dissabte, 29 de maig del 2010

Les Mans de Maria Martínez


Ahir vaig descobrir aquest video (en dues parts) sobre Maria Martínez.  Mostra tot el procés d'elaboració de les peces a xurro, el brunyit, la decoració i la cuita.  És impactant la destresa que el temps i la pràctica van arribar a donar a les mans d'aquesta ceramista de San Ildefons, a Nou Mèxic, les peces acabades són d'una perfecció absoluta.



Ja estic curiosejant per la xarxa a veure si puc fer en breu un resum de la seva història. Mentrestant.... mireu i disfruteu!



dimecres, 26 de maig del 2010

Arriba CERCO 2010

 peça de Yukiko Murata

La calor sempre és un element favorable per a la ceràmica. Amb l'arribada de la calor semblen florir arreu els esdeveniments ceràmics i els blogs s'omplen de convocatòries. Aquest blog no serà menys... I el primer esdeveniment de l'genda, és com no, CERCO 2010. De la interminable oferta de la fira, rebo per duplicat ( via Yukiko Murata i Cristina Guzman) la invitació a visitar l'exposició que la galeria Camil·la Pérez Salvà tindrà ubicada al Centro de Artesania de Aragó (Antiguo Matadero, Saragossa) del 27 al 30 de maig. La inauguració serà demà, 27 de maig, a les 18 hores. 




Des d'aquí desitjar tota la sort a la Yukiko i a la Cristina, i a la resta de participants i recomanar l'assistència als que us apropeu a CERCO. Crec que valdrà la pena!


I el  Miguel Ángel Gil també em notifica la seva presència a CERCO amb  "Algunas impresiones sobre barro, o las virtudes de la inconsistencia". Les dues peces que figuren al cartell són realment interessants! L'exposició s'inaugura justament avui, 26 de maig a les 20h a la Galería La libreta de los dibujos (C/ Contamina 19 de Zaragoza). També molta sort per a ell i que tinguem CERCO per molts anys :).


dilluns, 24 de maig del 2010

Guillermo Morris (sic)




Avui he trobat un altre tresor al Mercat de Sant Antoni. Al començament he dubtat una mica... M'ha despistat la traducció literal del nom de l'autor: "Guillermo Morris" (...us sona?). Era un petit llibret amb les tapes folrades de tela, d'un roig que es mantenia espectacularment intens malgrat els anys. El títol, en lletres daurades, sota el nom de l'autor, resava: "Noticias de ninguna parte". Any d'edició: 1903.
Aquest tal "Guillermo Morris" no era altre, doncs, que William Morris i el llibre deu ser una de les primeres traduccions al castellà de l'obra, ja que la versió original en anglès data del 1890. Estic molt contenta de la meva nova adquisició :).



En una època vaig llegir força coses sobre Morris per a documentar-me sobre un treball que havia de presentar a Artesania de Catalunya. Morris ens mena sempre a la reflexió sobre les complexes relacions entre artesania, disseny i industria. El meu llibre de capçalera en aquella època va ser aquesta preciosa edició de "Cómo vivimos y cómo podríamos vivir. Trabajo útil o esfuerzo inútil. El arte bajo la plutocracia" publicada per Pepitas de Calabaza , que segons la seva pròpia definició són «Una editorial con menos proyección que un cinexín pero con muchas más luces».

I potser és veritat, però el cas és que Pepitas és una editorial molt especial, amb una selecció de títols interessantíssima i que cuida fins el darrer detall en cadascun dels seus llibres, des de la maquetació fins al paper. Són llibres d'aquells que agrada de tenir entre les mans. El llibre en qüestió, també compta amb una notable introducció de l'assagista i sociòloga Estela Shindel.





Algun altre dia tornaré a parlar de Wiliam Morris. Segur, perquè és un referent en molts aspectes i un personatge d'una importància innegable dins la història de l'artesania i el disseny ja que el seu discurs sempre va vinculat a la seva pròpia percepció política de l'evolució de la societat. De moment us deixo amb aquest extracte que figura en una de les solapes del llibre de Pepitas i que pot ser una bona introducció per a qui encara no el conegui:
«Las vidas de algunos hombres pueden leerse como prismas de su tiempo. Al modo de un cristal facetado, capturan la energía de la historia y la descomponen, desplegando los matices fundamentales de su época y creando con ellos una nueva forma de luz. William Morris, hijo inequívoco y rebelde de la revolución industrial, es un caso privilegiado de esta cualidad. 
Nacido en 1834 y muerto en 1896, su vida transcurrió paralela al victorianismo triunfante que convirtió a Inglaterra en la fábrica del mundo y consagró a la hicpocresía como sustento moral de la sociedad. Sensible a los movimientos que atravesaron el siglo diecinueve inglés, Morris decidió reformularlos y resistir a la miseria de su época desde valores opuestos a los que ella promovió: la nobleza del trabajo humano, la camaradería e igualda entre los hombres y la consecución del socialismo por medio de la revolución. Una impugnación radical inspiró a William Morris su revuelta contra la época que le tocó vivir: la fealdad del mundo que el capitalismo estaba erigiendo a su alrededor. 
Así, descalificó el progreso civilizatorio en virtud del derecho a la belleza y propuso modos alternativos para la organización de los hombres y la producción industrial. En el ideal de Morris, la técnica sería además un modo de laética y no un altar erigido al progreso donde sacrificar la propia humanidad».

«[...] Además del deseo de producir cosas hermosas, la pasión rectora de mi vida ha sido y sigue siendo el odio hacia la civilización moderna [...]» (William Morris).

  

diumenge, 23 de maig del 2010

Distraccions de cap de setmana




Històries de la més ordinària quotidianitat transformades en curts d'animació.  L'autor és Lev Yilmaz i les podeu trobar totes aquí: http://talesofmereexistence.com/wp/ .
Bon llarg cap de setmana!




dilluns, 17 de maig del 2010

Un cor daurat...



Una nit de fa unes setmanes " vaig tornar a casa amb un cor daurat i una llavor a la butxaca...", recordeu?
Venia de la presó i també venia de veure l'exposició que la Irina Larios havia muntat a la magnífica entrada d'una antiga casa situada al carrer Mercaders de Barcelona. Aquesta és una ressenya en pretèrit de l'exposició. Qüestions de temps, que no sempre arriba el moment d'escriure les coses quan toquen... L'exposició ja no es pot veure, però val la pena recordar-la mentre arriba una nova ocasió de retrobar l'obra d'aquesta ceramista a casa nostra. 


Hi ha moltes menes d'exposicions. Tantes com persones i tantes com llocs on exposar. Independentment de la qualitat del seu contingut, certes exposicions acaben sent un mer exercici d'exhibicionisme; unes altres , en canvi, plantegen  una voluntat profunda de compartir el procés creatiu. L'exposició de la Irina es sitúa en aquesta segona categoria d'una forma molt explícita: l'exposició és un punt d'acollida, una aposta clara per la comunicació amb el visitant. Importen a parts iguals l'essència i el detall, perquè tot és una contribució a aquesta comunicació. 



La Irina ens mostra la seva obra però també ens submergeix en una atmosfera pròpia. Una atmosfera íntima que embolcalla aquestes peces que cavalquen entre la nuesa i la decoració pictòrica: esmalts,  sigil·lades, engalbes, pigments... Els colors recórren juganers les superfícies.  Arreu , reminiscències del vol universal, de la llavor d'on sorgirà una vida. 

 

I així, compartint, després d'una agradable estona de conversa i companyia, v a ser com tots vam sortir d'allà amb aquests dos petits regals... 
La llavor, aviat  la plantaré. Tampoc he trobat encara el moment. El cor la vetllarà  sobre la terra del test mentre creixi i es transformi en una formosa planta ... Espero!

dimecres, 12 de maig del 2010

Taller d’experimentació amb fotoceràmica dicromatada



Taller d’experimentació amb fotoceràmica dicromatada
12 i 13 de juny
lloc: c/Navarra 4 (Barcelona)
preu: 85 euros
curs impartit per: Elisabet Moretó Alvarado

Informació i inscripicions: 680928069 - elimalva@yahoo.es

La fotografia amb gomes dicromatades és una antiga tècnica que, amb un procediment relativament senzill, pot donar resultats molt interessants. Una emulsió que podem elaborar al taller, un negatiu i la llum del sol és pràcticament tot el que necessitem per a imprimir imatges sobre una superfície ceràmica emprant aquest mètode.

Tot i així, si aconseguir resultats no és difícil, és una tècnica que no és senzilla de dominar degut a la gran quantitat de factors que hi intervenen i que no sempre és al nostre abast de controlar. Cal una bona dosis de paciència i molta pràctica si el nostre objectiu és aconseguir una imatge concreta d’una forma concreta. El curs pretén ser una introducció a aquesta tècnica i proporcionar als alumnes els coneixements necessaris per a que, un cop al seu taller, puguin aplicar-la en funció dels seus propis interessos. 



PROGRAMA

1er dia :
de 10h a 17h (pausa per a dinar)

Explicació teòrica:

  • Origen i història de la fotografia a base de goma dicromatada.
  • Què és i com funciona aquesta tècnica.
  • Estudi de les diferents variables que intervenen en el procés: emulsions (goma aràbiga, cola blanca...), negatius, temps d’exposició, pigments per a alta i baixa temperatura, superfícies (pastes d’alta i baixa temperatura, engalbades, texturades...)
  • Acabats: esmaltat, colorejat, exposicions successives...

Posada en pràctica de la tècnica:

  • Preparació de l’emulsió, aplicació i revelat. Experimentarem amb algunes de les diferents variables per a veure com influeixen en el procés.


2on dia:
de 10h a 14h


Experimentació personal:

  • En funció dels materials amb què cada alumne acostuma a treballar intentarem ajustar els diferents paràmetres per a assolir resultats satisfactoris. Farem algunes proves amb aquests ajustaments i, un cop analitzats els resultats, es donaran pautes personalitzades per a continuar treballant la tècnica als respectius tallers.

Catàleg d’errors

  • Explicació dels errors que apareixen amb freqüència en l’aplicació de la tècnica i com corregir-los.

dilluns, 10 de maig del 2010

EXPOSICIÓ Unitats Familiars

 Foto: Anna Rodríguez


Aquesta sí que és una convocatòria que em fa especial il·lusió de difondre! Més que res perquè he viscut el procés d'una forma tangencial però suficient per a poder valorar la feina, la perçeverança i l'esforç que hi ha darrere i les bones raons que han impulsat a dur-lo a terme.  
Es tracta d'un projecte els beneficis del qual seran destinats directament a l'organització d'una jornada musical que suposi per als menors del centre d'acollida El Mas de Gualba un trencament amb la rutina quotidiana del centre. El projecte ha estat desenvolupat per l'Associació de Ceràmica La Xamota. La inauguració de l'exposició serà el dissabte 12 de juny. Crec que serà una bona ocasió per a poder disfrutar de la creativitat inesgotable dels nens i nenes del centre i de les peces realitzades per les alumnes de La Xamota.  També per a col·laborar a que aquesta jornada musical tan especial sigui possible. Des d'aquí l'enhorabona a la Penélope Vallejo, ànima mater de l'assumpte, i a tota la gent que ha prestat temps i dedicació a aquest preciós projecte.




Foto: Anna Rodríguez




A  La Quadra, sala cultural de Sta Mª Palautordera del 12 al 20 juny
Obert cada dia
laborables: 11-13 i de 17-20h
festius: 10,30-13,30 i de 16,30-20,30h
Els treballs que s'hi exposaran són el resultat d'una sèrie de sessions al taller de ceràmica amb els alumnes de La Xamota i amb els menors del centre d'acollida El Mas de Gualba, amb l'objectiu de crear un POBLE en el que hi tenen cabuda tots els models d'unitat familiar que poguem imaginar!

L'exposició és benèfica, és a dir, amb una aportació econòmica el públic podrà adquirir una peça de les que conformen la instal·lació amb els diners recollits es muntarà el 27 de JUNY una JORNADA MUSICAL al centre d'acollida en la que els nens i nenes podran tocar diferents instruments musicals i a la tarda hi haurà un concert i una festa en la que es farà l'entrega de les peces al públic que hi hagi participat.
Us agraïm el vostre interès i confiem en veure-us per l'exposició!!!!!

Podeu consultar fotos i informació al blog

Associació de Ceràmica La Xamota

dimecres, 5 de maig del 2010

Curs d’internet per a artesans



No puc estar-me de fer difusió d'aquest taller que organitza Moltmés de cara a que els artesans aprenguem a treure el màxim partir a internet com a eina de promoció de la nostra feina... Tindrà lloc el proper 8 de maig a Sabadell. El programa sembla d'allò més interessant i útil. Espero que hi hagi més convocatòries per als que no hi poguem assistir!

Moltmés ha preparat un Taller d’internet dirigit als artesans. Es tracta d’un taller/seminari per a mostrar les possibilitats de promoció i contacte amb clients, que ofereix actualment Internet i en especial les xarxes socials.

En les tres hores de durada del taller s’ensenyen els conceptes i recursos que podem utilitzar per promocionar-nos a Internet d’una manera efectiva i ajustada a les nostres possibilitats.

El taller s’ha dissenyat com un “webshow”, en el que es mostren casos concrets i s’analitzen les situacions i possibilitats que ens cal conèixer.
Continguts:
- Presència a Internet:
—- Dominis i espai web
—- Una web personal
- Presència gratuïta:
——– serveis de weblog
——– dominis redirigits

- Difusió i contacte directe amb clients
—- Estil i consells per posar continguts a la web
—- Fer-nos “estimar” per Google
- Les xarxes socials com a canal de contacte amb clients:
——- Facebook
——- Twitter
——- Youtube

- Comerç electrónic
—- Viabilitat i opcions a valorar
—- Artesans i recursos a la xarxa

Esta adreçat a tothom qui vol començar a autogestionar-se la seva presència a Internet i conèixer els principis bàsics per a una bona difusió i aprofitament de la xarxa.

No cal portar ordinador personal.

A tots els participants s’entregarà un dossier resum de tots els continguts exposats.

Lloc: Moltmés – Torres i Bages, 12 – Sabadell

Nova Data: 8 de maig de 17 h a 20,30 h.

Preu: 35 € (cal fer una paga i senyal de 10 €) PLACES LIMITADES

més informació i inscripcions: info@moltmes.com o al 93 727 9479

dilluns, 3 de maig del 2010

Pluges i amics



No hi ha pluja que espatlli un bon cap de setmana si estàs envoltada d'amics i  tens un munt de coses interessants per a fer... Què acollida que em sento sempre que pujo a terres gironines! Això comença a crear-me adicció... Torno a Barcelona amb una energia que a la ciutat sembla impossible d'adquirir. Com sempre doncs, he passat tres dies intensos i nodridors. Amb en Carlets i en Marcos he compartit experiments, descobertes i he pogut parlar en "ceràmic", que és aquest llenguatge propi dels ceramistes que treu de polleguera qualsevol  profà...  :)



La fotoceràmica dóna per a experimentar eternament... hi ha tantes coses per provar!!!




Amb el Jesús he compartit pluges, menges i joguines... Les del Museu de Joguets de Figueres, que és un indret màgic on el temps desapareix i la memòria et retorna records... imatges i sons oblidats de fa tant de temps! De ceràmica també n'hi ha... Què me'n dieu d'aquesta cuineta de joguina? Preciosa, eh?



També hi havia jocs més ancestrals...


Algunes peces exposades deixaven clara la funció "educativa" de les joguines... Si no, mireu bé el missatge  promocional d'aquest "joc d'estratègia" (econòmica).



Amb la Silvina i el Jens, després de molt de temps, hem tornat a compartir les bones converses de sempre, un arc de Sant Martí perfecte i les genials paranoies dalinianes del Teatre-Museu. Quina trobada més breu però...


Ja estic pensant data per a tornar de nou a l'Empordà... Serà greu això que em passa?
Related Posts with Thumbnails