dijous, 30 de juny de 2011

Herois de la fotoceràmica


En realitat, encara que no ho sembli, els motius del meu viatge a Vigo eren estrictament laborals...  Quan vaig començar el Pastafangs, un dels meus blogs de referència va ser La Barbotina. El blog del les Escoles de Ceràmica de Vigo i de Nigrán, desbordava vitalitat i inquietud i, sense deixar de banda la ceràmica, explorava impúdicament qualsevol altre terreny artístic. Em va enganxar de seguida...
L'estiu del 2009 vaig fer mans i mànigues per no perdre'm la trobada de Periferias. Necessitava veure amb els meus propis ulls què estava passant a la costa atlàntica que desprenia tan bona energia. I així, poc a poc, aquest primer contacte va derivar en una proposta de l'Emilia Guimeráns per a fer un curs de fotoceràmica a l'escola de Nigrán.






Entusiasme seria una paraula massa "light" per descriure la resposta dels participants als cursos. En alguns moments podria descriure's com una autèntica "febre dicromàtica". Aquests herois de la fotoceràmica van aconseguir proeses que semblaven quasi impossibles en l'àmbit dels dicromats!!
En tot cas, em van posar les coses realment fàcils... Així dóna gust treballar! ! :-)
Les jornades fotoceràmiques s'estenien més enllà de les aules. Al capvespre o entrada la nit, compartint calamars i pimientos del Padrón a algun xiringuito davant la platja amb vistes a les Cies, o menjant punta trasera al Cabo Estay, o fent "la última" al Choco, encara flotaven idees i propostes dicromatades...






Des d'aquí un petó molt gran a tota la gent que vaig conèixer a Vigo i a Nigrán
i que em van acollir amb els braços oberts!! Ja us trobo a faltar!!
·······BICOS·······

dimecres, 29 de juny de 2011

Morriña...



Miro aquesta foto de Vigo i ja tinc enyorança... He passat una mica més de dues setmanes entre aquesta ciutat i Nigran, olorant l'Atlàntic i percebent la generositat i la qualitat humana de la seva gent. Vigo és una ciutat molt diferent a la Barcelona que trepitjo cada dia! 
La seva gent té també un caràcter molt diferent. T'obren les portes de casa seva de bat a bat i en poca estona sembla que et coneguis de tota la vida!




Vaig anar a Vigo a donar uns cursos de fotoceràmica, aviat us ho explico. Però no només hem treballat aquests dies. La connexió va ser molt bona i vam compartir també protestes...






... i més d'una festa, perquè a la vida no tot és feina, i perquè allà en saben bastant de divertir-se!! La darrera nit era Sant Joan. Un Sant Joan molt especial per a mi. Vaig cremar les coses dolentes al foc i vaig saltar les brases. Vam brindar amb licor cafè i l'endemà al matí, abans d'agafar el tren de tornada, vaig rentar-me la cara amb aigua fresca impregnada d'herbes aromàtiques, com mana la tradició.



Aquesta és la foguera de Berbés, la que vaig saltar a la nit ( ja s'havia fet bastant més petita...) i on em vaig acomiadar de tothom. Ja els trobo a faltar!!!

dimarts, 28 de juny de 2011

Retorn...



Tres setmanes fora de casa... Sembla que fa molt més!
I han passat tantes coses aquestes tres setmanes... Tot a un ritme trepidant comparat amb la calma quotidiana. Ara toca reemprendre el fil en el lloc i l'instant on tot es va interrompre. Reemprendre també aquest blog... Hi ha tantes coses per a explicar!!! De moment, només algunes imatges. Un petit avenç del que vindrà tot seguit. 








Ja torno a ser per aquí!! :-)

dilluns, 6 de juny de 2011

Iniciació al torn: Cursos intensius d’estiu


Iniciació al torn: Cursos intensius d’estiu


El fang en moviment reacciona d’una manera concreta
i particular a cada acció del nostre cos. 
Controlar el torn és conèixer aquesta relació d’acció-reacció. 
Començarem a prendre consciència d’aquest nexe 
i poc a poc serem capaços de fer aparèixer
un munt de formes diferents entre els nostres dits.


19, 21, 26 i 28 de Juliol
2, 4, 9 i 11 d’Agost
16, 18, 23 i 25 d’Agost
30 d’Agost, 1, 6 i 8 de Setembre

Impartits per: Eli Moretó Alvarado

135 euros materials inclosos (16 hores)
C/Navarra 4 BARCELONA (Metro: Plaça de Sants)
Informació i inscripcions: 680928069 / elimalva@yahoo.es

Horaris de matí o de tarda

divendres, 3 de juny de 2011

Apunts de París (II)



El Musée Guimet és un dels meus museus preferits de París. És el Museu Nacional d'Arts Asiàtiques i està ple de ceràmica! Però hi ha tanta cosa que no te l'acabes. Cal anar-hi amb temps... 


Aquest buda tan acolorit, és d'unes dimensions que impressionen, una mica superiors a les d'un home real. Però és que a més està esmaltat de cap a peus...





L'òxid de coure regalimant per la vestimenta sobre un esmalt blanc...



Les peces grans no són la meva debilitat però aquest buda projectava
una serenitat i una majestuositat molt especials...


Aquestes capses de gres decorades amb dibuixos d'òxid de ferro provenen de Tailàndia (s.XV-XVI).


Aquesta capseta decorada de forma tan minimalista, en canvi, és del nord de la Xina
i pertany a l'època de les Cinc Dinasties (s.X).


Aquest gerro amb grans decoracions de flors contrastades prové de la mateixa zona. 



Aquest enorme gerro coreà està fet de porcellana i decorant amb el dibuix d'un drac amb òxid de ferro. 


Mireu com la mateixa decoració d'escates a banda i banda del gerro adopta matisos ben diferents, potser degut a la variació de la intensitat de l'òxid en la pinzellada...


Però si us he de dir quina és la meva peça preferida d'aquest museu, crec que no dubtaria... Aquest grup de petites jugadores de polo que semblen volar muntades sobre els seus cavalls, em té fascinada...





 
 Perdoneu la poca qualitat de les fotos però fer fotos de vitrines i amb il·luminacions tan tènues no resulta gens fàcil!!

dijous, 2 de juny de 2011

Apunts de París (I)


París és sempre un lloc excepcional per a fer una escapada per breu que sigui. Després d'unes darreres setmanes de molta feina i maldecaps diversos, no se m'acut un pla millor. Fa temps que tenia comprat ja un d'aquells bitllets que mai acabo d'entendre com pot ser que siguin tan barats, i a París tinc casa on estar i gent amb qui  compartir unes bones estones. Gent que ja trobava molt a faltar!!


I així han passat aquests dies, caminant amunt i avall pels carrers d'un París oscil·lant del gris i del vent tempestuós al sol més rabiós. Entre altres coses, he tingut la sort de coincidir amb una expo que m'ha fet especial il·lusió veure. Fa relativament poc que es va començar a reivindicar la figura de Claude Cahun  i, de fet, aquesta fotògrafa i escriptora francesaés encara força desconeguda fora de França. Contemporània de l'època surrealista, Cahun va construir un camí diferent i propi al llarg del qual indaga profundament dins la seva propia naturalesa.



Difícilment pot resumir-se l'obra de Cahun en quatre paraules... Pionera en la deconstrucció del gènere, teatral, irònica, provocadora, intensament creativa i molt implicada a nivell polític: junt amb la seva companya Suzanne Malherbe, van ser detingudes i  condemnades a mort a causa del seu activisme. Afortunadament la sentència va ser revocada. La mateixa exposició que es pot veure ara al Jeu de Paume viatjarà properament a la Virreina de Barcelona, així que us aconsello que no deixeu escapar l'ocasió de veure-la quan sigui més a prop.
Related Posts with Thumbnails