dimarts, 27 de març de 2012

Dolça missió...


Com algunes ja vau endevinar, el misteriós destí de les peces que em van portar per coure, era  convertir-se en ruscs per a abelles. En Joan, l'autor de les peces que vau veure, es va basar en un model creat per Maurice Chaudière, un apicultor ecologista especialista en injerts i pare del l'anomenat  "bosc comestible". Els qui llegiu francès, teniu més informació aquí. Per als que no, he trobat aquest vídeo on ell mateix ens mostra un altre dels seus ruscs... espectacular!!!




No és del tot segur que aquests ruscs siguin productius aquest any, potser caldrà esperar una mica... però si tot va bé, aviat acabaran plens de dolça mel! C-:

dissabte, 24 de març de 2012

Funció desconeguda...


Aquesta setmana m'han portat aquestes peces per coure. Sabeu què són?? Tenen una funció molt concreta.... però jo no n'havia vist mai cap així abans... Abans que arribessin al taller ja havia estat convenientment informada de la seva missió... si no ho hagués sabut, no sé si ho hagués endevinat... Cadascuna està composta de dues parts. En una primera fase, només s'utilitza una meitat, cap per avall, i en una fase posterior ja es col·loquen tal i com les veieu... Havíen d'estar llestes abans de primavera per a poder cumplir el seu objectiu... Pot ser que a algú li resultin familiars, però no era el meu cas. Els que esteu tan peixos com jo... us atreviu a deduir per a què serveixen??  Us deixo el cap de setmana per a rumiar què poden ser! C-:  



Pròximament la resposta.... atenció als comentaris!!

dimecres, 21 de març de 2012

Una expo, un curs, un video...


 Amb la primavera sembla que tot s'activa... La Yukiko Murata ens convida a l'exposicio Primavera, a Zaoum. Fins el 21 de Març podrem veure les peces que la Yukiko ha creat per donar la benvinguda al bon temps.



I el Lluís Riera ens convida a participar a un nou curs de serigrafia al seu taller de Gratallops. Més info a lluisriera@telefonica.net.





I el darrer programa de Karakia està dedicat a la ceramista Chisato Kuroki. Encara no he tingut temps de veure'l però només per poder contemplar el seu taller situat en un marc tan esplèndid com Ca l'Abril, una masia del s.XVIII, segur que ja val la pena!

diumenge, 18 de març de 2012

Enllaços de diumenge...




Diumenge... avui serà dia de feina, però abans de marxar al taller volia deixar aquests dos enllaços que per mi són com dos petits tresors.

Japó, Mashiko, any 1969. Dos francesos, Armand i Michaëla Denis graven amb la seva càmera a Shoji Hamada mentre treballa i fan el seguiment de tot el procés des de l'extracció de l'argila fins la cuita a alta temperatura en un dels seus forns. Després també es pot veure com treballen dos pintors: Akira Kanayama i Yasuo Sumi, cadascun igualment entranyable en la seva recerca plàstica.

 

Japó, Kasama, prop de Fukushima, any 2011. Katsuji i Shigeko Kokubo són dos ancians supervivents dels desastres successius del tsunami i el posterior accident de la central nuclear. La seva filla Yuki, els retrata i recull les seves reflexions sobre el que han viscut i sobre el lloc que la creació artística ocupa en les seves vides i en la seva capacitat de sobreviure a la catàstrofe. És d'una senzillesa, una profunditat i una sinceritat commovedores.



El primer vídeo el vaig descobrir a través del blog de l'Eric Soulé i el segon ens el va regalar fa poquet la Maria Bosch, també al seu blog. Dos blogs que mai deceben quan aporten una nova entrada. Molt recomenables!

dilluns, 5 de març de 2012

Les cuites d'alta...


Ja ho veieu, el forn arriba a alta temperatura, però no us diré que ho fa sense cap problema. Bé, de vegades sí... quan he estat a la vora vigilant la cuita de prop, tot ha anat bé. Però per una d'aquelles raons inexplicables i estranyes, els cops que s'ha posat cuita de baixa o d'alta i jo no hi era, l'interruptor del quadre de protecció ha saltat i el procés s'ha interromput. Com que encara no he arribat a ser testimoni d'això que passa de tant en tant, em costa intuir perquè està passant. Més quan no és una cosa que passa sempre... Nous misteris per resoldre!!


El cas és que mai havia seguit les meves cuites amb tant deteniment. Abans, la majoria de vegades solia deixar el forn posat abans de marxar del taller i quan tornava l'endemà normalment la cuita ja havia acabat i el forn estava en fase de refredament. Amb el tema del programador, m'havia desentès totalment del procés, i ara ho lamento, perquè en fer ara el seguiment, no tinc dades per a comparar amb com funcionava abans...


Des que tinc resistències noves, he seguit les meves cuites quasi al minut! C-: Una de les coses que he detectat, és que en el darrer tram de la cuita el forn no aconsegueix ajustar-se a la corba que li demano. La temperatura augmenta a una velocitat més lenta cada vegada i és com si no tingués prou potència com per assolir la velocitat programada (que tampoc és tanta). Això i aquestes interrupcions arbitràries són temes que he de consultar amb el tècnic...  a veure què em diu, a veure què aprenc aquesta vegada! De moment us deixo alguna altra foto del que ha sortit a les darreres fornades.


La tetera blava...


... i aquests bols que ja vau veure a la darrera entrada...

Related Posts with Thumbnails