dimarts, 25 d’agost de 2009

¿Pa' quién el verde?


El ceramista Lluís Riera presenta l'exposició ¿Pa' quién el verde? a partir del 28 d'agost al celler CLOS DE L'OBAC de Gratallops. Ni més ni menys que 200 plats pensats per a l'amanida, tornejats i decorats manualment. M'encanta la foto de la convocatòria!

diumenge, 23 d’agost de 2009

Fuga ampurdanesa

No sé si serà per aquest parell de dies de "vacances" que m'he pres a a l'Empordà o la calor, però aquests dies em fa moltísima mandra escriure... No serà perquè no hi ha coses a explicar! Som-hi...


La primera excusa per a la meva escapada ampurdanesa va ser l'estrena de l'obra "El noveno día de la creación" del meu entranyable amic Eduardo Rincón a l'església de Torroella de Montgrí. Va ser preciós poder veure en directe aquesta obra interpretada per la Danubia Orchestra Obuda i basada en les impressionants pintures murals d'Alarcón amb què Jesús Mateo va recobrir les parets de l'antiga església desacralitzada.



Per a ajudar a portar la intensa calor del migdia, molt millor que la platja, una visita a un museu amb aire condicionat. El lloc triat va ser el castell medieval de Púbol, l'obsequi que Dalí va fer a Gala per a que ella s'hi pugués refugiar i descansar (i també desconnectar del propi Dalí que només podia entrar-hi amb el seu permís). Aquest parell podien ser bastant horteres i ostentosos però, aparences apart, almenys per a les cases, tenien força bon gust. Dalí devia treballar més hores que un rellotge. La seva producció de quadres és extensa, però és que dóna la impressió que, a més, pintava tot el que tenia a l'abast, com es pot deduir visitant la casa: cadires, parets... qualsevol superfície era bona per a plasmar la imaginació del geni i qualsevol objecte tenia el seu potencial escultòric. També em vaig quedar amb la sensació que eren gent que s'ho devien passar força bé... es respira com una empremta lúdica en tots els racons de la casa, des de dalt a les golfes fins a baix a la cripta...



Vaig rematar l'estada a l'Empordà amb una inel·ludible visita a la gent de La Bisbal. Per trobar-los a tots només cal passar-se per l'Escola de Ceràmica. Els qui no dónen classes les reben. En Carlets -algun dia es farà la seva pròpia pàgina web?- i en Marcos -a qui algun dia li arribarà una entrada en exclusiva :) - estaven ultimant les peces del curs de terres sigil·lates que impartia aquesta setmana passada el ceramista Ricardo Ramos. Vaig ser testimoni d'uns resultats molt interessants aconseguits amb aquesta tècnica que data de l'època dels romans i que té un fort potencial, tant per a l'elaboració de les peces, com per la decoració. Allí també vaig retrobar la Marta, després de molt de temps, i la M. Pau, després de no tant, les dues companyes ceramistes; el Samuel Salcedo que acabava la seva marató de cursos estivals i ja frisava per tornar al seu taller; el Xavier Vega que em va "infiltrar" per a fer una mini incursió en la manipulació de vidre amb soplet... I és que malgrat els darrers canvis i les supressions dels cursos d'hivern, quan arriba l'estiu, l'Escola continua sent un punt de trobada molt interessant!

dilluns, 17 d’agost de 2009

Xoias

Participar en esdeveniments com Periferias té un alicient, a banda de l'aprenentatge en si, que és el de les coneixences. En aquest sentit van ser uns dies molt fructífers i estic encantada de la gent que hi vaig conèixer.
Una d'aquestes persones va ser la Marta Armada. La Marta és dissenyadora i creadora de joies en les que la ceràmica és un dels materials principals. Les seves peces són d'una senzillesa exquisida. Podeu fer-vos un passeig per la seva web i comprovar-ho personalment.




La setmana passada la Marta va estar per aquestes terres, i vam poder compartir unes bones estones per la ciutat intercanviant impressions sobre les nostres experiències ceràmiques. Les joies que veieu aquí a dalt són de la col·lecció Namibia, que tenen el seu origen en una llarga estada de la Marta en aquest país africà farà un parell d'anys.


I de record de la visita, la Marta em va deixar aquest fermall que amb la intensitat dels seus colors trenca la negror de la meva nova ronyonera. Des que l'hi vaig posar ja no sóc capaç de concebre els dos objectes per separat!
I parlant de coneixences perifèriques, també us deixo un parell d'enllaços de blogs amb cosetes interessants:
el de l'Elena de Madrid, que va ser una fantàstica companyia en el viatge d'anada i també companya al taller d'en Yuhki:
i el de la Mar, també de Madrid, i ja una experta en acció i performance després de participar al taller d'en Carlets:

diumenge, 16 d’agost de 2009

Forn de paper

Aquí va un vídeo que vaig trobar fa temps de tot el procés d'elaboració i cuita d'un forn de paper. D'aquests encara no n'he fet mai cap!

diumenge, 9 d’agost de 2009

Eines (fes-te-les tu mateix)


No sé si els ferrers o els fusters es fan les seves pròpies eines... En el cas dels ceramistes, la fabricació dels més variats estris per a treballar el fang és quasi un ofici paral·lel. Durant el curs d'aquest estiu amb el ceramista japonès Yuhki Tanaka vaig poder descobrir algunes eines tradicionals japoneses. La majoria de les que portava en Yuhki se les havia fetes ell mateix.



Això són un parell de "kuchikiris", per a tallar els llavis de les peces quan es torneja. El nom ve de "Kuchi" que vol dir boca i de "kiri" que significa tallar.


Les llengües de vaca ("Gyubera ") serveixen per a compactar el fang de la base de les peces tornejades.

I la següent foto és no és un estri d'en Yuhki, però és que entre l'escampall d'eines que envaïen la taula on treballàvem, vaig descobrir d'un fabulós pinzell fet a mà que em va robar el cor... El seu propiertari i manufacturador és el ceramista Toño Pérez, ciccerone per terres gallegues de la comitiva japonesa i que ens va fer de supertraductor durant tots els "Encuentros"....per cert, un encant de persona. Us recomano que doneu un cop d'ull a la seva obra (feu click aquí). Ara no recordo ben bé de quina fibra estava fet aquest bonic pinzell, però era tremendament suau al tacte... i m'encanten les enormes dimensions i la capacitat interminable de carregar pigment, em vaig quedar amb ganes de provar-lo!!



Inspirada per aquests mestres, vaig aprofitar la meva recent estada als Pirineus per a fer-me algunes rèpliques senzilletes... La veritat és que aquesta és una faceta de l'ofici ceràmic que també m'enganxa bastant... Aquí podeu veure uns quants "kuchikiris" de fusta d'avellaner i algun de freixe, i uns talladors fets amb tronquets de noguera. Ara només em queda fer-les treballar!!!


La foto m'ha quedat una mica petita però si feu clic a sobre es pot veure més gran. A l'esquerra "abans" i a la dreta "després". No estan malament, oi?
Related Posts with Thumbnails