Eva Zeisel: apunts biogràfics

Em pregunto per què mai no havia sentit a parlar d'Eva Zeisel fins que amb el nou any la xarxa ceràmica s'ha fet ressò de la seva mort als 105 anys. Però qualsevol moment és bo per a descobrir una obra interessant, subtil i corba com  la de la ceramista hungaresa Eva Zeisel.

Eva Stricker va néixer a Budapest el 1906. Als 17 anys va ingressar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts amb la intenció de convertir-se en pintora, però la seva mare la va convèncer per a que aprengués un ofici mitjançant el qual creia que podria guanyar-se millor la vida. Va ser així com Eva va aprendre l'ofici de terrissaire tradicional, un aprenentatge no sempre fàcil ni agradable. Eva va ser perseverant en el seu objectiu i aviat es va graduar en la condició d'oficial. Només un any després la seva obra va ser exposada al Sesquicentenari de Filadèlfia, on va guanyar una menció honorífica. Per aquella època, Eva ja estava treballant com a dissenyadora a la fàbrica de Kispest, a Budapest.

Però Eva necessitava volar del niu, viatjar, ampliar la seva experiència i alhora millorar les seves habilitats. Per això va traslladar-se  treballar a Schramberg, Alemanya, on va adquirir coneixements en totes les fases de la producció industrial i es va convertir en una de les primeres persones (certament  en la primera dona) que va apostar per promoure l'art de la ceràmica en la producció en massa contemporània.

Al cap d'un temps, es va mudar a Berlín i s'incorporà a treballar en d'altres fàbriques a Hamburg i de tot Europa. El 1932 va viatjar a Rússia, en part de vacances però també, al igual que molts altres artistes joves idealistes i intel·lectuals de l'època, per tal d'experimentar els nous moviments artístics i socials. Allí, com a dissenyadora industrial amb experiència, se li va oferir una feina per a assessorar en la modernització de la indústria ceràmica, on la creativitat i el dinamisme d'Eva tenien molt a aportar. Va recórrer tot Rússia per tal d'entendre i coordinar els esforços i crear una fàbrica que produïria objectes quotidians per a les llars dels ciutadans. Els seus esforços van ser reconeguts, i aviat va ser traslladada a la fàbrica de Lomonosov a Leningrad (l'antiga Fàbrica Imperial de Porcellana). Això al seu torn va acabar menant al seu nomenament com a Directora Artística de la Indústria de Porcellana i Vidre del país.

Aquest ascens trepidant va quedar truncat el 1936, quan es va veure implicada en una de les purgues estalinistes, acusada de conspirar contra la vida de Stalin. Va ser empresonada a la presó de la NKVD durant 16 mesos, la major part del temps en un confinament solitari. Allí va ser sotmesa a les primeres formes de rentat de cervell, tortura, i a l'amenaça constant de que cada dia seria l'últim. Fins que un dia, amb la mateixa roba que duia a la cel·la, van alliberar-la en un tren que sortia cap a Àustria. Mai es va saber realment quina va ser la raó del seu empresonament ni tampoc perquè va ser alliberada. Un cop a Àustria, just a temps d'escapar de l'Anschluss, va marxar a Anglaterra, on es va casar amb Hans Zeisel, que portava set anys esperant-la. El 1938 van anar a Nova York on es van establir ja de forma permanent.

  El 1939 es va crear el departament de ceràmica de disseny d'arts industrials al Pratt Institute de Brooklyn, on va donar classes fins al 1952.

Començant per Sears, Zeisel va dissenyar per les firmes més prestigioses del planeta (Xina Castleton, Hyalyn, Phillip Rosenthal (Alemanya), Mancioli (Itàlia), Heisey, Noritake (Japó), Toki Nikkon (Japó)...)

 

  El 1942 va ser seleccionada pel Museu d'Art Modern de Nova York per dissenyar una línia de vaixella de porcellana fina per a la Companyia Xina de Castleton Pennsylvania. Els dissenys no van estar llestos ni es van produir fins al 1945, degut  a les restriccions a causa de la guerra, però van ser presentats  en una exposició al MoMA el 1947.

Des d'aleshores fins la seva mort, aquesta hereva de la Bauhaus i de l'"art nouveau" rus, va arribar a crear al llarg de la seva carrera més de 100.000 objectes ceràmics. A Zeisel li agradava dir que treballava "per a l'usuari, el seu bon amic" i que volia "capturar" en la seva obra "el llenguatge màgic de les coses".

Prova superada (I)

Quan hi ha bones notícies costa esperar a compartir-les... Recordeu el meu canvi de resistències?? Avui finalment he posat la segona cuita de bescuit després del primer fracàs que no vaig poder presenciar perquè era fora de vacances... estava francament preocupada. Aparentment en la primera cuita, el forn havia pujat bé fins els 980ºC però en apagar-se el forn també havia saltat un dels interruptors de seguretat del quadre elèctric. Quan vaig tornar al taller vaig revisar les peces que havia cuit l'Ester a la fornada... Unes peces esmaltades amb 7/1 havien quedat blanquinoses, com si l'esmalt no s'hagués fos... molt extrany tot plegat... i poc encoratjador!!

Des que aquest migdia el forn ha començat a pujar, jo no he parat de treballar. Era qüestió de distreure'm...  vuit hores sense desviar la mirada del piròmetre seria ratllar la paranoia... he tornejat, he retornejat, he reciclat fang, he endreçat el taller... una jornada intensa de debò, qualsevol diria que és diumenge!! A l'interior del forn, el color ha anat passant del vermell fosc al groc amb normalitat d'acord amb el que anava marcant el piròmetre...

Passades les 22h, el forn ha arribat a 980ºC i s'ha apagat. Sembla que tot ha anat bé!! He espiat el con per l'espiell i sembla que també hi està d'acord C-: (... el de la foto que he penjat és un con de fa temps però el de dins el forn tenia el mateix aspecte).

Ara toca superar la prova de foc (mai més ben dit)... a mitjans de setmana  posarem fornada d'alta. Creueu els dits!!!

Any nou, resistències noves

 

Fa temps que tenia problemes amb les resistències del meu forn... les cuites s'allargaven, el consum augmentava... En realitat he postergat una mica més del recomanable el canvi. En part perquè les resistències són cares (uns 100 euros cada element), en part perquè és una cosa que no havia fet mai abans jo sola i em feia respecte, en part perquè els esmalts que faig servir no patien en excés l'allargament del cicle... Però algun dia s'havia de fer!!

Les resistències per a baixa temperatura poden ser de Nicrom, una aleació bàsicament formada per níquel i crom. Per a alta temperatura, s'utilitza una altra aleació anomenada Kanthal (en realitat el nom correspon a una marca registrada) formada principalment per ferro, crom (fins un 20%) i alumini (fins un 7.5%). Els qui vulgueu més informació i llegiu en anglès trobareu molta informació sobre aquest material a la pàgina dels fabricants. Les resistències del meu forn, són d'un tipus de kanthal anomenat A1, que pot aguantar temperatures al voltant dels 1400ºC. Aquestes aleacions continuen sent conductores del corrent elèctric a altes temperatures i no es deformen, pel que són òptimes per als forns ceràmics. Quan el kanthal es torna vell, passa a presentar una aparença blanquinosa com podeu veure a la imatge de dalt. Quan són noves, tenen un aspecte ben diferent! Aquí estan les meves noves resistències...

Tenen un color gris brillant i són relativament flexibles. Quan s'escalfin es tornaran rígides i es trencaran davant de qualsevol intent de manipular-les. Per això les velles que vaig treure estan totes fragmentades. Les vaig haver de treure a trossets, i vaig trigar una bona estona a deixar el forn net!

La primera resistència va ser la més difícil de col·locar... el kanthal és dur de manipular i s'havia d'adaptar una mica a la disposició de les ranures.

A més el material refractari de què està fet l'interior del forn no és gaire sòlid i algun canto de les ranures va quedar una mica perjudicat... Però mica en mica...

Bé, no té mala pinta... Però ara caldria provar si va! Les circumstàncies han determminat que no pugui ser-hi el dia de la primera cuita amb les resistències noves. Estic de vacances però la meva companya de taller, l'Ester, havia de fer una cuita així que no he pogut seguir de prop el procés. Era una cuita de bescuit (980ºC). Aparentment tot ha funcionat bé fins al final del programa, però, en apagar-se el forn algun dels interruptors de seguretat ha saltat, no sé exactament quin... Hauré d'esperar encara uns dies a investigar si ha estat alguna cosa incidental o si és quelcom de més serios... espero que no!!! :-)