dissabte, 28 de febrer de 2009

Rosa Cortiella: Allà on el món s'acaba...

Dimecres vaig fer una escapada al Museu de Ceràmica per veure l'exposició de la Rosa Cortiella. Ho vaig fer en una companyia molt especial. Però de la companyia ja us en parlaré un altre dia perquè es mereix una entrada per ella sola...
L'exposició és una posada en escena ceràmica, una intenció de crear entorn. Cinc instal·lacions conformen Allà, on el món s’acaba... Cinc instal·lacions que conserven una marcada independència les unes respecte les altres i alhora es relacionen a través d'un fil argumental que la ceramista narra en un vídeo que podeu veure clicant aquí.
Rosa Cortiella és ja aquestes alçades una ceramista de renom en el panorama contemporani del nostre país. Si feu una visita al museu, també podeu veure una altra peça seva a la col·lecció permanent de ceràmica contemporània junt a obres de Maria Bofill, Claudi Casanovas, Madola i un llarg etcètera.




Exposició
: Allà, on el món s'acaba...
de Rosa Cortiella
Dates: del 20 de gener al 10 de maig del 2009
Lloc: Museu de Ceràmica
Palau Reial de Pedralbes
Av. Diagonal, 686
08034 Barcelona

Més informació: www.museuceramica.bcn.es
Telèfon: 00 34 93 256 34 65

dijous, 26 de febrer de 2009

La Siesta: intuició i encert


Si passegeu pel cor del Raval, al carrer Ferlandina, potser us captivarà com a mi aquest indret càlid, màgic i molt interessant. Es diu La Siesta.
Si algun cop passo per davant quan és obert no puc deixar de traspassar la porta i deleitar-me amb el que conté aquesta deliciosa botiga-galeria. Una de les raons és que, tot i acollir un gran ventall de disciplines, La Siesta aposta fort per la ceràmica, cosa no gaire habitual de trobar, i que ho fa amb un gust exquisit (cosa tampoc gaire habitual, tot s'ha de dir...).
Avui he tingut la sort de conèixer la persona que ha concebut aquest lloc tan especial. Es diu Mercedes Rodrigo i de la conversa fluida de seguida han sorgit fils comuns: gent, idees, coses...


I si parlem de llocs comuns, allò que aglutina la varietat d'objectes que habiten aquesta botiga, és sens dubte la sensibilitat. "Em guío potser massa per la intuïció", em diu Mercedes, i quasi sembla que es disculpi... Em diu que no té especialment en compte la part tècnica a l'hora de seleccionar, que tria aquelles peces que li diuen alguna cosa. Però pel que fa a ceràmica, puc garantir que les peces de La Siesta no són precisament fruit d'un mer entreteniment manual Darrere hi ha un grapat de professionals ceramistes que combinen magistralment tècnica i sensibilitat.


Sempre és un plaer revisar l'obra de gent com la Laura Lasheras, la Marguerite Olivier, la Chisato Kuroki, la Paola Masi o la Grete Rövik-Larsen, per citar-ne algunes. I també descobrir noves referències com les oscil·lants creacions de la Kimi Nii. Si us ha picat el cuquet i en voleu saber alguna cosa més, cliqueu aquí i recorreu tots els racons!

dimecres, 25 de febrer de 2009

Rakú al Maresme



Fa uns dies vaig rebre aquesta informació de la Chisato que organitza la primera jornada de Rakú a la seva nova llar del Maresme. Aviam si us animeu!!

Raku es una técnica de cerámica de origen japonés. La espontaneidad y rapidez en los resultados hacen de esta técnica muy atractiva desde el primer momento. Raku, en japonés significa fácil y divertido.
La profesora es Chisato Kuroki, una ceramista japonesa que imparte cursos en Barcelona y Maresme. Hacemos el curso en su taller, una masia muy bonita de siglo XIIX en Maresme. En este curso se podrán disfrutar de platos caseros de comida japonesa preparados por la profesora.

Fecha : 22 de Marzo Plazas limitadas
Precio : 60 € por el curso de Raku y degustación de comida japonesa casera
Para más información contactar con:
Chisato : 93 753 96 14/ 657 73 83 96 /chisatoceramica@yahoo.es

Para reservar: Ingresar 30 € como depósito en la cuenta Banco Sabadell Atlántico 0081 0205 56 0001138317 a nombre de Chisato Kuroki.
*Las cancelaciones hechas antes de 7 dias de los cursos no tendrán derecho a la devolución del depósito.
**Con suplemento de 17 € es posible la elaboración previa de piezas (una clase de dos horas) para el curso. Durante el curso, hay opción de comprar piezas para decorar.
**Se puede ver las fotos de anteriores Fines de semana Raku en:
www.chisato-ceramica.blogspot.com

diumenge, 22 de febrer de 2009

Nova adquisició

Diseño de cerámica. Principios/Prácticas/Técnicas, Anthony Quinn ( Editorial Acanto, 2008)

La bibliografia és inacabable quan parlem de ceràmica, però tot i així, a les llibreries és difícil de trobar res de nou. Amb els anys he anat acumulant un bon grapat de llibres de ceràmica. Alguns els miro una vegada i una altra, sempre hi trobo alguna informació que necessito, o coses que en altres lectures m'havien passat per alt. També he de dir que alguns altres s'han quedat a l'estanteria i no els he tornat a obrir des que els vaig comprar. Mai acabes de saber quin serà el cas en el primer moment...
I és que solen ser llibres d'aquells que no es llegeixen de dalt a baix d'una tirada sino que vas consumint per capítols o per pàgines depenent del punt de recerca en què et trobes en aquell moment. Tinc molts llibres al cap que tinc ganes de ressenyar al blog perquè m'han ajudat molt al llarg del camí. Però la meva darrera adquisició és aquest llibre que em vaig comprar fa unes setmanes.
"Diseño de Cerámica", d'Anthony Quinn, és un llibre molt visual, ple d'imatges inspiradores, tant a nivell d'idees per a la creació com pel que fa a exemples de disseny en ceràmica. Però si penso que pot ser una bona eina per a suggerir-nos alguna idea, també crec que el subtítol que porta el llibre, "principios/prácticas/técnicas", és una mica massa ambiciós... el recorregut per aquests tres àmbits es queda a la superfície. Qui esperi un tractat seriós sobre el disseny segurament hi trobarà a faltar informació, i si algú pretén aprendre alguna cosa sobre tècnica, les poques pàgines dedicades al dibuix tècnic, a la decoració, al torn, o als materials, per exemple, se li quedaran curtes, són senzillament anecdòtiques. Personalment jo hagués prescindit de la part tècnica, que es tracta amb més detall en altres llibres (inclús de la mateixa col·lecció) i hagués aprofitat l'espai per a anar una mica més enllà en el tema del disseny. Tot i així, resulta un interessant compendi de referències quant a l'actualitat del món del disseny en ceràmica.

dissabte, 21 de febrer de 2009

Mort d'un viatjant


No fa ni un any que un amic em va passar el llibre d'aquesta obra teatral d'Arthur Miller. Arthur Miller era un de tants noms d'aquells que et sonen moltíssim però que en aquell moment no hagués sabut ubicar. La lectura va ser reveladora. "Mort d'un viatjant" és una obra molt crua i molt impactant, sobretot perquè, tot i ser un retrat demolidor del mite del somni americà, la realitat ens mostra que aquest tipus de construccions vitals no són exclusives de l'època de Miller o del seu país, sinó que, amb altres matissos, s'estenen amb vigència esfereïdora als nostres dies i a llocs no tan llunyans com els Estats Units. Miller sap donar als personatges una dimensió tan humana, tan propera, que aconsegueixen fàcilment un vincle emocional amb l'espectador/lector. Només així és possible que ens faci sentir una pena sincera per Willy Loman i la seva desgràcia, malgrat la profunda estupidesa de les conviccions que tan previsiblement l'han portat a un final tan miserable.

Quan vaig sentir que s'estrenava l'obra, no vaig dubtar un moment a comprar les entrades (de tant en tant va bé deixar reposar el fang i dedicar l'atenció a altres coses!). Tenia una immensa curiositat per contrastar l'obra que jo havia imaginat durant la lectura amb la posada en escena de Mario Gas. L'experiment no va ser decebedor. La baixada de teló em deixava a la boca el regust aspre del missatge de Miller i la sensació d'haver vist un molt bon teatre en català (cosa no tan habitual com pugui semblar). L'escenografia cuidada i en el seu grau just de protagonisme acullia a la perfecció les ajustades interpretacions de Jordi Boixaderes, Rosa Renom i la resta del repartiment. Va ser un encert no haver-me-la perdut. No sé si encara està en cartell, crec recordar que aquesta era la darrera setmana, però em sembla que, després de deixar el Teatre Lliure, el muntatge havia de recórrer altres terres, així que, si passa prop de casa vostra, us diria que no la deixeu escapar.


dimarts, 10 de febrer de 2009

Ceci c'est une pipe!!


M'ha semblat entranyable aquest video que protagonitza el darrer dels fabricants artesanals de pipes de fang a Holanda, i més entranyables encara trobo els bigotis d'aquest senyor que, ja retirat, ens mostra el seu ofici...
Com podeu veure el motlle que utilitza és metàl·lic, i sembla que l'unta amb algun oli per a que el fang no s'hi enganxi. És meravellosa la destresa a l'hora d'insertar l'agulla a través d'un canaló de fang tan prim... Un cop acabades i assecades, aquestes pipes eren cuites en un forn a uns 1000ºC. La col·lecció de pipes que podem veure a la part final tampoc no té pèrdua.
"Es feien dos tipus de pipes" explica, " les llargues que donaven més bon gust i es feien servir a casa o al bar, i les curtes per a fumar a la feina".
Ja cada vegada hi ha menys persones que fumen en pipa... Aquí a Barcelona, molt de tant en tant, pel carrer arribo a ensumar la mateixa olor dolça d'un tabac que el meu oncle fumava amb la seva pipa de fusta quan jo era petita. Sempre m'ha agradat aquella olor...


divendres, 6 de febrer de 2009

Martin Presley: fang, paper i... xiclets!


Martin Presley és un artista nordamericà que utilitza el fang cru en algunes de les seves obres. Juga amb la tensió creada entre un material com el paper i l'argila que hi aplica a sobre, a mesura que aquesta es va assecant. Un recurs aparentment senzill a partir del qual construeix pràcticament un llenguatge propi.



Presley també treballa l'argila cuita, en especial la porcellana, creant obres delicades i suggerents que ens poden transportar de vegades a una espècie de pseudonatura. Té un àlbum a Flikr on podeu veure més obra seva.


Però no tot és fang i ceràmica en l'obra de Presley. Mireu atentament aquesta instal·lació seva:



Es tracta no més ni menys que d'una acumulació de restes de xiclets que l'artista va anar recol·lectant pacientment de la badia de San Francisco durant quatre anys, aprofitant les hores de marea baixa. Es tracta de la seva aportació a l' "Acumulation Project". Podeu veure més detalls dels xiclets en qüestió i de la instal·lació clicant aquí. És més interessant del que sembla a primera vista, així que us recomano la visita.

dijous, 5 de febrer de 2009

Transportar maons

Ah, i si no teniu carretó per a transportar els vostres flamants maons fets a mà, no us preocupeu. Podeu fer-ho amb aquest sistema que he descobert a través del blog de l'Emily Murphy. Pim, pam... i ja podeu portar els totxos que calgui amunt i avall sense problema!

Related Posts with Thumbnails