dimecres, 27 de juliol de 2011

Jornada d'Artesans Indignats


Ens venia de gust sortir al carrer.... i ho vam fer!


Ferrers, picapedrers, ceramistes, escultors, pintors i artesans de tota mena vam omplir la Plaça del Castell de La Bisbal dissabte passat...


La gent s'ho va passar molt bé i nosaltres també! Podeu veure totes les fotos aquí.


Expliquen que un dia, un visitant va estar contemplant el mestre ceramista Sohi Hamada mentre aquest esmaltava un dels seus grans plats. Hamada, va abocar hàbilment l'esmalt i en tres minuts va tenir acabat el plat. El visitant, tot molest, va demanar-li explicacions: “Com pot ser que vengui tan car un plat que només li costa de fer tres minuts?” Hamada el va mirar i li va respondre: “ Senyor, no ho ha vist bé. He trigat tres minuts i seixanta anys en fer-lo.”

 
Els artesans, tenim una gran lluita. Els sistemes de producció estan en l'actualitat tan desvinculats del públic, que és difícil que aquest sigui capaç de valorar el producte artesanal. El visitant ignorant que va amonestar Hamada, no és l'únic responsable de la seva ignorància. El sistema viu i lucra d'aquesta invisibilitat ergo inverteix tots els seus esforços a perpetuar i reforçar els mètodes productius que li són favorables. L'artesania, per descomptat, no és un d'ells.

 
L'objecte artesanal, té qualitats i capacitats amb conseqüències funcionals, personals i socials que cap procés productiu massiu podrà assolir mai. Aquesta és la seva gran riquesa i aquest és el sentit de la seva existència.


Voler que el sistema ens valori significa aspirar a que aquest ens accepti i això vols dir esdevenir una part més del sistema, d'aquest sistema. Però ser artesà justament significa tot el contrari: la realitat artesana promulga i creu en una alternativa a aquest sistema més justa per a tothom, més coherent i sostenible, i contribueix dia a dia a construir-la. La nostra feina és prou potent com per a fer-se un lloc propi fora de les dinàmiques predominants.


 
L'artesania, no és un concepte passat de moda que s'ha de conservar a tota costa sinó una opció que ens enriqueix a tots. És això el que, com a artesans, hem de fer entendre al públic.

Això implica, entre altres coses, saber amb precisió, quin és el valor de la nostra feina, i defensar-lo. És una reflexió no sempre fàcil. Milers de factors externs ens condicionen i aquesta és una pressió difícil d'esquivar. Però si realment som capaços de situar el valor del treball artesanal, serem capaços també de defensar-lo quan ens trobem davant la incomprensió del public o de les institucions, quan ens confonguin una vegada més amb manualitats que no requereixen de l'habilitat pròpia de l'artesà, quan, ens intentin utilitzar com un reclam exòtic només per a amenitzar fires o festes sense un respecte per la nostra activitat i a sobre sovint ens facin pagar per mostrar la nostra feina!


És part de la nostra feina demostrar al món què significa veritablement l'ARTESANIA i què vol dir ser ARTESÀ o ARTESANA. Només nosaltres sabem de tot el que això implica, només nosaltres podem valorar la nostra feina en tota la seva dimensió i complexitat. Als ulls dels altres, dels que no hi entenen, sempre valdrem el que nosaltres diguem que valem, ningú pot decidir-ho enlloc nostre: definir què som i demostrar de què som capaços, ens pertoca només a nosaltres.


dimecres, 20 de juliol de 2011

Amassat en espiral...



 Sempre he trobat molt bonic l'amassat en espiral, tot i que jo no faig servir aquest mètode. Però no sempre resulta fàcil comprendre com funciona... Avui he trobat aquest vídeo. A la xarxa hi ha un munt de vídeos que mostren aquesta forma d'amassar però el punt de vista de la càmera en aquestes imatges, és molt poc comú, situat a dalt i centrat. No sé si serà això, però realment s'entén molt bé el recorregut de les mans i el moviment del fang. Donen ganes de tornar a provar-ho!!!

diumenge, 17 de juliol de 2011

IX Festes Populars del Raval


Aquest cap de setmana, s'han celebrat les IX  Festes Populars del Raval. Sempre que he pogut he participat d'una manera o altra a les festes. Les darreres dues vegades va ser traient el torn al carrer i incitant a grans i petits a posar les seves mans sobre el fang. 


Aquest any, m'he buscat una còmplice... aquestes coses en equip sempre funcionen molt millor!!


Crec que la gent que va passar s'ho va passar realment bé, però juraria que les que més, vam ser nosaltres... i si no mireu... Això no estava previst!!!


Però després de tant de foc i fum a Domadores, teníem una mica de "mono"... i la Inga no va dubtar un moment a fer intervenir el seu encenedor (alias pink tecnopiro) :-) ...

 

... i la seva bufera! 

Aquest model de Fornet de Festa està realitzat a torn amb fang vermell, decorat amb fang negre i blanc i s'alimenta de serpentines de colors!!




L'any que ve més i millor!!! 

dijous, 14 de juliol de 2011

Exposició: Del mar: el blau de Maria Teresa Capeta

 

 La Maria Teresa Capeta, s'ha endinsat en la poètica blava de la pasta egípcia en les seves darreres peces. Encara queden uns pocs dies per a poder veure l'exposició Del mar: el blau a la galeria de la Camil·la Pérez Salvà d'El Vendrell.


Diu l'autora que la pasta egípcia és una matèria viva. Un material viu com ho és el punt de partida: el mar. Després de la cuita, les peces segueixen evolucionant, adquirint eflorescències sobre les superficies vitrificades, tènues pàtines en forma de polssim blanc, com espurnes d'escuma ...


Una simfonia de blaus defineix l'essència cromàtica d'aquestes delicades peces: boles i àbacs.



La galeria de la Camil·la és un raconet que no podeu deixar de visitar si mai aneu a El Vendrell. En els temps que corren, la capacitat de tirar endavant iniciatives com aquesta em sembla la demostració més definitiva de la naturalesa dels llaços que uneixen aquesta gent amb la ceràmica.


Un compromís  envers l'art i la ceràmica, que la Camil·la fa palesa periòdicament i amb molta sensibilitat al seu blog En blau. Una lectura molt recomanable!

dilluns, 11 de juliol de 2011

Exposició: Camins d'aprenentatge a l'ACC


 "Camins d'aprenentatge" és el títol de l'exposició que es pot veure actualment a l'Associació de Ceramistes de Catalunya. Hi podem veure treballs realitzats pels alumnes de l'especialitat de ceràmica de l' Escola d’Art de Vic.   M'he quedat realment impressionada del nivell de les peces que es presenten, tan per l'aspecte tècnic com pel treball conceptual que s'intueix darrere...


Joies de porcellana de la Núria Vila


"La ceràmica és un dels temps de l’Escola d’Art de Vic: un temps que es conjuga amb la resta dels que existeixen a l’escola. Un temps/camí d’aprenentatge de l’excelència de l’ofici: que convida a la reflexió a través de les mans, a la innovació amb la tradició com a mitjancera i al disseny més rabiosament contemporani a través de la quotidianitat dels objectes. Un temps que necessitem a l’escola, i a la vida."


Homenatge al que no es veu de Natàlia Pujol
  Mai és una sola la causa de que, de les escoles, surtin treballs de qualitat. És una responsabilitat compartida entre el centre, els professors i els alumnes, que en aquest cas són:  Sol Roca, Txell Gay, Laura Padrós, Teresa Fernández, Rosa Gay, Alba Portell, Gori Sastre, Natàlia Pujol, Núria Vila, Ferranda Porredon, Marc Marcet, Alícia Pradell, Montse Cots, Diana Hernández, Collins Buko, David Riera, Eli Bosch, Sama Genís, Anna Pons, Marta Payàs, Gemma Codina, Núria Mora.

Todos somos pollos de Diana Hernández
 Podeu apropar-vos a veure l'exposició fins el divendres, 29 de Juliol i un cop passat l'Agost, quan l'Associació reobri després de les vacances encara tindreu uns dies més.

La mosca de Gori Sastre


Si voleu un consell... no la deixeu escapar!!!

Bambús de Rosa Gay

diumenge, 10 de juliol de 2011

Col·lecció de forns Domadores de Fuego 2011


 Pastafangs té el plaer d'oferir-vos en exclusiva alguns del models de la nova col·lecció de forns per a la temporada Estiu 2011.
Aquí dalt, presentem el fornet-cubell de José Ramos. Pulcre i elegant, molt adequat per a quedar bé davant els convidats a la nostra cuita. S'alimenta amb gas propà i amb un ús adequat, és capaç de proporcionar-nos peces irisades de qualitats úniques.



 El forn del Miguel Molet, té una alimentació mixta de gas i llenya. Construït a base de maons convencionals i amb acabats de manta ceràmica, consta de xemeneia i d'una cambra de combustió separada del compartiment on es couen les peces. Ideal per a peça acabada amb terra sigillata.



 Un clàssic. Forn de paper de la Leonor Dupic. Estructura de malla recoberta de paper i molta barbotina. Alimentació de llenya. Ideal per a una jornada familiar amb canalla. Baixa temperatura.



Forn de llenya de La Factoria de Núvols. Especialment indicat per a piròmans avançats i per a espectacles en general. Apertura preferentment nocturna... i amb motoserra! :-)



Forn mapuche de la Maritxu Morales. Aquest forn ancestral arriba a temperatures poc determinables gràcies a la combustió de llenya i carbó de Santiago del Estero . El desenfornament quan el forn encara està a temperatura, estil raku, provocarà la diversió dels més temeraris.





Forn de gas de l'Alberto Hernández. En forma de caseta, amb alimentació de propà simultània per dos punts. Indicat per a cremar llits en les nits d'insomni. Fet a mida d'un sommier individual i equipat amb un parell d'agafadors per a poder obrir i fer reduccions durant la cuita.

Si us heu quedat amb ganes de més, a la web de Domadores teniu un munt d'informació complementària sobre aquest excepcional esdeveniment i sobre els models de forn utilitzats per aquests genis de la cuita que durant tres dies van omplir de foc i de fum el tranquil poble de Muel.

divendres, 8 de juliol de 2011

Al taller sona... Avishai Cohen


 Dedicat a tota la gent de Vigo amb qui vaig descobrir i disfrutar aquest genial contrabaixista i cantant... Va ser un concert excepcional!





 Cohen no tocava sol... Nitay Herskovitz al piano i Amir Bresler a la percussió... un trio impressionant...



Aquí toca amb una altra formació una de les seves composicions emblemàtiques, "Remembering"...

dijous, 7 de juliol de 2011

La Factoria de Núvols a Domadores de Fuego 2011



Quasi les onze... cinc flames comencen a despuntar en la nit... 
  La gent es va aplegant quan, de cop i volta, tot comença a incendiar-se progressivament...


...  apareixen personatges del color de les brases que es passegen en la foscor ...



 ... l'ambient comença a caldejar-se, es pressagia una orgia de foc desbocat...



... al ritme de la música, la Factoria ens contagia de la piromanía més esclatant ...





... tot crema... foc arreu... una potent energia ígnea cabalca entre les flames.

 Quan al final  tot s'apaga, la nit torna a fer-se present...

... i l'endemà, uns éssers immòbils reposen a la llum del dia i veuen passar els visitants en silenci...



 Sembla que no sàpiguen res....


 ...però en realitat guarden el secret de la rauxa incendiària nocturna i esperen pacients el moment de tornar-se a envoltar de foc!!!!



Related Posts with Thumbnails