en tant poc temps passen tantes coses, és a posteriori, quan mica en mica vas recuperant totes les vivències, que ets capaç de valorar l'experiència en totes les seves dimensions. Encara no he tingut aquest espai de temps necessari... només arribar a Barcelona ja m'esperava una bona dosi de feina acumulada.

Si he de fer un resum a grosso modo, diré que el millor de Montblanc han estat els moments compartits. Amb gent que ha passat de visita, amb companys i companyes d'ofici, de fira, amb amics...

Vaig fer poques fotos, ja les aniré penjant, però ahir vaig editar el meu primer vídeo i em fa especial il·lusió que el pugueu veure. Encara he d'acabar d'aprendre com va tot plegat... el que surt penjat no es veu ben bé igual que el que tinc a l'ordinador, alguna cosa s'ha descomposat pel camí, però ja ho aniré aprenent...

Us deixo amb el Didi, que va estar tornejant a la carpa d'entrada amb el seu torn de peu. Espero que disfruteu de veure'l tant com jo!!

Lluís Heras al torn from pastafangs films on Vimeo.

Enllaços i desenllaços...

2011-10-03T23:48:00.000+02:00

Deia John Lennon que la vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent uns altres plans...

Tornava de Terrània amb un munt de coses per explicar... però em reconnecto al món virtual, i un cop més la vida m'enganxa fora de joc... Al blog d'Alafia llegeixo sobre la mort del Víctor Romero, company de ceràmica i de blogs...

Era un desenllaç anunciat de fa temps, però tot i així aquestes coses sempre semblen agafar-te per sorpresa... Els seus "Apuntes Cerámicos" eren una referència ineludible, sempre recomanable... no el coneixia personalment però avui igualment estic una mica trista i trobaré a faltar les seves aportacions, la seva saviesa ceràmica, el seu eclecticisme, la seva franquesa...

En record seu us deixo aquest vídeo de l'Eva Hild que ens va enllaçar dins aquesta blogosfera en una de les darreres entrades dels "Apuntes". Allí dónde estés... un abrazo, Víctor.

Terrània 2011

2011-09-28T11:45:00.000+02:00

Preparant la fira de Montblanc aquests dies... La Penélope Vallejo em va proposar d'acompanyar-la aquest any i no podia refusar aquest honor :-)

Estaré encantada de veure les meves peces rodejades de les seves!

Aquí us deixo el programa...

hi ha un munt d'activitats i cada dia sortegen vals per a comprar ceràmica!!

Si aneu per allà... passeu a saludar!

30 de setembre

De les 10:00 a les 13:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, tallers de ceràmica per a escoles.

De les 15:00 a les 17:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, tallers de ceràmica per a escoles.

A les 18:00 hores

A l'antiga església de Sant Francesc, inici del mercat.

A les 19:00 hores

Al Palau Alenyà i a la Sala Sanfeliu, visita de les autoritats a les exposicions.

A les 20:00 hores

Inauguració oficial de Terrània 2011.

A les 20:45 hores

Sorteig entre els visitants d'un val de 100 euros per adquirir ceràmica a Terrània.

A les 21:00 hores

Fi del mercat.

1 d'octubre

A les 11:00 hores

Inici del mercat.

De les 11:00 a les 13:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.

De les 11:00 a les 13:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de rakú.

A les 13:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, actuació de l'ALIGOT i el DRAC PETIT.

A les 14:00 hores

Parada per a dinar.

A les 16:30 hores

Continuació del mercat.

De les 17:00 a les 19:30 hores

A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.

De les 17:00 a les 19:30 hores

A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de rakú.

A les 19:30 hores

Sorteig entre els visitants d'un val de 100 euros per adquirir ceràmica a Terrània.

A les 20:00 hores

Fi del mercat.

A les 20:15 hores

Actuació musical, amb el grup local BANDARRA STREET ORKESTRA.

A les 20:45 hores

A l'aparcament de Sant Francesc, obertura espectacular del forn experimental.

2 d'octubre

A les 11:00 hores

Inici del mercat.

De les 11:00 a les 13:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.

De les 11:00 a les 13:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de modelat.

A les 13:00 hores

A la Plaça de Sant Francesc, actuació de l'ÀLIGA i el DRAC.

A les 14:00 hores

Parada per a dinar.

A les 16:30 hores

Continuació del mercat.

De les 17:00 a les 19:30 hores

A la Plaça de Sant Francesc, tallers infantils.

De les 17:00 a les 19:30 hores

A la Plaça de Sant Francesc, demostracions de torn i de modelat.

A les 19:00 hores

Sorteig entre els visitants d'un val de 100 euros per adquirir ceràmica a Terrània.

A les 20:00 hores

Fi de Terrània 2011.

Imprimint amb la llum de setembre...

2011-09-26T23:35:00.000+02:00

La llum de setembre és ideal per a la fotoceràmica i, malgrat la pluja persistent de dissabte, aquest cap de setmana vam aprofitar-la per a imprimir un bon grapat d'imatges.

Afrontant nous reptes...

...imprimir sobre esmalt és sempre complicat...

... i explorant superfícies per a imprimir:
porcellana en totes les seves variants, sigilades, keraflex...

Com ve sent la tònica general d'aquests cursos, un cap de setmana de treball
amb bon ambient i bona companyia!! (-:

Si voleu veure més fotos les teniu aquí:
https://picasaweb.google.com/peusdefang/CursFotoceramicaSetembre2011
i si us heu quedat amb les ganes...
encara queda alguna plaça per al curs d'octubre (dies 29 i 30)

Més info: elimalva@yahoo.es / 680928069

Taller de ceràmica a l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat

2011-09-23T09:50:00.000+02:00

EXPOSICIÓ 15 DE 40 a El Vendrell

2011-09-23T09:29:00.001+02:00

L’exposició es podrà visitar des del 30 de setembre al 19 de novembre

de dijous a dissabte de 17:30 a 20:00

Pl. de les Garrofes, 4

El Vendrell

També es pot concertar visita

679439734

977678530

ceramica@camillaperez.com

Podeu trobar més informació clicant:
http://camillaperezsalva.blogspot.com/2011/09/15-de-40-ceramica-contemporania.html

Ecos molt antics...

2011-09-21T16:50:00.000+02:00

Us imagineu què pot ser això d'aquí dalt?

Us donaré una pista... s'anomena tatune.

I té la mateixa utilitat que el biyairon que veieu aquí sota: fer música!

Però val més un so que mil paraules... Aquí us deixo el vídeo que vaig descobrir al bloc de l'Eric Soulé on podeu veure aquests increíbles instruments i alguns més que sonen com ecos molt antics....

El càntir blanc

2011-09-20T00:17:00.001+02:00

A casa tenim un càntir blanc... M'agraden especialment la seva sobrietat i la seva gran nansa rodona feta al torn. És tan diferent del càntir de pescador... recordeu?
Quan vaig publicar l'entrada del càntir de pescador, una persona em va deixar un comentari amb un enllaç a un text que em va agradar molt. Duia per títol "La inexorable mort del càntir" i venia firmat per Antoni Alcázar.

El nostre càntir ara està tot ple d'eflorescències... són cristalls diminuts de sals solubles que afloren a la superfície per l'acció de la humitat continguda en certs materials porosos. Les sals més comunes en la composició de l'eflorescència són les de sodi i potasi. Quan els porus d'un càntir s'obturen, deixa de fer fresca l'aigua. Ho explica molt bé Alcázar en el seu text. I aleshores es diu que el càntir s'ha fet vell... Em pregunto si l'haurem de jubilar aquest... En tot cas, és un envelliment que em sembla molt bonic :-)

Feina invisible...

2011-09-13T00:42:00.000+02:00

Sembla que quan més treballo més a poc a poc va tot... Entre altres coses aquests dies al taller estic treballant en teteres com aquesta... Preparant també els cursos de fotoceràmica i les fires de Montblanc i El Vendrell... Sé que passo hores i hores al taller però no aconsegueixo explicar en què passa el temps tan depressa... i on és el que faig en aquest temps? Costa de veure...

Feina invisible...

Taller de Rajols a les Gavarres

2011-09-06T22:47:00.005+02:00

Aquest cap de setmana un bon grapat de gent s'ha fet un fart de pencar a les Gavarres...

I és que, a jutjar per les xifres, el taller participatiu de cairons ha estat tot un èxit: ni més ni menys que 1.900 cairons en un cap de setmana!!!

En aquest àlbum de Picassa podeu veure un fantàstic reportatge fotogràfic, del qual he extret les imatges que acompanyen aquest escrit: https://picasaweb.google.com/102335450772588691361/TallerRajolsALesGavarres#

És realment bonic de veure!! Tots aquests rajols s'han elaborat seguint les indicacions del mestre rajoler Joan Ferrer. S'han utilitzat 6.000 kg de terra local, concretament de Vacamorta (Corçà). Us recomano fer un clic aquí. Veureu un resum gràfic molt interessant que explica totes les etapes en l'elaboració dels cairons. Em sap greu no haver-hi pogut anar... però no es pot estar en tot!

En tot cas, la cuita que tindrà lloc els dies 21, 22 i 23 d'octubre la rajoleria de can Frigola, sí que no me la penso perdre!! :-)

Ah, una mica més i me n'oblido... El Consorci de les Gavarres ens convida al VII Aplec de Sant Cebrià dels Alls que es celebrarà el proper diumenge 18 setembre. Serà una bona oportunitat per visitar l’església ja que normalment està tancada al públic. S'aprofitarà l’acte per a difondre les imatges que en Quim Paredes va enregistrar al dissabte al matí. Ja ho sabeu!!!

Deconstrucció d'un torn ( i III )

2011-08-31T14:37:00.000+02:00

Ha arribat el moment de desmuntar l'eix central...

Aquí el tenim... te dos jocs de coixinets, aquí els podeu veure els dos:

un encara està a a l'eix i l'altre està integrat dins l'altra peça metàl·lica....

Ja que hi som els canviarem els dos...

Només queda tornar-lo a muntar... si te'n recordes d'on anava cada cosa!! Però el Marc ho té tot controlat i en una horeta, ha decontruït i reconstruït aquest torn elèctric.

Voilà, ha quedat com nou!!!

Gràcies Marc, a veure si algun dia sóc capaç de fer-ho jo!!! ;-)

Deconstrucció d'un torn (II)

2011-08-29T23:49:00.000+02:00

Mmmm.... els budells del torn... la cosa es posa interessant!!!

El con metàl·lic que queda amagat sota la roda és sistema de transmissió de la velocitat. Ara està en contacte amb la part més ampla del con, per tant, si el torn funcionés, giraria a la màxima velocitat.

Amb la palanca o amb el pedal, movem el con en relació a la roda, reduïnt la velocitat a mesura que disminueix el diàmetre del con que fa contacte fins que deixa de tocar i el torn s'atura.

És hora de desmuntar la roda... si no tenim una clau, amb un cop sec afluixem el cargol...

Aquesta és l'altra cara de la roda, la que toca amb el con....

Aquí un detall... això negre és la goma.
El con metàl·lic es recolza sobre aquesta goma per a fer girar el torn...
Es nota que ha treballat aquest torn, la goma està ben marcada!

(Continuarà...)

Deconstrucció d'un torn (I)

2011-08-28T23:42:00.000+02:00

Si aquest estiu he pogut fer els cursos intensius de torn ho dec a tres persones: la meva companya de taller, Ester Artajo; la ceramista i per molts anys també companya de taller Annika Keller i el ceramista Marc Vidal. Tots ells ceramistes i bons amics: m'han deixat els seus torns per a poder fer els cursos!!
Al Marc Vidal, però, li he d'agraïr encara una altra cosa... que em deixés veure com canviava els coixinets del seu torn... És la primera vegada que veia realment com funciona aquesta màquina amb la que treballo cada dia!!

Quan comencem a desmuntar el torn, la primera peça que va fora és el plat. Cal treure un petit cargol que hi ha a baix , a la part lateral (veieu el foradet?) i surt.

Ara hem de treure la palangana...

Difícilment tindrem una clau anglesa que pugui obrir-se a la mida de la rosca que trobem sota el plat, amb un cop sec també aconseguim afluixar-la...

A continuació sortiran la goma i la cubeta...

Ara ja tot és a punt per a girar el torn i veure'l per sota...

...continuarà...

Taller d'experimentació amb fotoceràmica dicromatada SETEMBRE 2011

2011-08-27T14:53:00.000+02:00

Comencem el curs experimentant amb la ceràmica i la llum del sol! Serà amb un Taller d'experimentació amb fotoceràmica dicromatada els dies 24 i 25 de setembre. Les places són limitades.

Taller d'experimentació amb fotoceràmica dicromatada

24 i 25 de setembre de 2011

Una introducció a la tècnica fotogràfica de la goma dicromatada aplicada a la ceràmica

Programa

Explicació teòrica:

* Origen, història i bases de la fotografia amb goma dicromatada.
* Variables que intervenen en el procés: tipus d’emulsions (goma
aràbiga, cola blanca...), negatius, temps d’exposició, superfícies
(pastes d’alta i baixa temperatura, engalbades, texturades...)
* Possibilitats d’acabats: esmaltat, colorejat, exposicions successives...

Posada en pràctica de la tècnica:

* Preparació de l’emulsió, aplicació i revelat. Veurem com
influeixen algunes de les diferents variables que intervenen en el
procés.

Experimentació:

* És hora d’experimentar, de jugar... Ara que ja coneixem la
tècnica, l’aplicarem sobre diferents superfícies, amb diferents
emulsions, amb negatius que podem fer al taller...

Catàleg d’errors:

* Explicació dels errors que apareixen amb freqüència en
l’aplicació de la tècnica i com corregir-los. Es donaran pautes per a
continuar treballant la tècnica als respectius tallers.

Impartit per Eli Moretó Alvarado
Preu: 85 euros
Horari:
dissabte matí i tarda
diumenge matí
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
680928069 (Eli) elimalva@yahoo.es

Cursos de torn estiu 2011

2011-08-24T23:01:00.000+02:00

Quanta gent treballant al taller aquest estiu...

Han vingut als cursos d'iniciació al torn, però no sé qui ha après més, si ells o jo!!

Han inundat el taller amb el seu entusiasme, les seves ganes d'aprendre i una energia molt bona. Després de passar tantes hores sola al taller, aquests moments en què puc estar amb més gent compartint els "secrets" de la ceràmica són de veritat una alenada d'aire fresc!

Cada persona s'apropa al fang des d'un lloc diferent...

Provo d'intuir com cadascún d'ells es relaciona amb el material i la tècnica i intento posar-me en el seu lloc...

No sempre és senzill... tants caps tants barrets!!! Però és un repte que m'obliga a revisar des de noves perspectives el que ja faig en la meva feina diària sense pensar ... Això és molt enriquidor!!

La conclusió: m'ho he passat molt bé i que crec que no sóc l'única que ha disfrutat compartint aquests dies de torn al taller :-)

Moltíssimes gràcies a tots i a totes per venir!!

Taller, taller, taller...

2011-08-11T01:04:00.000+02:00

Dies intensius de taller, jornades maratonianes.... arribant a casa cada dia passades les deu de la nit, o les onze, o mitjanit... esgotada però contenta de la feina feta...

Estic fent producció per a una fira que tinc a Sitges d'aquí menys de dues setmanes... ha estat una decisió una mica improvitzada... m'he adonat que en realitat no tenia gran cosa per portar i com sempre hauré de córrer a darrera hora!! Bé, en realitat en ceràmica no pots correr el darrer dia... l'últim dia, com a molt, reses per a que tot surti del forn com tu esperes que surti, però la feina a fer ja està enllestida.

Per a que tot sigui dins el forn l´últim dia, és ara que cal deixar-s'hi la pell... Les hores passen volant mentre treballo... i pel que fa a la resta de la meva vida ara mateix tinc aquella sensació que canta Mazoni (...no-tinc-temps-per-pensar-que-no-tinc-temps-per-pensar-que-no-tinc-temps...).

Sort que amb la caloreta de l'estiu tot s'eixuga més de pressa. Amb tot he de dir que també és un dels moments en què més estic disfrutant de la meva feina... Ja us ensenyaré com haurà quedat tot plegat!!

Regal d'aniversari!!!

2011-08-05T09:51:00.001+02:00

Va arribar per correu ahir, i no puc parar de mirar-lo!!!

Un superREGAL!!!

GRÀCIES LAIA!!! :-)

V CUITA ALS FORNS DE RAJOLER DE LES GAVARRES 2011

2011-08-01T21:33:00.000+02:00

Enguany se celebrarà la cinquena cuita als Forns de Rajoler de les Gavarres que tindrà lloc a partir de la segona quinzena d'octubre. Aquest any però hi ha una convocatòria prèvia a la que no podeu faltar. Els dies 27 i 28 d'agost, estem tots convocats a la Rajoleria de Can Frigola de Sant Climent de Peralta per a participar en el taller de cairons i peces de construcció que serviran per a la restauració del terra de l’ermita de Sant Cebrià dels Alls i que es couran en el forn de rajoler a l'octubre.

El ceramista Josep Matés, organitza aquestes cuites seguint l'empremta dels nombrosos forns de rajoler ja abandonats que es poden trobar a la zona de les Gavarres. Aquí us torno a deixar aquest vídeo explicatiu de les cuites que vaig penjar fa un temps. Val la pena revisar-lo!

Aquest any, s'ha volgut també que la cuita servís per a contribuir a la restauració d'un element patrimonial com és l'ermita de Sant Cebrià del Alls, que data aproximadament del s.X.

Després de la intervenció gestionada pel Consorci de les Gavarres, practicament només queda arreglar el terra de l'ermita, i en Josep ha acceptat la proposta d'aprofitar la cuita per a implicar a qui vulgui a participar-hi elaborant elements tradicionals de construcció com ara cairons i altres, realitzats d'argila extreta de la mateixa zona.

Aquí va el programa sencer:

Taller participatiu de cairons i peces de construcció per

a la restauració del terra de l’ermita de Sant Cebrià dels Alls

Lloc: Rajoleria de Can Frigola de Sant Climent de Peralta

Dates: 27 i 28 d’agost

V Cuita als Forns de Rajoler de les Gavarres

Del 16 al 20 d’octubre

Enfornat de l’obra

21,22 i 23 d’octubre

Encesa del forn i cuita

Mostra de plantes utilitzades en els treballs del camp i el bosc, a càrrec de floracatalana.net

6 de novembre

Desenfornat i exposició de l’obra cuita

Totes les jornades aniran acompanyades d’una exposició de peces i eines del món dels rajolers (Terracotta Museu)

Organitzen: Ajuntament de Forallac, Josep Matés
Col·laboren: Consorci de les Gavarre, Bisbal Ceram, Flora Catalana

Jornada d'Artesans Indignats

2011-07-27T09:45:00.000+02:00

Ens venia de gust sortir al carrer.... i ho vam fer!

Ferrers, picapedrers, ceramistes, escultors, pintors i artesans de tota mena vam omplir la Plaça del Castell de La Bisbal dissabte passat...

La gent s'ho va passar molt bé i nosaltres també! Podeu veure totes les fotos aquí.

Expliquen que un dia, un visitant va estar contemplant el mestre ceramista Sohi Hamada mentre aquest esmaltava un dels seus grans plats. Hamada, va abocar hàbilment l'esmalt i en tres minuts va tenir acabat el plat. El visitant, tot molest, va demanar-li explicacions: “Com pot ser que vengui tan car un plat que només li costa de fer tres minuts?” Hamada el va mirar i li va respondre: “ Senyor, no ho ha vist bé. He trigat tres minuts i seixanta anys en fer-lo.”

Els artesans, tenim una gran lluita. Els sistemes de producció estan en l'actualitat tan desvinculats del públic, que és difícil que aquest sigui capaç de valorar el producte artesanal. El visitant ignorant que va amonestar Hamada, no és l'únic responsable de la seva ignorància. El sistema viu i lucra d'aquesta invisibilitat ergo inverteix tots els seus esforços a perpetuar i reforçar els mètodes productius que li són favorables. L'artesania, per descomptat, no és un d'ells.

L'objecte artesanal, té qualitats i capacitats amb conseqüències funcionals, personals i socials que cap procés productiu massiu podrà assolir mai. Aquesta és la seva gran riquesa i aquest és el sentit de la seva existència.

Voler que el sistema ens valori significa aspirar a que aquest ens accepti i això vols dir esdevenir una part més del sistema, d'aquest sistema. Però ser artesà justament significa tot el contrari: la realitat artesana promulga i creu en una alternativa a aquest sistema més justa per a tothom, més coherent i sostenible, i contribueix dia a dia a construir-la. La nostra feina és prou potent com per a fer-se un lloc propi fora de les dinàmiques predominants.

L'artesania, no és un concepte passat de moda que s'ha de conservar a tota costa sinó una opció que ens enriqueix a tots. És això el que, com a artesans, hem de fer entendre al públic.

Això implica, entre altres coses, saber amb precisió, quin és el valor de la nostra feina, i defensar-lo. És una reflexió no sempre fàcil. Milers de factors externs ens condicionen i aquesta és una pressió difícil d'esquivar. Però si realment som capaços de situar el valor del treball artesanal, serem capaços també de defensar-lo quan ens trobem davant la incomprensió del public o de les institucions, quan ens confonguin una vegada més amb manualitats que no requereixen de l'habilitat pròpia de l'artesà, quan, ens intentin utilitzar com un reclam exòtic només per a amenitzar fires o festes sense un respecte per la nostra activitat i a sobre sovint ens facin pagar per mostrar la nostra feina!

És part de la nostra feina demostrar al món què significa veritablement l'ARTESANIA i què vol dir ser ARTESÀ o ARTESANA. Només nosaltres sabem de tot el que això implica, només nosaltres podem valorar la nostra feina en tota la seva dimensió i complexitat. Als ulls dels altres, dels que no hi entenen, sempre valdrem el que nosaltres diguem que valem, ningú pot decidir-ho enlloc nostre: definir què som i demostrar de què som capaços, ens pertoca només a nosaltres.

Amassat en espiral...

2011-07-20T16:32:00.000+02:00

Sempre he trobat molt bonic l'amassat en espiral, tot i que jo no faig servir aquest mètode. Però no sempre resulta fàcil comprendre com funciona... Avui he trobat aquest vídeo. A la xarxa hi ha un munt de vídeos que mostren aquesta forma d'amassar però el punt de vista de la càmera en aquestes imatges, és molt poc comú, situat a dalt i centrat. No sé si serà això, però realment s'entén molt bé el recorregut de les mans i el moviment del fang. Donen ganes de tornar a provar-ho!!!

IX Festes Populars del Raval

2011-07-17T23:17:00.001+02:00

Aquest cap de setmana, s'han celebrat les IX Festes Populars del Raval. Sempre que he pogut he participat d'una manera o altra a les festes. Les darreres dues vegades va ser traient el torn al carrer i incitant a grans i petits a posar les seves mans sobre el fang.

Aquest any, m'he buscat una còmplice... aquestes coses en equip sempre funcionen molt millor!!

Crec que la gent que va passar s'ho va passar realment bé, però juraria que les que més, vam ser nosaltres... i si no mireu... Això no estava previst!!!

Però després de tant de foc i fum a Domadores, teníem una mica de "mono"... i la Inga no va dubtar un moment a fer intervenir el seu encenedor (alias pink tecnopiro) :-) ...

... i la seva bufera!

Aquest model de Fornet de Festa està realitzat a torn amb fang vermell, decorat amb fang negre i blanc i s'alimenta de serpentines de colors!!

L'any que ve més i millor!!!

Exposició: Del mar: el blau de Maria Teresa Capeta

2011-07-14T11:35:00.000+02:00

La Maria Teresa Capeta, s'ha endinsat en la poètica blava de la pasta egípcia en les seves darreres peces. Encara queden uns pocs dies per a poder veure l'exposició Del mar: el blau a la galeria de la Camil·la Pérez Salvà d'El Vendrell.

Diu l'autora que la pasta egípcia és una matèria viva. Un material viu com ho és el punt de partida: el mar. Després de la cuita, les peces segueixen evolucionant, adquirint eflorescències sobre les superficies vitrificades, tènues pàtines en forma de polssim blanc, com espurnes d'escuma ...

Una simfonia de blaus defineix l'essència cromàtica d'aquestes delicades peces: boles i àbacs.

La galeria de la Camil·la és un raconet que no podeu deixar de visitar si mai aneu a El Vendrell. En els temps que corren, la capacitat de tirar endavant iniciatives com aquesta em sembla la demostració més definitiva de la naturalesa dels llaços que uneixen aquesta gent amb la ceràmica.

Un compromís envers l'art i la ceràmica, que la Camil·la fa palesa periòdicament i amb molta sensibilitat al seu blog En blau. Una lectura molt recomanable!

Exposició: Camins d'aprenentatge a l'ACC

2011-07-11T13:58:00.000+02:00

"Camins d'aprenentatge" és el títol de l'exposició que es pot veure actualment a l'Associació de Ceramistes de Catalunya. Hi podem veure treballs realitzats pels alumnes de l'especialitat de ceràmica de l' Escola d’Art de Vic. M'he quedat realment impressionada del nivell de les peces que es presenten, tan per l'aspecte tècnic com pel treball conceptual que s'intueix darrere...

Joies de porcellana de la Núria Vila

"La ceràmica és un dels temps de l’Escola d’Art de Vic: un temps que es conjuga amb la resta dels que existeixen a l’escola. Un temps/camí d’aprenentatge de l’excelència de l’ofici: que convida a la reflexió a través de les mans, a la innovació amb la tradició com a mitjancera i al disseny més rabiosament contemporani a través de la quotidianitat dels objectes. Un temps que necessitem a l’escola, i a la vida."

Homenatge al que no es veu de Natàlia Pujol

Mai és una sola la causa de que, de les escoles, surtin treballs de qualitat. És una responsabilitat compartida entre el centre, els professors i els alumnes, que en aquest cas són: Sol Roca, Txell Gay, Laura Padrós, Teresa Fernández, Rosa Gay, Alba Portell, Gori Sastre, Natàlia Pujol, Núria Vila, Ferranda Porredon, Marc Marcet, Alícia Pradell, Montse Cots, Diana Hernández, Collins Buko, David Riera, Eli Bosch, Sama Genís, Anna Pons, Marta Payàs, Gemma Codina, Núria Mora.

Todos somos pollos de Diana Hernández

Podeu apropar-vos a veure l'exposició fins el divendres, 29 de Juliol i un cop passat l'Agost, quan l'Associació reobri després de les vacances encara tindreu uns dies més.


La mosca de Gori Sastre

Si voleu un consell... no la deixeu escapar!!!

Bambús de Rosa Gay

Col·lecció de forns Domadores de Fuego 2011

2011-07-10T14:46:00.000+02:00

Pastafangs té el plaer d'oferir-vos en exclusiva alguns del models de la nova col·lecció de forns per a la temporada Estiu 2011.
Aquí dalt, presentem el fornet-cubell de José Ramos. Pulcre i elegant, molt adequat per a quedar bé davant els convidats a la nostra cuita. S'alimenta amb gas propà i amb un ús adequat, és capaç de proporcionar-nos peces irisades de qualitats úniques.

El forn del Miguel Molet, té una alimentació mixta de gas i llenya. Construït a base de maons convencionals i amb acabats de manta ceràmica, consta de xemeneia i d'una cambra de combustió separada del compartiment on es couen les peces. Ideal per a peça acabada amb terra sigillata.

Un clàssic. Forn de paper de la Leonor Dupic. Estructura de malla recoberta de paper i molta barbotina. Alimentació de llenya. Ideal per a una jornada familiar amb canalla. Baixa temperatura.

Forn de llenya de La Factoria de Núvols. Especialment indicat per a piròmans avançats i per a espectacles en general. Apertura preferentment nocturna... i amb motoserra! :-)

Forn mapuche de la Maritxu Morales. Aquest forn ancestral arriba a temperatures poc determinables gràcies a la combustió de llenya i carbó de Santiago del Estero . El desenfornament quan el forn encara està a temperatura, estil raku, provocarà la diversió dels més temeraris.

Forn de gas de l'Alberto Hernández. En forma de caseta, amb alimentació de propà simultània per dos punts. Indicat per a cremar llits en les nits d'insomni. Fet a mida d'un sommier individual i equipat amb un parell d'agafadors per a poder obrir i fer reduccions durant la cuita.

Si us heu quedat amb ganes de més, a la web de Domadores teniu un munt d'informació complementària sobre aquest excepcional esdeveniment i sobre els models de forn utilitzats per aquests genis de la cuita que durant tres dies van omplir de foc i de fum el tranquil poble de Muel.

Al taller sona... Avishai Cohen

2011-07-08T11:30:00.001+02:00

Dedicat a tota la gent de Vigo amb qui vaig descobrir i disfrutar aquest genial contrabaixista i cantant... Va ser un concert excepcional!

Cohen no tocava sol... Nitay Herskovitz al piano i Amir Bresler a la percussió... un trio impressionant...

Aquí toca amb una altra formació una de les seves composicions emblemàtiques, "Remembering"...

La Factoria de Núvols a Domadores de Fuego 2011

2011-07-07T14:02:00.001+02:00

Quasi les onze... cinc flames comencen a despuntar en la nit...

La gent es va aplegant quan, de cop i volta, tot comença a incendiar-se progressivament...

... apareixen personatges del color de les brases que es passegen en la foscor ...

... l'ambient comença a caldejar-se, es pressagia una orgia de foc desbocat...

... al ritme de la música, la Factoria ens contagia de la piromanía més esclatant ...

... tot crema... foc arreu... una potent energia ígnea cabalca entre les flames.

Quan al final tot s'apaga, la nit torna a fer-se present...

... i l'endemà, uns éssers immòbils reposen a la llum del dia i veuen passar els visitants en silenci...

Sembla que no sàpiguen res....

...però en realitat guarden el secret de la rauxa incendiària nocturna i esperen pacients el moment de tornar-se a envoltar de foc!!!!

Alfonso Soro a Domadores de Fuego 2011

2011-07-05T22:03:00.000+02:00

...Alfonso Soro a Domadores de Fuego 2011...

Mirar-lo treballar era observar l'eloqüencia de les mans que coneixen l'ofici... I no ens cansavem mai de mirar-lo!!! Va anar pujant amb paciència i molta habilitat tres peces simultànies en tres torns diferents. Tres torns que amb prou feines van deixar de girar en tot el cap de setmana...

Una mica d'ajuda mai va malament... Per pujar el cada tram de fang cal que la part inferior s'assequi lleugerament per a que la peça no es col·lapsi. Tot i que el sol escalfava de valent, la calor no era suficient per a poder-ho tenir tot acabat a temps...

Sense deixar anar les mans del fang...
dos mestres del torn comenten la jugada ( Alfonso Soro i Marcos Pacheco).

Les peces creixen i creixen... el tamburet es fa imprescindible a la fase final...

En fer-se de nit, les tres peces estan acabades. Ara només cal recobrir-les de gel inflamable...

I encendre per uns breus moments la poesia blava i subtil que gira lentament sobre cada peça...

...ens vam quedar sense paraules...

Hopening a Domadores de Fuego 2011

2011-07-02T12:00:00.001+02:00

El dia de Sant Joan, a les 8 del matí, agafava a Vigo el tren que m'havia de dur a Saragossa. Per la finestreta vaig veure canviar el paisatge de forma radical. De la boirosa ria, verda i curulla d'aigua, vaig anar a parar a una terra erma sotmesa, el dia més llarg de l'any, a un implacable sol de justícia...
Allà, a Muel, tot estava a punt per a la inauguració de Domadores de Fuego 2011.

El grup Seramic obria l'esdeveniment amb el seu espectacle "Hopening". El Sergi Pahissa m'havia demanat si podia fer una petita col·laboració fent algunes fotos, així que vaig tenir el privilegi de veure l'actuació des de dins. "Hopening" és un espectacle d'una gran qualitat estètica. Una performance multidisciplinar de foc, fang, llum i música, tot cuidat fins l'últim detall...

Una primera nit a Domadores on vam gaudir de la màgia i de la bellesa d'aquest espectacle.

Des d'aquí l'enhorabona al Sergi, a l'Elies, a l'Emilia, a l'Arnau, al Jordi, a la Júlia i al Quim... i gràcies a tots per deixarme ser allà!!!

Herois de la fotoceràmica

2011-06-30T12:20:00.001+02:00

En realitat, encara que no ho sembli, els motius del meu viatge a Vigo eren estrictament laborals... Quan vaig començar el Pastafangs, un dels meus blogs de referència va ser La Barbotina. El blog del les Escoles de Ceràmica de Vigo i de Nigrán, desbordava vitalitat i inquietud i, sense deixar de banda la ceràmica, explorava impúdicament qualsevol altre terreny artístic. Em va enganxar de seguida...

L'estiu del 2009 vaig fer mans i mànigues per no perdre'm la trobada de Periferias. Necessitava veure amb els meus propis ulls què estava passant a la costa atlàntica que desprenia tan bona energia. I així, poc a poc, aquest primer contacte va derivar en una proposta de l'Emilia Guimeráns per a fer un curs de fotoceràmica a l'escola de Nigrán.

Entusiasme seria una paraula massa "light" per descriure la resposta dels participants als cursos. En alguns moments podria descriure's com una autèntica "febre dicromàtica". Aquests herois de la fotoceràmica van aconseguir proeses que semblaven quasi impossibles en l'àmbit dels dicromats!!

En tot cas, em van posar les coses realment fàcils... Així dóna gust treballar! ! :-)

Les jornades fotoceràmiques s'estenien més enllà de les aules. Al capvespre o entrada la nit, compartint calamars i pimientos del Padrón a algun xiringuito davant la platja amb vistes a les Cies, o menjant punta trasera al Cabo Estay, o fent "la última" al Choco, encara flotaven idees i propostes dicromatades...

Des d'aquí un petó molt gran a tota la gent que vaig conèixer a Vigo i a Nigrán

i que em van acollir amb els braços oberts!! Ja us trobo a faltar!!

·······BICOS·······

Morriña...

2011-06-29T14:46:00.000+02:00

Miro aquesta foto de Vigo i ja tinc enyorança... He passat una mica més de dues setmanes entre aquesta ciutat i Nigran, olorant l'Atlàntic i percebent la generositat i la qualitat humana de la seva gent. Vigo és una ciutat molt diferent a la Barcelona que trepitjo cada dia!

La seva gent té també un caràcter molt diferent. T'obren les portes de casa seva de bat a bat i en poca estona sembla que et coneguis de tota la vida!

Vaig anar a Vigo a donar uns cursos de fotoceràmica, aviat us ho explico. Però no només hem treballat aquests dies. La connexió va ser molt bona i vam compartir també protestes...

... i més d'una festa, perquè a la vida no tot és feina, i perquè allà en saben bastant de divertir-se!! La darrera nit era Sant Joan. Un Sant Joan molt especial per a mi. Vaig cremar les coses dolentes al foc i vaig saltar les brases. Vam brindar amb licor cafè i l'endemà al matí, abans d'agafar el tren de tornada, vaig rentar-me la cara amb aigua fresca impregnada d'herbes aromàtiques, com mana la tradició.

Aquesta és la foguera de Berbés, la que vaig saltar a la nit ( ja s'havia fet bastant més petita...) i on em vaig acomiadar de tothom. Ja els trobo a faltar!!!

Retorn...

2011-06-28T20:03:00.000+02:00

Tres setmanes fora de casa... Sembla que fa molt més!

I han passat tantes coses aquestes tres setmanes... Tot a un ritme trepidant comparat amb la calma quotidiana. Ara toca reemprendre el fil en el lloc i l'instant on tot es va interrompre. Reemprendre també aquest blog... Hi ha tantes coses per a explicar!!! De moment, només algunes imatges. Un petit avenç del que vindrà tot seguit.

Ja torno a ser per aquí!! :-)

Iniciació al torn: Cursos intensius d’estiu

2011-06-06T17:30:00.000+02:00

Iniciació al torn: Cursos intensius d’estiu

El fang en moviment reacciona d’una manera concreta

i particular a cada acció del nostre cos.

Controlar el torn és conèixer aquesta relació d’acció-reacció.
Començarem a prendre consciència d’aquest nexe

i poc a poc serem capaços de fer aparèixer

un munt de formes diferents entre els nostres dits.

19, 21, 26 i 28 de Juliol
2, 4, 9 i 11 d’Agost
16, 18, 23 i 25 d’Agost
30 d’Agost, 1, 6 i 8 de Setembre

Impartits per: Eli Moretó Alvarado

135 euros materials inclosos (16 hores)
C/Navarra 4 BARCELONA (Metro: Plaça de Sants)
Informació i inscripcions: 680928069 / elimalva@yahoo.es

Horaris de matí o de tarda

Apunts de París (II)

2011-06-03T12:22:00.000+02:00

El Musée Guimet és un dels meus museus preferits de París. És el Museu Nacional d'Arts Asiàtiques i està ple de ceràmica! Però hi ha tanta cosa que no te l'acabes. Cal anar-hi amb temps...

Aquest buda tan acolorit, és d'unes dimensions que impressionen, una mica superiors a les d'un home real. Però és que a més està esmaltat de cap a peus...

L'òxid de coure regalimant per la vestimenta sobre un esmalt blanc...

Les peces grans no són la meva debilitat però aquest buda projectava

una serenitat i una majestuositat molt especials...

Aquestes capses de gres decorades amb dibuixos d'òxid de ferro provenen de Tailàndia (s.XV-XVI).

Aquesta capseta decorada de forma tan minimalista, en canvi, és del nord de la Xina

i pertany a l'època de les Cinc Dinasties (s.X).

Aquest gerro amb grans decoracions de flors contrastades prové de la mateixa zona.

Aquest enorme gerro coreà està fet de porcellana i decorant amb el dibuix d'un drac amb òxid de ferro.

Mireu com la mateixa decoració d'escates a banda i banda del gerro adopta matisos ben diferents, potser degut a la variació de la intensitat de l'òxid en la pinzellada...

Però si us he de dir quina és la meva peça preferida d'aquest museu, crec que no dubtaria... Aquest grup de petites jugadores de polo que semblen volar muntades sobre els seus cavalls, em té fascinada...

Perdoneu la poca qualitat de les fotos però fer fotos de vitrines i amb il·luminacions tan tènues no resulta gens fàcil!!

Apunts de París (I)

2011-06-02T14:30:00.001+02:00

París és sempre un lloc excepcional per a fer una escapada per breu que sigui. Després d'unes darreres setmanes de molta feina i maldecaps diversos, no se m'acut un pla millor. Fa temps que tenia comprat ja un d'aquells bitllets que mai acabo d'entendre com pot ser que siguin tan barats, i a París tinc casa on estar i gent amb qui compartir unes bones estones. Gent que ja trobava molt a faltar!!

I així han passat aquests dies, caminant amunt i avall pels carrers d'un París oscil·lant del gris i del vent tempestuós al sol més rabiós. Entre altres coses, he tingut la sort de coincidir amb una expo que m'ha fet especial il·lusió veure. Fa relativament poc que es va començar a reivindicar la figura de Claude Cahun i, de fet, aquesta fotògrafa i escriptora francesaés encara força desconeguda fora de França. Contemporània de l'època surrealista, Cahun va construir un camí diferent i propi al llarg del qual indaga profundament dins la seva propia naturalesa.

Difícilment pot resumir-se l'obra de Cahun en quatre paraules... Pionera en la deconstrucció del gènere, teatral, irònica, provocadora, intensament creativa i molt implicada a nivell polític: junt amb la seva companya Suzanne Malherbe, van ser detingudes i condemnades a mort a causa del seu activisme. Afortunadament la sentència va ser revocada. La mateixa exposició que es pot veure ara al Jeu de Paume viatjarà properament a la Virreina de Barcelona, així que us aconsello que no deixeu escapar l'ocasió de veure-la quan sigui més a prop.

Les propostes de CERCO 2011 (II)

2011-05-25T22:04:00.000+02:00

Trabalhos de Sofia Beça

I més coses a CERCO... L'exposició Cinco autores portugueses inclou obra de Cecília de Sousa, Heitor Figueiredo, João Carqueijeiro, Sofia Beça i de Virgínia Fróis, aportant una mostra de l'actualitat ceràmica contemporània lusa.

Forma Perdida de Cecília de Sousa

L'artista portuguesa Ana Cruz Rocha, menció honorífica en el Premi CERCO de l'any passat, també exposa en el marc de Cerco 2011, a la Galería Antonia Puyó.

L'exposició de Kwon Sang In i Lee Ki Joo, Modern ceramic art of korea és una de les que realment em sap greu perdre'm. No sovint tenim l'oportunitat de veure ceràmica contemporània provinent de tan lluny...

I una altra que també em perdré i em farà ràbia... Carne cruda de l'Alberto Andrés. De l'alberto Andrés en podria dir moltes coses, però ja les diu ell i millor al seu blog i en aquest vídeo, on parla d'aquesta exposició.

I moltes més coses passaran a CERCO... Exposicions, esdeveniments ceràmics i una fira, on per cert, vull apuntar la presència de l'estant de la Camil·la Pérez Salvà que aportarà obra de Maria Bofill , Joaquim Espuny, Cristina Guzmán Traver, Madola, Yukiko Murata i de Camil.la Pérez Salvà.

Podeu consultar-ho tot aquí, o millor aneu-ho a veure!!!

Les propostes de CERCO 2011 (I)

2011-05-24T14:54:00.002+02:00

El proper cap de setmana es celebra CERCO 2011 a Zaragoza. Aquesta iniciativa de prestigi internacional ens ofereix com sempre coses molt interessants... Jo aquest any tampoc hi podré ser, però us faig cinc cèntims del que s'hi podrà veure. Els qui tingueu la oportunitat d'anar-hi no la deixeu escapar!

Enguany serà la 11ª FERIA INTERNACIONAL DE CERÁMICA CONTEMPORÁNEA amb obra de:

Miguel Molet

Alberto Hernandez,

Enric Mestre

i també de Suso Dobao, Sara Biassu, Xavier Monsalvatje i Juan Orti entre altres.

Es podran veure les obres presentades al 11º PREMIO INTERNACIONAL DE CERÁMICA CONTEMPORÁNEA CERCO 2011 i a l'exposició Diez años de Cerámica Contemporánea es podran veure les peces guanyadores de les edicions anteriors. Són peces de...

Vicent Roda

Fernando Malo

Yuhki Tanaka

i també Eukeni Callejo, Rosa Cortiella, Javier Fanlo, María Oriza, Bodil Manz, Ursula Comandeur, Tood Shanafeltt, , Roland Summer, Kamila Szczesna i Ángeles Casas, .

Una altra expo interessant... la de Victor Mira amb el títol: Víctor Mira a través del barro.

Demà intento penjar algunes pinzellades més del que passarà a CERCO aquest any... Encara queden força coses interessants!

Alguns cursos per aquest estiu...

2011-05-23T13:36:00.000+02:00

L'estiu s'apropa i em van arribant propostes de cursos. De ceràmica mai se n'arriba a saber prou i les convocatòries d'estiu són sempre una bona oportunitat per a aprofundir en la matèria i ampliar coneixements. D'una banda, la Penélope Vallejo, ens ofereix aquests cursos de torn i d'esmalts:

CURS INTENSIU TORN: 18 i 19 juny

les properes dates seran: cap de setmana 9 i 10 juliol

CURS INTENSIU INICIACIÓ A L'ESMALT: 2 i 3 juliol

el curs estarà format per 4 blocs:

dissabte matí: preparació mostres, enfornar i cuita

dissabte tarda: explicació teòrica esmalt

diumenge matí: explicació teòrica cuita i apertura forn

diumenge tarda: anàlisi resultats

Més informació al telèfon 659304126 o a www.pe-ceramiques.blogspot.com

D'altra banda, la Montse Llanas m'informa que organitza aquest curs de porcellana i paper el proper mes de Juliol.

El curs tindrà lloc al Taller Mar de Fang C/La Palma núm.4 de l'Arboç, Tarragona del dilluns 18 al divendres 22 de les 9 a les 15h. Per a més informació: mardefang@hotmail.com o bé als telf. 646900862 / 696227348

Continuarà...

2011-05-22T23:18:00.000+02:00

Indicis

2011-05-19T11:39:00.001+02:00

Por igual

Al captar una fotografía, al formar una escultura, Laia Moretó Alvarado integra indicios y silencios.

Indicios. En la imagen la parte nítida; la forma y la textura en la pieza. Concreciones que nos acercan a la naturaleza de los sentidos, a una percepción primaria -y por eso parcial- que nos remite al tiempo de la memoria. Se ve el todo pero sólo se mira el acontecer.

Silencios. El desenfoque en la imagen, y el juego de la luz en la pieza, crean una ausencia, un vacío de signos y de recuerdos pero pleno de sensaciones. El todo nos influye pero se siente sólo la cercanía de lo que nos envuelve.

Desde el conjunto de su obra se nos plantea cómo el medio induce a un encuentro determinado. En palabras de la autora: La fotografia crea un camí entre la realitat i la seva representació (…) y Entenc l'escultura com bellesa i fatalitat (…). En ambos casos se expone una dualidad: realidad y representación; belleza y fatalidad. Pero en toda realidad existe la belleza como indicio de una búsqueda; como el silencio es la fatalidad de todo intento de representación. Se mantiene así un mismo principio formal de creación con un resultado diferente en apariencia pero no en esencia. De este modo sus fotografías mantienen una dimensión escultórica como en sus esculturas yace una luz fotográfica.

La fotografía y la escultura de la autora crean un círculo que unifica y nos guía hacia el Claro del Bosque de María Zambrano, ese lugar que es un centro en el que no siempre es posible entrar y que desde la linde se le mira. Es en esa distancia donde se nos permite contemplar. Se nos impone un límite, un lugar donde no habrá más encuentro que la experiencia previa a su llegada. Un viaje que Laia Moretó Alvarado nos hace recorrer a través de su concepción del lenguaje: no hay indicio sin silencio.

Llorenç Raich

"Indicis" a la Galeria Via 2

2011-05-16T17:33:00.000+02:00

Podreu conèixer les "criatures" de la Laia si passeu els propers dies per la Galeria Via 2, a la Via Púnica núm. 2 d'Eivissa. Com a germana, és una cita especialment important. Els darrers anys, he anat vivint molt de prop el procés creatiu de la Laia i me'n sento molt orgullosa :-)

Aquesta és una entrevista a BTV que li van fer fa un temps, s'hi poden veure algunes de les seves peces de vidre i també algunes de les seves fotografies...

Subtileses negres a la galeria de Vilà Clara

2011-05-13T18:43:00.000+02:00

El dilluns vaig fer una visita a l'exposició de ceràmica negra de Ricardo Campos i Rosa Rosell a la galeria d'art de Vilà Clara. Son peces d'una gran elegància en les formes i la decoració negre sobre negre és d'una gran subtilesa.

Havia vist d'altres vegades les peces d'en Ricardo i la Rosa en fotos, però he de dir que vistes en directe són peces que guanyen enormement. La seva és una bellesa difícil de fotografiar...

Cal mirar-la de prop per apreciar tots els matisos que ens ofereix una tècnica tan acurada.

A banda de l'exposició, val la pena passejar-se una mica per la botiga Vilà Clara. La seva llarga trajectòria els avala, i tenen una bona selecció de peces de ceràmica utilitària i artística. Són gent que no només venen ceràmica, també la fan i això els sitúa en una posició de coneixedors del tema que els porta a cuidar la peça i el ceramista. No hi veureu aquells pilons de ceràmica amuntegada, cada peça té la seva importància a la seva estanteria i si topeu amb els propietaris podreu gaudir amb ells d'una bona conversa sobre ceràmica amb coneixement de causa.

Festa ceràmica (II)

2011-05-11T09:46:00.000+02:00

Abans de continuar la crònica d'aquesta festa ceràmica, crec que és just destacar el curro i la dedicació de la gent de Bisbal Ceram en l'organització de la jornada. Trobo especialment interessant aquesta voluntat d'implicació. Bisbal Ceram parteix des del començament de l'idea de no ser una simple botiga de productes ceràmics sinó un espai que pugui contribuir a la difusió de la ceràmica gràcies a esdeveniments com aquest, aprofitant el lloc per a fer-hi exposicions, cursos o demostracions. Ho han deixat clar des del primer moment. En aquesta ocasió tan especial, van demanar al terrisser francès Gilbert Serres que vingués a fer una demostració de la tècnica en què és especialista: el tornejat amb cordes. Així va ser com el dissabte, vam tenir tots l'oportunitat de meravellar-nos en directe amb la destresa de Serres, que al llarg de la tarda va tornejar dues grans peces de fang vermell.

Aquí dalt el veieu envoltant l'estructura de fusta amb les cordes...

...després, mica en mica, anava recobrint les cordes amb fang...

...fent-rodar la peça en un torn totalment artesanal i sense motor, el fang anava passant per la plantilla lateral de fusta i adquirint la forma definitiva...

Crec que no va trigar ni mitja hora a muntar l'estructura i aixecar aquesta peça sencera... Serres ens va explicar que l'origen d'aquesta tècnica es remunta cap al 1880. A la localitat de Biot, un fuster apassionat per la ceràmica, sentint-se incapaç d'aconseguir realitzar una peça de fang en un torn convencional, va inventar-se aquesta manera de construir grans gerres a base d'una estructura de fustes envoltada de cordes. Si non è vero è ben trovato que diuen... El cert és que és una tècnica força estesa a tota l'àrea mediterrània francesa i en Gilbert Serres és un referent de la seva execució. El dissabte havia dut un dossier on es podien veure peces seves de dimensions veritablement extraordinàries!!

Un cop acabada la segona peça, Serres va incorporar-hi unes nanses realitzades a xurro i modelades sobre la gerra amb una esponja amb una destresa extraordinària. Acabada la feina, mentre el terrisser emprenia el camí cap a un merescut descans, a La Bisbal la festa no havia fet més que començar...

(continuarà)

Festa Ceràmica (I)

2011-05-10T16:01:00.000+02:00

Això és una pinzellada en imatges del que va passar dissabte passat al magnífic espai de Bisbal Ceram a La Bisbal de l'Empordà. Com que en van passar moltes de coses, anirem per parts. L'excusa primera va ser la inauguració de l'exposició de les peces realitzades pels integrants de La Factoria de Núvols. Ceràmica molt fresca que sempre em porta a un arrelament molt profund a la matèria i al procés. Si no us queda massa lluny, us recomano la visita. Les peces hi seran encara un temps i val la pena veure tots aquests treballs de ben aprop. Per a fer-vos-en venir ganes, i per als qui sou lluny i no us hi podreu acostar aquí van algunes fotos. A dalt i aquí baix, les formes sempre rotundes i impactants del Marcos Pacheco...

...éssers d'altres planetes sorgits de les mans de la Marta Martínez ...

... i planetes imaginaris d'en Carlets, sospesos en l'aire...

... hibrids de càntir i de cactus cultivats per en Lluís Heras (Didi)...

... i una eloqüent apocalipsi urbana d'en David Rosell.

El passeig per l'exposició va ser el preludi del que va acabar sent una gran festa ceràmica, però això ja us ho explicaré demà...

La Bisbal exposa!!

2011-05-04T23:14:00.000+02:00

Aquests dies teniu dos bons motius més dels habituals per apropar-vos a La Bisbal.

El proper dissabte 7 de maig a les 18h tenim tots una super cita al nou espai Bisbal Ceram. S'inaugura amb tots els honors (cremat sorpresa inclòs) l'exposició col.lectiva de La Factoria de Núvols. Podrem veure peces de la Marta Martinez, d'en Lluis Heras( Didi), d'en Carlets, d'en Marcos Pacheco i d'en David Rosell.

Quan aquesta colla s'ajunten sempre es garantia que alguna cosa interessant passarà... :-)

I a La Bisbal mateix, des del 15 d'Abril, també es pot veure l'obra en ceràmica negra de Ricardo Campos i Rosa Rosell a la galeria d'art Vilà Clara (C/ Sis d’octubre, 27 La Bisbal d’Empordà - Tel. 972 640 185).

Què, algú necessita més motius per apropar-se i fer una volteta per La Bisbal??

CURS D’INTRODUCCIÓ A LA TÈCNICA DE LA SERIGRAFIA 14 de MAIG

2011-05-02T18:52:00.001+02:00

El Lluís Riera m'anuncia que torna a convocar de nou un curs d'introducció a la serigrafia. Si no fos que no es pot estar en tot, jo ja m'hi apuntaria. Sobretot després de saber que el seu avi ja imprimia amb aquesta tècnica i que conserva encara els estris que ell utilitzava!!!

DATA: dissabte 14 de maig de 2011 de 10 a 18 hores
LLOC: TALLER DE CERÀMICA DE GRATALLOPS c. de l’Era, 11 GRATALLOPS (Priorat)
CURS IMPARTIT PER: Lluís Riera
PREU: 50€ - places limitades

CONTINGUTS DEL CURS:

En el curs es treballarà:

- Elaboració de fotolits (photoshop, impremta), vinils, etc.
- Confecció de marcs, tensat i emulsionat de pantalles
- Tiratges directes sobre suports ceràmics, paper, textil, vidre etc.
- Tiratges sobre paper de calca i aplicació sobre diferents superfícies
- Impressió de capses i bosses per a la presentació dels vostres treballs
- Recuperació i neteja de pantalles
- Higiene, seguretat i medi ambient

Inscripcions i més informació:
lluisriera@telefonica.net tel. 977 83 90 17, mòbil 630 519 304

Morir de dia al Maldà

2011-04-28T12:32:00.002+02:00

Si no l'heu vist, us recomano aquesta pel·lícula. Ja comença a fer uns quants anys que conec a la Laia, des d'abans inclús que treballés com a guionista de les darreres pelis del Joaquim Jordá, un dels directors de cinema més interessants i originals del nostre país. Després de la mort del Joaquim, he estat testimoni tangencial de la construcció de "Morir de dia", la pel·lícula que la Laia Manresa i el Sergi Dies van fer a partir d'una idea que el Joaquim va deixar esbossada però que mai va a arribar a emprendre.

No és una pel·lícula d'aquelles que agraden a tothom, precisament. Deliberadament o no, l'efervescència de la Barcelona olímpica, va esborrar per complet el transcurs i les seqüeles d'aquesta època de la nostra història recent en la qual es centra el film. Es tracta d'un retrat cal·lidoscòpic emprès des de l'interior mateix de cadascuna de les històries que explica.
En la línia de Jordá, ens trobem amb una composició polièdrica. Hi ha uns personatges: Pau Malvido (alias de Pau Maragall), Mercè Pastor, Pepe Sales i Juanjo Voltas i narra des de cadascun d'ells la convivencia particular amb l'heroïna; hi ha una exploració fantàstica de la cultura catalana underground ( una interessantíssima recuperació, per exemple, del poeta, pintor i músic Pepe Sales, els poemes del qual van servir de punt de partida a Albert Pla en configurar seu àlbum Cançons d'amor i droga ); descobrim també el context social en què aquests personatges van viure aquesta relació amb la droga; hi ha l'experiència dels desapareguts a través de la seva pròpia veu (filmacions, diaris, creacions d'un indubtable valor documental); i l'experiència dels supervivents...

Crec que "Morir de dia" és proposa treure finalment a la llum la versió silenciada de la Barcelona preolímpica. Una aposta arriscada, perquè molts han preferit des d'aleshores mirar -i inclús dirigir la mirada dels altres- sempre cap a una altra banda. Però és un projecte que neix d'un interès molt sincer per saber sobre allò que molts dels qui encara estan entre nosaltres van viure tan de prop d'una manera o altra, un exercici d'apropament a les generacions a qui va tocar de prop tota aquesta moguda. I aquesta sinceritat i aquesta voluntat d'apropament són poc freqüents en el món del cinema.

Després de les moltes dificultats per a ser projectada a les sales, finalment "Morir de dia" estarà als Cinemes Maldà com a mínim durant una setmana sencera, del 6 al 12 de maig. Es projectarà a la sessió de les vuit del vespre, per a saber l'hora exacta consulteu la cartellera, i durant la primera setmana, es faran petites presentacions especials abans de la projecció de la pel·lícula. Aprofiteu l'ocasió!!

Al taller sona... Miguel Poveda

2011-04-26T19:41:00.000+02:00

La sensibilitat no entén de gèneres ni d'idiomes. Al taller sona aquests dies cantant flamenco però també m'agrada i molt el seu disc "Desglaç" on va versionar una selecció fantàstica de poemes en català (Brossa, Ferreter, Casasses, Marçal...). Poveda és una ànima sensible, tocat pel "duende" i pel geni, canti el que canti. Aquest tema de les "Coplas del querer" m'agrada especialment... (A la guitarra el gran Chicuelo).

I un tema en directe també amb Chicuelo a la guitarra. Arsa...

No volia sopa...

2011-04-22T23:41:00.000+02:00

Aquests dies no són precisament dies de descans per a mi... M'ha arribat un encàrrec de cop i volta i em toca fer un munt de peces iguals!! El destí em depara una i altra vegada enfrontar-me amb les meves incerteses. No volia sopa? Doncs tres tasses!

O més ben dit 24 bols... IGUALS :-)

Així que aquí em teniu, enganxada al torn i a poc a poc, els bols es van reproduint i van omplint el taller... Estic rodejada!!! Com sol passar, els clients volen l'encàrrec com qui diu per ahir, així que prefereixo assegurar-me el tret i n'estic tornejant uns quants de més. Alguna peça es perdrà pel camí...

En realitat estic contenta. No hi ha millor manera d'aprendre que treballar i cada vegada que m'enfronto a un nou repte com aquest, sé que aprofundeixo una mica més en la tècnica i en la meva relació amb l'argila. Veure que el material reacciona com tu vols entre les mans produeix moments de molta satisfacció. Penso en el moment en que vaig prendre la decisió de llençar-me i apostar per la ceràmica, aviat farà un anyet de tot allò i el balanç és positiu. Estic fent el que realment m'agrada fer, si algun dia pel què sigui no puc seguir fent-ho... que me quiten lo bailao! Ara per ara sóc precària però feliç :-)

Torn portàtil...

2011-04-22T00:40:00.000+02:00

Qui no té torn és perquè no vol...
Aquest exemplar de fabricació casolana és ben bonic.
Porta el seient incorporat i és fàcil de transportar!
Això sí, per a treballar-hi, millor el fang ben tovet i peça petita :-)

Lluís Riera: tornejant amb cordes

2011-04-18T21:09:00.000+02:00

Com són les coses... fa quatre dies no havia sentit a parlar mai del tornejat amb cordes i avui ja conec dues persones que ho fan. No només això, sinó que a una d'elles la conec personalment!! En Lluís Riera, em va trucar poc després que publiqués al Pastafangs l'entrada del Gilbert Serres i em va explicar que ell havia utilitzat aquest sistema quan va estar treballant al Canadà. Em va dir que miraria de trobar algunes fotos que havia de tenir guardades i que me les enviaria.
No va faltar a la seva paraula. Pocs dies després vaig rebre un mail amb les fotos i vaig al·lucinar!! Ho vaig trobar un document tan fantàstic que no em vaig poder estar de demanar-li si les podia penjar al blog. La seva resposta va ser: "Serà un plaer poder compartir la meva experiència". Crec que el plaer serà també vostre ara que podeu gaudir d'aquestes imatges. Documenten tan bé tot el procés!!

En Lluís em va comentar que probablement l'origen d'aquesta tècnica sigui africà. És un sistema que sembla complex, però que permet pujar peça gran amb una certa velocitat. En fi, que si algú està interessat o interessada en saber més sobre aquesta tècnica, no cal anar gaire lluny... Al cor del Priorat, a Gratallops, el Lluís Riera sap molt bé de què va això de tornejar amb cordes!! A la darrera imatge podeu veure en color algunes peces acabades de quan en Lluís treballava al 3856 de Sunset Street. Mil gràcies per compartir tot això Lluís!! :-)

Johanne Gerber i la Royal Copenhagen

2011-04-16T17:05:00.000+02:00

A través del fantàstic blog www.retropottery.net vaig descobrir els dissenys de Johanne Gerber per a la Royal Copenhagen. El que m'ha estat impossible ha estat trobar cap altra dada sobre Johanne Gerber a internet, només un munt de peces seves que es venen en llocs especialitzats. M'agrada com superposa les decoracions en una mena de semitransparència i les combinacions de color. Les formes són força austeres...

A falta de més informació sobre Gerber, us deixo algunes dades que he recopliat sobre la Royal Cophenaguen) il·lustrades per les peces d'aquesta dissenyadora (o dissenyador!).

La Royal Copenhagen és el nom amb què es coneix la Den Kongelige Porcelainsfabrik, és a dir la Reial Fàbrica de Porcellana de Copenhagen. Fundada el maig del 1775 sota la protecció de la reina Juliane Marie, les seves peces són reconeixibles gràcies a la marca de la factoria: tres ones que simbolitzen tres dels principals estrets marins del país (Oresund, Gran Belt i Petit Belt).

Al segle XVII les porcellanes xineses eren objecte d'una fascinació creixent a tot Europa i van ser nombrosos els esforços per a aconseguir produir el preciat "or blanc". En el cas dels danesos, aquest esforç es va concretar en la Royal Copenhagen.

El fundador de la Royal Copenhagen va ser el químic Franz Heinrich Müller qui, el 1775, va rebre un monopoli de 50 anys per a fabricar porcellana. Les primeres peces fabricades eren destinades al servei de la família reial.

Va ser el 1779, quan el rei Christian VII va assumir-ne el finançament que la fàbrica va convertir-se en la Reial Fàbrica de Porcellana. El 1868, com a resultat d'un procés de privatització d'empreses pertanyents a la monarquia, la Reial Fàbrica de Porcellana va arribar a mans privades. Va ser comprada per la fàbrica de pisa Aluminia el 1882. Set anys després, va guanyar el Gran Premi en l'Exposició Universal de París, assolint una gran projecció internacional.

Després de divesres operacions de compra-venda, avui en dia, forma part d'un grup d'empreses escandinaves que, a l'abril del 2008 van decidir deslocalitzar la pràctica totalitat de la producció a Tailàndia.

(Informació extreta dehttp://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Copenhagen )

Exposició itinerant "La pasta" a l'ACC

2011-04-14T19:04:00.000+02:00

La Cristina Guzmán m'envia la informació de la propera exposició col·lectiva que tindrà lloc a l'ACC i en la qual participa. Defineix la proposta de la següent manera:

"Som un col·lectiu als que ens uneix la passió per aquesta matèria tan primitiva com és la terra amb totes les seues variants; gres, refractari, porcellana, terracota...i que ens permet expressar les nostres inquietuds amb aquest llenguatge tant plàstic."

L'exposició presenta les obres de: Cristina Guzmán (Valencia) Lourdes Rodríguez (Sevilla); Marisa Alves (Portugal); Joaquim Pombal (Portugal); Ángela Ortega (Sevilla); Arístides Martin (Canarias); Luis Plaza (Sevilla); Juana Fernández (Santiago de Compostela); Joáo Lourenço (Portugal); Salvador Pardo (Vigo); Ainara Garay (País Vasco); Magdalena Rodríguez (Ronda-Málaga): Estefanía Sánchez (Asturies); Marc Brocal (Catalunya); Andreina Franceschi (Venezuela); Lourdes Zapata (A Coruña); Sonia Abollo (Pontevedra); Xela Area ( Pontevedra).

També envia aquesta introducció que figura al catàleg, escrita pel ceramista Arcadi Blasco:

POSSIBLEMENT, en els últims temps, s’està parlant de ceràmica mes que mai. Apareixen revistes, exposicions, catàlegs, angles insòlits, visions originals al voltant de la nova aportació dels ceramistes. Tot això esta molt be, donat que significa que quelcom és viu i no es tan sols una referència al objecte utilitari, a l´ ornamentació, a la arqueologia.. Que ja son molts els que a la ceràmica li dediquen les seves cavil·lacions; feliçment i de manera afortunada amb vocació apassionada que a l a llarga seran bons els resultats.

Des de sempre ha estat reconegut el fet de que el nivell dels pintors i escultors espanyols és elevat. I ho segueix sent.

Ens ha tocat assistir als inicis d'aquest nou concepte de la ceràmica. La ceràmica com a tècnica AL SERVEI DEL CREADOR PLÀSTIC, més enllà del recipient utilitari u ornamental, de l'atuell exquisit, de la textura matèrica insòlita; la ceràmica com la transformació dels materials per mig del foc al exclusiu servei de la creació plàstica.

Tenim una mostra eloqüent en esta exposició de nous ceramistes.Es va teixint el teixit i s'apropa el dia en que la ceràmica sigui una expressió plàstica capaç com cap altra, de totes les possibilitats que pot donar esta transformació dels materials. la forma i el color en l'espai, amb l’espontaneïtat de la pintura, sense la seva ficció; la rotunditat de l’escultura més el concepte espacial de l'arquitectura, el buit. I amb la màgia afegida del foc dominant.Vos desitge el millor per a un futur brillant.
Arcadi Blasco

Inauguració: 19:30h - 15 d’abril de 2011.
Lloc: Sala ACC (Associació Ceramistes de Catalunya) Dr. Dou, 7 - Barcelona
Tel. 933176906
Període: del 15 d’abril al 19 de maig de 2011

Exposició: Terres blaves

2011-04-13T21:29:00.000+02:00

La ceramista Carme Balada m'ha informat d'aquesta exposició que acaba d'inaugurar-se i en la qual participa. He pensat que us pot interessar...

Terres blaves. Homenatge a Trinidad Sánchez-Pacheco

Del 13 d’abril al 16 d’octubre de 2011 al Museu de Ceràmica de Barcelona

"Terres blaves" es una exposició - homenatge a Trinidad Sánchez-Pacheco, directora del Museu de Ceràmica entre 1974 i 1996, a la que se li deu la dinamització i expansió d’aquesta institució i l’ampliació de les seves col·leccions d’art contemporani. La mostra es compon d’obres de Piccasso, Braque, Miró i Gardy-Artigas; de ceramistes vinculats professionalment i amicalment amb Sánchez-Pacheco com ara Maria Bofill, Antoni Cumella, Madola y Rosa Amorós i d’altres, realitzades per destacats artistes que exploren les infinites possibilitats dels esmalts blaus. El color blau es el pigment ceràmic més antic i el que aporta un major nombre de tonalitats i matisos, qualitats que aquests artistes - ceramistes han convertit en el seu mitjà d’expressió artístic.

Imatges d'abril...

2011-04-11T22:17:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he tornat a tenir gent al taller experimentant amb la fotoceràmica.

Darrerament estic disfrutant molt aquests tallers, m'aporten molt bona energia... veure la gent que s'ho passa bé, és una cosa que no té preu!!!

El primer dia és sempre més teòric, en canvi el segon dia, la imaginació té via lliure i penso que les nocions bàsiques apreses el dia abans es refermen.

Ha estat el darrer curs que dono al taller abans de l'estiu. Quan afluixi la calor estiuenca potser m'animo a fer-ne algun altre... ja veurem!

Pasta egípcia

2011-04-08T20:55:00.000+02:00

Avui tocava obrir el forn després de la cuita de baixa temperatura. I em feia una il·lusió especial, tenia aquell cuquet que et fa pessigolles quan proves una cosa nova... No és el primer cop que faig alguna prova amb pasta egípcia, però aquest cop era una mica diferent. El meu forn, els meus materials... fórmules noves... I el resultat ha estat una petita simfonia de colors i de textures que han acomplert de llarg les meves espectatives.

La pasta egípcia és una mescla de materials que sol incloure, entre altres ingredients: argila, feldespats i bicarbonat de sodi o carbonat sodic. Aquests dos darrers ingredients són responsables de que els fundents que porta la pasta, aflorin a la superfície durant el procés d'assecatge. A mesura que es van assecant, les peces semblen recobrir-se d'una fina pelussa cristal·lina. No sé si ho podreu veure una mica en aquesta foto que vaig fer mentre s'assecaven.

Es veu sobretot en les dues peces inferiors. La peça superior esquerra està cuita mitjançant un procés tan poc ortodox com satisfactori, però és que no puc evitar passar-me la vida provant coses noves!!

Si voleu més informació sobre la pasta egípcia, els seus origens i algunes fórmules, la CeraWiki hi dedica un article força extens. Aquest cop només he provat de barrejar-la amb coure i amb cobalt. M'ha quedat una gamma força mediterrània :-)

... però així que pugui, faré més proves amb altres òxids. Bon cap de setmana!

Arrest domiciliari per a Ai Weiwei

2011-04-06T11:31:00.000+02:00

El passat 3 d'abril l'artista xinès Ai Weiwei va ser detingut per la policia a l'aeroport de Beijing, quan anava a agafar un vol que l'havia de dur a Hong Kong per raons de feina. Des del dia 5, està en arrest domiciliari. Ai Weiwei planejava una festa, una invitació oberta en motiu de la demolició del seu estudi de Xangai. La convocatòria tenia un caire reivindicatiu, ja que Weiwei sospita que hi ha interessos polítics darrere la demolició. La policia, però, manté que la demolició s'ha de fer perquè es tracta d'una construcció il legal. La festa, convocada via twitter estava agafant ja unes dimensions considerables.

Confinat a casa, Ai Weiwei no ha parat de rebre pressions per a revocar la convocatòria. Les autoritats xineses estan sempre nervioses quan es convoquen grans reunions no autoritzades... "Van venir ahir a la nit i van voler entrevistar-se amb mi, deien que no hauria de fer la festa perquè s'estava fent massa gran" explica l'artista, "Aquesta és la tragèdia general d'aquesta nació. Tot ha de ser tractat per la policia. És com usar una destral per fer totes les tasques de la llar perquè és l'única eina que tenim".
L'any passat, Amnistia Internacional ja va denunciar que Weiwei havia estat colpejat al cap per la policia de Chengdu, mentre ell i diversos partidaris van intentar assistir al judici d'un home que va investigar les morts de nens que van morir en el terratrèmol de Sichuan. Setmanes més tard es va sotmetre a una cirurgia a Alemanya després que els metges li descobrissin una hemorràgia interna.

(info extreta de www.guardian.co.uk/)