divendres, 31 de desembre de 2010

Feliç 2o11!!


Aquest vídeo de la Sarah Blasko el vaig descobrir fa uns mesos. Em van agradar molt els dibuixos i l'univers que recrea... I aquest llop que no para de reinventar-se per a poder continuar el viatge. La lletra diu  'No Turning Back', ... no hi ha marxa enrera. La vida ja és una cosa així... Res del que hem fet no es pot desfer però el que queda per viure sempre pot ser molt millor!! Us desitjo un 2o11 ple de ceràmica i salut!!!

dijous, 30 de desembre de 2010

Un veí de luxe


L'any passat en la meva estada a Nigran, vaig descobrir que força aprop del taller hi tenia un veí de luxe... El taller del Samuel Salcedo està a pocs minuts del meu, i als migdies, de tant en tant coincidim al mateix lloc de menús del barri... Avui, ens l'hem creuat pel carrer mentre duia una de les seves immenses testes en un carretó... I ha resultat el dia adient per a, per fi, fer una visita al seu taller. L'obra del Samuel està dotada d'una mescla particular de tendresa i duresa, és alhora delicada i irreverent. No crec que sigui gens senzill aconseguir que extrems tan oposats es compenetrin d'una manera tan perfecta... Puc endevinar que aquest és un dels secrets del Samuel...

 
Sempre havia vist l'obra del Samuel només en  fotografia, així que avui ha estat un autèntic plaer veure i poder tocar algunes de les seves peces en procés. Quan he de descriure què és art per a mi, no sé mai trobar una definició que em sembli satisfactòria. Però de tant en tant -molt de tant en tant- veig coses com les que fa el Samuel, i sense saber dir perquè, tinc la sensació d'estar davant mateix del concepte art. Si més no, crec sentir la seva essència emanant pertot. Suposo que senzillament és perquè m'arriba a commoure... I no, no és tan senzill que, en el món de l'art contemporani, trobi jo res realment capaç de fer-me moure per dins...

dilluns, 27 de desembre de 2010

Primavera per Nadal



Avui deixem Eivissa i tornem a ciutat. Aquí no sembla Nadal.... Els narcisos estan a punt de florir, l'illa està curulla de taronges i llimones, d'herba verda puntejada de flors i fa un sol esplèndid. Aquests dies hem disfrutat de l'indret i hem passejat a gust ...





Ahir vam estar caminant per un racó peculiar, no hi trobareu el característic paisatge de secà eivissenc amb terra roja, ametllers i oliveres, sinó camps de cítrics i cultius, envoltats d'un recorregut de centenàries sèquies i basses, i encara s'hi endevina algun antic molí d'aigua... Hi ha aigua per tot i en una de les basses hem trobat aquesta alga tan especial...


L'especialista a reconèixer qualsevol planta que ens puguem trobar és el meu pare. Té un herbari complet ben enregistrat a la seva prodigiosa memòria. De qualsevol herba, arbre o matoll és capaç de recitar-te'n  el nom comú, el nom científic, i tota mena de característiques i propietats...sense necessitat de consultar cap llibre. En aquest cas, el Sr. Moretó ens ha descobert la chara phoetida. Aquesta alga és molt rica en silici, cosa que la fa esquerdadissa, i té una olor no especialment agradable, d'aquí el seu cognom de Phoetida (fètida). La fama és merescuda, us ho puc assegurar, i he d'agraïr a la resta de la família que hagin aguantat durant el viatge de tornada a casa la oloreta d'aquests exemplars que he agafat... :-) Encara no sé ben bé què,  però alguna cosa en faré...

Els dies són primaverals, però les nits encara són molt fredes i la llar de foc ens dóna caliu quan es pon el sol. Entre la llenya, el dia de Nadal vam trobar aquest simpàtic tió :-)


dimarts, 21 de desembre de 2010

31 Concurs Internacional de Ceràmica l'Alcora 2011


 Per als més expeditius i les més expeditives... ja estan aquí les bases del 31 Concurs Internacional de Ceràmica l'Alcora 2011. Hi ha temps fins el 23 de març del 2011 i els premis són molt interessants. ;-)

dissabte, 18 de desembre de 2010

Exposició: Geometries Orgàniques de Penélope Vallejo


Les darreres ceràmiques de la Penélope Vallejo estan exposades al CC La Bòvila de l'Hospitalet fins el proper 23 de desembre. Anar-les a veure és un bon regal per a fer-vos a vosaltres mateixos  o a vosaltres mateixes aquests Nadals. Encara queden uns dies!!




Veig aquestes peces com grans fruits petris, fruits de la Terra que podríem trobar de forma natural en qualsevol paisatge milenari, en un territori intacte preservat de presència humana.  Són peces d'una solidesa serena, d'una austeritat honesta. Sorgides de la destresa corporal que lliga a l'artista al torn i acabades amb subtilesa i delicadesa.




Exposició Geometries Orgàniques de Penélope Vallejo

al CC La Bòvila Plaça de La Bòvila de L'Hospitalet de Llobregat
de dilluns a divendres. De 10 a 14 h i de 16 a 20 h.
Més informació: Tel. 93 480 71 82

divendres, 17 de desembre de 2010

dilluns, 13 de desembre de 2010

L'argila misteriosa (V)


Les proves de la "meva" porcellana ja estan cuites... I he de dir que m'encanta aquesta pasta ceràmica!! Realment és porcellana: té una duresa increible, és inclús més blanca que la porcellana comercial que vaig provar i...


És translúcida!!  A diferència de les porcellanes que conec, aquesta té aquesta mena de textura xamotada, però crec que això li dóna un punt força interessant. Ah, evidentment és també una pasta realment difícil de treballar... per això avui, per a continuar experimentant li he afegit polpa de paper. L'he deixada preparada i ja tinc ganes de provar a veure què dóna de sí. És el meu primer "paper clay"!

dimecres, 8 de desembre de 2010

Al taller sona... Micah P. Hinson


Micah P. Hinson és un decobriment molt recent i m'he de contenir per a no escoltar-lo més del compte...  :-) M'ha acompanyat aquests dies de pont i em seguirà acompanyant en les hores de taller que m'esperen quan demà torni a la ciutat... Una veu i un geni que semblen no encaixar amb una cara i un discurs d'etern adolescent rebel... Pot sonar hores i hores sense parar mentre treballo... de vegades l'escolto més a consciència i de vegades, és un rerefons sonor de caire intimista... la perfecta companyia.



dijous, 2 de desembre de 2010

Llocs amagats...


Darrera aquesta porta de vidre hi ha un món de ceràmica intrigant...



És la botiga de ceràmiques més curiosa que conec i està mig amagada en un carreró del tranquil barri del Call. Voleu xafardejar per la finestra una mica més?



És un autèntic caos de caixes i ceràmica. Em penso que el que hi venen són restes de partides industrials o potser peça comercial que pel que sigui no pot ser venuda per les vies habituals... Quan estudiava a l'escola vaig entrar-hi a comprar un parell  de bols per a fer decoracions a tercer foc. Crec recordar haver-hi vist també restes de fulls de calques... El dia que vaig fer les fotos no hi havia ningú per a preguntar :-(


M'agraden tant aquest tipus de llocs amagats que quasi només descobreixes per casualitat! Aquesta botigueta fa molts anys que existeix... sempre penso que un dia passaré i ja no hi serà. Però el barri del Call sembla incomprensiblement immune a l'assetjament turistic-urbanístic ferotge que faria que, d'estar al Raval o al Born, aquest petit comerç ja s'hagués transformat un bar o en una botigueta de roba chic... 

dimecres, 1 de desembre de 2010

Perdent pes... (II)



El molt ceramista Marcos Pacheco s'acaba de guanyar mitja paella... Bé, això es pensa ell! :-) La vaixella ja està bescuitada i el plat en qüestió (per als que no sapigueu de què va, podeu mirar aquí que és on va començar tot) pesa 633gr. 635gr era l'aposta final del mestre Pacheco (que no sé d'on s'ho ha tret que guanyarà una paella....) i jo em vaig quedar una mica més lluny (però no gaire, eh?). I als qui vau jugar en privat... com us ha anat?
Us resumeixo l'assumpte: vaig amassar 1.400gr de fang (un refractari de cordierita). Vaig tornejar un plat sobre un rodell de fusta. L'endemà el vaig tallar del rodell i entre el fang que vaig perdre en el tornejat,  el que se'n va en tallar la peça, més l'aigua perduda en la primera fase d'assecatge, el plat ja pesava només 1000gr. Després de retornejar-lo pesava 800gr. I ara que està bescuitat fa 633gr. Mai m'havia parat a mirar això del pes i la veritat és que, en el cas del meu plat em sembla al·lucinant el percentatge de fang i aigua que arriba a perdre!! Bé, el joc no acaba aquí i els qui us animeu a endevinar el pes del plat acabat encara hi sou a temps! Consti que jo de paella no n'he dit mai res, eh? :-)
Related Posts with Thumbnails