dimecres, 28 d’abril de 2010

Un curs interessant: Alberto Andrés a Badalona

 Ara ja fa uns anys que l'Escola Pau Gargallo organitza periòdicament cursos monogràfics força interessants. Cada proposta ha comptat amb algun nom important entre els quals podem trobar els de ceramistes com Maria Bofill, Ángel Garraza, Jutta Winckler o Graciela Olio, per exemple... 


Alberto Andrés serà el proper en impartir un curs a aquesta escola de Badalona de l' 1 al 4 de  Juny. Es tracta d'un Curs d'Elaboració de Peces Ceràmiques de Gran Format.
Fer peces de grans dimensions en ceràmica requereix de coneixements específics que ens permetin materialitzar la idea. Al llarg del curs, es veuran diferents tècniques de construcció, procediments per a seccionar-les de cara a la cuita, el procés d'assecatge, com ensamblar les peces, els diferents materials que es poden fer servir, formes de cuita ...
Tot plegat de la mà d'aquest ceramista que compta amb un currículum prou interessant i que ens deleita periòdicament amb l'escriptura fluida i impecable del seu blog... Nascut a Palma de Mallorca l'any 1968, sembla  que Alberto Andrés ha fet créixer unes sòlids arrels en terres aragoneses. Fa poc vam tenir ocasió de veure la seva peça  Fast-Slow a l'Associació de Ceramistes de Catalunya, en motiu de la mostra de Ceràmica Contemporània Aragonesa que va tenir lloc el passat mes d'abril. 




Un ceramista que per a alguna altra ocasió es mereix una repasada més profunda en aquest espai... Per a més informació sobre el curs:  mtiana@hotmail.com, jordiona@hotmail.com

dimarts, 27 d’abril de 2010

Exposicions de Maig

Amb el bon temps sembla que floreixin les exposicions... Aquí teniu tres propostes que m'han fet arribar companys i companyes ceramistes: 


 
En primer lloc, a Barcelona, l’exposició MONS de joieria ceràmica, del ceramista Unai Cariñena, a l’Escola Llotja de Sant Andreu,  al C/ Pare Manyanet. Hi serà del 28 d’abril al 14 de maig. 


 ......


A l'Associació de Ceramistes de Catalunya, fins el 30 de maig, podrem veure-hi la Mostra dels Tallers de Ceràmica dels Centres Penitenciaris de Catalunya. En la mostra de ceràmica hi han participat els professionals i els interns, joves, adults i dones, dels tallers de tots el centres penitenciaris on es realitza aquesta activitat:
Joves, Quatre Camins, Brians 1, Brians 2, Homes, Ponent, Lledoners i Tarragona. amb peces realitzades pels interns. L'ACC es troba al C/ Doctor Dou, 7 baixos de Barcelona.



......

I si us moveu per les comarques de Girona, potser us pot interessar apropar-vos a Figueres i veure l'exposició "Empremtes de fum"...




 L' exposició mostra peces realitzades  pels alumnes de l'Escola- taller Ramon Fort decorades amb diverses tècniques relacionades amb el fum. Les trobareu a  l'Espai d'art ALJUB (sabateria Falgarona) al carrer Portella 2 de Figueres.

dimecres, 21 d’abril de 2010

A la presó...



Mai havia estat a la presó abans de l'estiu passat... I no és que no hagi comès cap delicte a la vida, però en aquest aspecte, no he sigut transgressora i m'he limitat a seguir els paràmetres delictius que corresponen a la meva condició socioeconòmica. Petits furts d'adolescència, algun "simpa" col·lectiu amb els amics, petits furts de maduresa, colar-me en alguna banda quan l'ocasió m'ho deixava prou bé, escaquejar-me de pagar certes coses... Diguem que, en el meu entorn, aquest tipus "delictes" comesos amb moderació, no són res extraordinari...  Si hagues nascut en un altre lloc i situació, posiblement els meus delictes haguessin sigut també uns altres i la presó hagués entrat d'una manera natural en el meu repertori de possibles destins al llarg del temps. Aquesta és, així a grosso modo, alguna de les reflexions que vaig fer l'estiu passat quan vaig anar a la presó.




La meva entrada a la presó, però, va ser breu i alhora molt intensa, i va tenir lloc després que acceptés la  proposta de la M.Pau Pascual de participar en el Projecte "Cap Capsa" que l’Associació Cultural de Ida y Vuelta - d’Anada i Tornada, va estar desenvolupant al centre penitenciari de Quatre Camins l'estiu passat. La presó em va impressionar però en cap  moment vaig sentir por. Vaig tenir la sensació d'entrar en un terreny estranger, on costa molt ubicar-se d'entrada, perquè té uns codis propis, i també un llenguatge propi, molt allunyats dels teus... Tenia sovint la sensació que podia posar la pota en qualsevol moment i no adonar-me'n... només amb qualsevol comentari "banal" , amb qualsevol gest que per a mi podia ser "normal"... Crec que cal passar-hi un bon temps, a la presó, per a anar entenent com funcionen les coses allí dins... Recordo amb afecte les hores passades amb els interns, i la motivació que van mostrar per a participar en el taller de fotoceràmica que vam estar fent durant dues tardes. La col·laboració i l'entrega van ser màximes.


Aquest dilluns passat, vaig tornar per unes hores a la presó. S'inaugurava oficialment el mural resultant d'aquelles setmanes de treball i es va presentar el projecte als patrocinadors. He de dir que la feina feta per la M.Pau i la resta de la gent de l'associació em sembla admirable. I dilluns va ser un dia per a poder sentir-se orgullosos d'aquesta feina. A la seva web hi podreu veure força fotos del procés i hi trobareu molta informació sobre aquest projecte que, en motiu del centenari del naixement  de Jorge Oteiza, va acostar als interns l'obra de l'escultor basc alhora que s'endinsaven en el treball amb la ceràmica. A la inauguració vaig poder tornar a veure algunes de les persones que van participar al taller, però no a tots... Algun havia estat traslladat, algun tenia bis a bis, ... em va saber greu no retrobar-los... No crec que els arribi a tornar a veure mai més...



Aquella tarda, vaig tornar a Barcelona en bona companyia. En Carlets, que també ha participat al projecte , havia animat alguna gent a anar a veure una exposició de ceràmica de la que ja us vaig parlar i m'hi vaig apuntar. Va ser un final de tarda molt agradable i ple de descobriments, que es va allargar fins les tantes. Us parlaré molt aviat en un altre escrit de l'exposició de la Irina Larios que us recomano de veritat (encara queden uns deu dies per a anar-la a veure!). 
Entrada la nit vaig tornar a casa amb un cor daurat i una llavor a la butxaca... Un dia per a recordar...

diumenge, 18 d’abril de 2010

Diumenge llibres




Des que em vaig canviar de casa, els diumenges m'agraden encara més que de costum. Encara mig adormida baixo al carrer i ja em trobo al bell mig del mercat del paper. Sempre m'ha fascinat aquest mercat: llibres de tots els estils i les èpoques, amb les pàgines esgrogueïdes, amuntegats, oblidats, recuperats... Best sellers que han passat de moda, llibres descatalogats, revistes de l'època de la República, exemplars de l'Hola en blanc i negre, postals descolorides, taulells plens a vessar de còmics o diaris, cartells de cinema, cromos per bescanviar... No se sap mai què hi pots acabar trobant... I l'ambient és molt especial... Erudits, col·leccionistes, habituals, esporàdics, criatures, curiosos,... Un formigueig de gent que passeja amunt i avall entre un caòtic amuntegament de papers...


Fa uns dies, vaig estar navegant per internet a la recerca d'un llibre que vaig descobrir a la biblioteca i que està descatalogat. És titula "Materiales para el ceramista" i el seu autor és John Colbeck. El llibre pertany a l'editorial CEAC, que a finals dels 80 va publicar una encertada sèrie de llibres sobre tècniques ceràmiques. Vaig haver de fer mans i mànigues perquè arreu on apareixia em figurava com a no disponible o esgotat... però finalment vaig trobar-lo i el vaig encarregar "on-line". L'endemà em truca una amable senyora per telèfon dient-me que havien rebut la comanda correctament però que, quan estava posant l'adreça al sobre per a fer l'enviament, havia vist que jo vivia a la Ronda de Sant Antoni i em proposava que, enlloc d'enviar-me'l, si volia podia passar-me a buscar-lo el diumenge següent perquè ells posaven parada al mercat... Ja ho diuen: "Roda el món i torna al Born", a Sant Antoni en aquest cas... :)



"Materiales para el ceramista" és un llibre eminentment pràctic i profusament il·lustrat amb unes fantàstiques fotos en blanc i negre. Molt útil a l'hora de mostrar-nos com preparar pastes ceràmiques o esmalts, també explica molt bé com s'adapten les diferents tècniques d'esmaltat depenent de la forma de la peça en qüestió. Conté també algunes bones suggerències per a "inventillos"  d'aquells tant útils quan es tracta de confeccionar eines casolanes que ens ajudaran en el procés d'esmaltat o a l'hora de reciclar fang... Una bona compra!

divendres, 16 d’abril de 2010

Lucie Rie a Tòquio



Mireu bé aquesta foto... Intento imaginar-me si alguna vegada podria trobar-me res semblant aquí... És el metro de Tòquio, i a la paret, uns posters amb unes reproduccions immenses de diverses peces de Lucie Rie... Seria un somni fet realitat que una cosa així passés aquí... Podria trobar-me que un dia, sortint de la parada de metro de Liceu, posem per cas, les escales mecàniques em proporcionessin semblant recorregut per l'obra de Hamada? O de Leach, o d'Artigues, no cal anar tant lluny ...
Bé... Posem els peus a terra (sense deixar de somniar, que sempre va bé...). Els cartells en qüestió, anuncien una exposició retrospectiva sobre l'obra de Lucie Rie, del fons pertanyent a la Galerie BessonS'inaugurarà el 28 d'Abril a Tòquio i presenta al voltant de 250 peces instal·lades al nou Centre Nacional d'Art de Roppongi, a la mateixa ciutat. Paral·lelament es faran activitats i conferències dedicades a la ceramista vienesa.




La Galerie Besson, està especialitzada en ceràmica contemporània, i custodia una interessant i extensa col·lecció de peces dels ceramistes Hans Coper i Lucie Rie. En funcionament des del 1988, està ubicada al bell mig del West End de Londres. 

 
Si sabeu japonès, disfrutareu recorrent la web dedicada a l'esdeveniment: www.lucie-rie.jp . Conté una biografia de Lucie Rie en dibuixos i s'hi poden veure algunes peces en moviment, cosa que ens permet apreciar millor el caràcter dels seus bols i gerros. Per als qui com jo, no teniu ni idea de l'idioma nipó, podeu intentar orientar-vos més o menys amb un traductor d'aquests automàtics, que és el que he fet... Pelò jo no me'n lefalia gaile, desplés de veule que m'ha tladuit "Lucy Lee" per "Lucie Rie" ;)
Ah, la mostra és itinerant, però no he aconseguit saber cap a on anirà després... potser... (sí, somniar sempre va bé...). De moment, a veure si un dia d'aquests recopilo dades i imatges per a una biografia d'aquesta genial ceramista i la penjo, que fa temps que en tinc ganes!

dimarts, 13 d’abril de 2010

Taller de chawan



La Carme Balada ens proposa un taller de chawan per al proper mes de maig. El chawan, és el bol que tradicionalment s'utilitzava per a preparar i beure el matcha, el tè verd, a la cerimònia japonesa del tè. Per a  cada cerimònia s'escolleix un chawan apropiat diferent, depenent de nombroses consideracions. 




Existeixen una infinitat de tipus de chawans, que es classifiquen en funció del seu origen, color, forma,  material... En fi, totes aquestes coses segur que les podrem aprendre en aquest curs que es presenta força interessant. A la imatge de baix teniu el programa del curs i altres dades d'interès (podeu clicar-hi a sobre per a ampliar-la i llegir-ho millor). El taller de la Carme Balada és a Barcelona, al carrer Freixures, 29 baixos. Per a més informació: tel. 616025460. Us recomano també una visita a la seva web on ens presenta les seves magnífiques peces, que en la seva mínima expressió contenen tots els paradigmes d'una estreta connexió amb la natura.




dijous, 8 d’abril de 2010

Ceràmica contemporània aragonesa



Dir que Aragó és una de les regions de l'estat més visiblement actives quant a ceràmica és afirmar una evidència, em sembla. No em refereixo ja a la obra pesronal dels artistes aragonesos sinó a la percepció d'una capacitat comú per a visibilitzar el que fan, de saber treure la ceràmica de la invisibilitat dels tallers i fer-la present en àmbits que van més enllà d'un entorn estrictament ceràmic. I de fer-ho meravellosament bé. 




He trigat una mica en recomanar-vos això, però és que fins ahir no vaig tenir ocasió d'anar-hi... Fins el 15 d'Abril, a la sala de l'ACC podeu contemplar una petita representació de la ceràmica contemporània sorgida d'aquelles terres que compta amb peces de Raúl Abraín, Alberto Andrés, Nines Barcelona, Ángeles Casas, Sara García, Alejandro Guillén, Fernando Malo, Sara Monge, Cana i Lola Royo. Aquí us he deixat uns tastets per a que us animeu a fer-hi una ullada...


dimarts, 6 d’abril de 2010

Notícies d'abril

Abril arriba amb notícies bones i d'altres que no ho són...



Carmen Ballarin

La blogosfera ceramista del nostre país ha retut un sentit homenatge a la ceramista lleonesa Carmen Ballarin. Jo només la podré conèixer a través del que es destil·la de les paraules que han anat publicant l'Alberto Andrés, Alafia, Fernando Malo  ...  o del delicat poema que li dedica Lola Royo i que ens obre les portes cap al món personal que tan bé havia sabut definir aquesta porcellanista subtil:
Ser mucho en la discreción,
  de tus manos nace lo sencillo,  
elevando la belleza al cuadrado.

Una mirada a través del traslucido,
para encontrarte como si fuera ayer, 
sonriendo entre el blanco de tus porcelanas. 


Siempre quedara tu espacio 
como una sutil linea que bordea y abraza.

Imatges de la seva obra les podem trobar a www.artistasleoneses.es  ... qui sap si algun dia podrem veure-les de prop en alguna exposició... seria un bonic homenatge...

............................





 Per molts anys  "El meu llogaret"!

El blog de Cristina Guzman celebra el seu primer aniversari i és un bon motiu de celebració! Sé de la perseverança i de la il·lusió amb què la Cristina s'ha volcat en l'elaboració del seu blog i també sé que els blogs comporten una bona dosi d'esforç per a mantenir-los. Com em va dir un amic quan vaig començar en això, fer un blog és relativament fàcil... el que ja no ho és tant és mantenir-lo. I tenia raó!
Per això des d'aquí, MOLTÍSSIMES FELICITATS CRISTINA!! I esperem poder-te anar seguint durant molt de temps més :)

............................





 Cursos de Kamigama i de Rakú

La Chisato Kuroki ens proposa dos nous cursos a la seva casa del Maresme. Recomanable ara que ja ha arribat el bon temps!!


KAMIGAMA, es un horno experimental de papeles de periódico, no se quema y puede llegar a alta temperatura (1200 grados aprox.) en poco tiempo (2horas aprox.).Con este horno incluso se puede bizcochar. La profesora es Chisato Kuroki, ceramista japonesa que imparte cursos en Barcelona, Maresme y Napoles (Italia). El curso se hace en su taller que es una masía muy bonita de siglo XVIII en Maresme.
Este curso es apto para cualquier persona de cualquier edad, no hace falta tener conocimientos de cerámica.
En el curso hacemos
-Construcción de horno
-Esmaltar piezas con esmaltes tradicionales japoneses
-Cocción de alta temperatura
-Técnica de reserva con humo
Fecha : domingo 18 de abril 2010 Plazas limitadas
Precio : 70€ incluye materiales, café, té y bebidas *hacemos una comida colectiva que cada participante trae un plato.
Para más información:
Contactar con Chisato 93 753 96 14 657 73 83 96 chisatoceramica@yahoo.es

divendres, 2 d’abril de 2010

Katharine Pleydell-Bouverie

Katharine Pleydell-Bouverie a Kilmington Manor, 1977

Per a aquests dies de festa us proposo descobrir un personatge. Algú de vosaltres ja potser havia sentit a parlar de la ceramista  Katharine Pleydell-Bouverie, però jo la vaig conèixer no fa gaire navegant amunt i avall per l'univers cibernètic ceràmic. Em va semblar algú amb una trajectòria prou interessant i les seves peces tenen una combinació de rústic i delicat que m'agrada. Pertany a la generació de ceramistes que van passar per l'escola de Bernard Leach. Me la imagino, no sé per què, com una dona amb força caràcter... curiosament sempre va estar envoltada d'altres dones en els seus projectes professionals. Us deixo amb la seva biografia, bones vacances [ ...els que les tingueu, és clar :-) ]!!




Katharine Pleydell-Bouverie va néixer el 1895 en una familia rica de Coleshill, Berkshire. Després de treballar a la Creu Roja francesa durant la Primera Guerra Mundial, va estudiar ceràmica a la Central School of Art and Crafts. La seva mestra a l'escola va ser Dora Billington. Va començar només anant a les classes de la tarda per acabar assistint-hi la jornada completa poc després.


El 1924 va ingressar com a estudiant-aprenent de Bernard Leach a la terrisseria de St Ives. En acabar el seu any d'aprenentatge allà, als 30anys, va fundar la Cole Pottery a Mill Cottage, ajudada per Ada (Peter) Mason. Allí, juntes van  experimentar nombrosos esmalts de cendres vegetals sobre peces úniques realitzades en gres.  





El 1928, Mason va deixar la terrisseria i va ocupar el seu lloc la ceramista Norah Braden, que va continuar ajudant Katharine Pleydell-Bouverie en la seva feina. Cadascuna firmava les seves peces i van exposar en nombroses ocasions a Londres i a Manchester, fins que Braden va anar a fer de professora a Brighton l'any 1936.


Durant els deu anys posteriors Pleydell-Bouverie va treballar sola a Coleshill fins que la terrisseria va ser venuda i va traslladar-se a Kilmington Manor, Wiltshire, on va fer construir un forn d'oli que va reemplaçar per un d'elèctric l'any 1960. Va continuar exposant entre les dècades dels 6os i 70s i el 1980 el Crafts Study Centre va organitzar una exposició retospectiva al Holburne Museum, de Bath. 



Informació extreta de la molt recomanable  Vads: the online resource for visual arts
 

Related Posts with Thumbnails