dimarts, 28 d’octubre de 2008

Forn de serradures


Quan vaig fer l'entrada de la cuita amb serradures, tenia pensat il·lustrar-la amb aquestes imatges, però com que sóc una impacient i no les trobava, em vaig buscar la vida. Però avui, mentre organitzava coses al taller, han aparegut aquestes fotos i, com que em porten molt bons records, no he pogut evitar ensenyar-vos-les...


Les vaig fer fa uns anys quan estudiava a l'escola. La meva tutora, la Bea, va organitzar una cuita de serradures al pati i la vam fer amb aquest fornet tan senzill. Com veieu, és un bidó de pintura buit, i, potser a la foto no s'aprecia massa, però li vam fer uns quants forats per la superfície lateral per a ajudar a la combustió. Aquesta tapa sembla un barret, li dóna al forn un aire divertit... m'encanta! Era una peça de ferro que rondava per la zona d'escultura, a la part de darrera, que dóna a un jardí preciós i on podies trobar els objectes més inversemblants i la gent més maca de l'escola ( :-))! Crec recordar que la cuita va durar un dia i mig o una cosa així. Vam deixar que anés cremant tota la nit i l'endemà vam desenfornar. Em penso que, d'aquesta cuita, encara conservo una petita peça esfèrica tornejada que va quedar ben negra... deu ser en alguna de les mil caixes que encara em queden per endreçar!

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Més fang a l'Omo





La creativitat amb el fang per a decorar-se el cos sembla no tenir fi a Etiòpia. No he arribat a saber com es deia la tribu de l'altra entrada que vaig penjar, però aquesta és la dels Mursi i pel que sembla, habiten també a les valls del riu Omo, a les terres baixes de de Jinka. Que bonic també com es posen el fang sobre els cabells... i quina manera més diferent d'utilitzar l'argila!


Dues tribus de l'Omo, dues aplicacions ben diferents del fang, i dues contribucions al bloc que m'han fet molta il•lusió. Mil gràcies a totes dues!!

dimecres, 22 d’octubre de 2008

I es va fer la llum!!

Finalment tenim llum al taller! Bé, ara ha començat la part més feixuga que és aconseguir que tot aquell munt de caixes acumulades al mig de la sala ( i que, de tant temps que fa, ja no recordo ni què contenen) desapareguin per sempre i l'espai es transformi en un veritable lloc de treball... A banda de que costa treballar a les fosques, un dels problemes de no tenir llum, era bàsicament que no podia muntar estanteries a la paret, ja que encara no tinc cap taladro que funcioni amb energia solar (ni tan sols sé si existeix). I ara que ja puc alimentar la màquina a gust, aquí em teniu, fent forats a tort i a dret i recol·locant totes les coses, que no són poques! El primer dia em semblava que no havia posat cap estanteria a la meva vida... no trobava les eines, ni els tacos, ni res i, a sobre, tot em quedava tort. Però mica en mica m'he anat trobant més hàbil i ara ja queda poc per muntar ( i molt per a ordenar, però bé!). La idea d'una de les estanteries que he posat, l'he treta d'un dels vídeos de Simon Leach, així que, tot i que l'he inclòs entre els meus enllaços, aprofitaré per a parlar-vos-en una mica, i possiblement no sigui la darrera vegada...

Vaig descobrir Simon Leach a principis d'any, crec recordar que a través d'un enllaç d'alguna pàgina de ceràmica a internet, i de seguida m'hi vaig "enganxar". Leach, prové d'una casta de ceramistes presidida pel seu avi, Bernard Leach, de qui algun dia també us parlaré amb més detall perquè es mereix un escrit i més per a ell sol. Doncs Simon, que ha canviat la plujosa Anglaterra per les asolellades terres de Castelló, ha complementat la tradició familiar amb les darreres tecnologies i, al seu canal de Youtube, Sleachpots, ens ensenya com tornejar i retornejar bols i tasses, teteres, plats..., o com decorar-los, engalbar-los, esmaltar-los, o fer una cuita, o qüestions més prosaiques, com reciclar fang, o amassar, o fer-nos un forn de rakú... En fi, incideix pràcticament en tot el que, qualsevol que algun dia decideixi introduir-se en el fascinant món de la ceràmica feta a torn, pot necessitar.

Però la gràcia de Leach és que ho fa amb una naturalitat espectacular, molt clarament, sense secrets, al detall, sense pudor a ensenyar també els seus errors, si cal, per a extreure'n una bona lliçó. I tot plegat amb un sentit de l'humor sempre present. Leach no ens ensenya com ser ceramistes sino l'art de la terrisseria, que és molt diferent. Potser no tindrà un tornejat espectacular (d'aquests ja us en penjaré algun video un altre dia) però treballa amb la destresa d'un professional i explica, en anglès això sí (perquè el seu castellà és un desastre!), el procés amb una didàctica molt acurada i entenedora. Aquí us deixo unes mostres, però us recomano que no deixeu de xafardejar pel seu canal i us hi perdeu, disfruteu i, sobretot, espero que us sigui útil!

El primer vídeo ve a ser una mostra del seu art d'ensenyar: en aquest cas, com tornejar tasses en sèrie.



Aquest és el que em va inspirar per a les estanteries!



I aquesta, la millor mostra de l'humor Leach... sense comentaris!



I sí, el dia que el vaig descobrir, també es va fer una mica la llum...

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Fang a flor de pell


Qui més qui menys ens hem untat de dalt a baix amb fang alguna vegada, però, heu quedat tan macos i maques? Em venen al cap algunes imatges viscudes que no tenen res a envejar a aquestes, però la veritat és que no son ni de bon tros tan acolorides! Es tracta, com diu la introducció del powerpoint que em van enviar, d'una tribu que viu a una zona volcànica a les ribes de l'Omo, a Etiòpia, i que un fotògraf, Hans Sylvester, va estar fotografiant durant sis anys. Sobre el seu cos esvelt, com si fos una gran tela i amb la destresa dels seus dits, aquesta gent van escampant una rica paleta de terres pigmentades per tots els racons de la seva pell. He aconseguit extreure aquesta breu mostra (sí, es poden copiar imatges d'un powerpoint!) per a penjar-les al bloc.
Que us inspirin en la vostra propera enfangada... En vénen ganes, oi?




dijous, 9 d’octubre de 2008

Cuita amb serradures


Em preguntaven l'altre dia en què consistia una cuita amb serradures. Una no té l'ocasió de coure d'aquesta manera gaire sovint a ciutat, així que la meva memòria estava una mica espessa per recordar alguns detalls. Avui he rescatat alguns apunts que em va passar la Bea, una de les meves professores a l'escola Pau Gargallo i n'ofereixo un resum per a que qui vulgui s'animi a provar-ho. És molt senzill i divertit!
Es pot construir la carcassa amb totxana normal o refractària, o bé aprofitar algun cubell metàl·lic. Si es fa amb totxana, convé deixar un espai entre elles per a que l'aire circuli.
Es fa una capa de serradures, i anem col·locant les primeres peces separades entre elles. Fem una altra capa de serradures i podem tornar a col·locar més peces. I així fins acabar amb una bona capa de serradures. Encendrem damunt les serradures paper i/o branquetes que iniciaran el procés de combustió i quan hagi agafat ho taparem amb una tapa/planxa de metall. Es deixa que vagi cremant a poc a poc. Pot trigar unes hores o més d'un dia, segons la mida del forn i haurem d'esperar a que es refredi bé per a desmuntar-ho i treure les peces.



Amb aquest sistema obtindrem com a màxim temperatures de 700-800ºC, sovint les peces tenen un so com de fusta buida si les piquem amb els dits. A aquestes temperatures el fang queda poc cuit i molt porós, i fruit de la reducció desigual dins el forn podem obtenir una gamma de colors molt bonica que va des de tons vermellosos, a ocres, grisos o negres brillants... distribuïts al caprici de l'atzar. Si hem tingut paciència a brunyir les peces, ens quedaran com enllustrades, i l'efecte es pot reforçar aplicant-hi una cera després de cuites.
Les imatges que he penjat les he tret d'un dels primers llibres de ceràmica que em vaig comprar i que sempre m'ha agradat molt: Cerámica creativa de David Harvey (Editat per CEAC).
Què Anna, organitzem una cuita de serradures un dia d'aquests?

dijous, 2 d’octubre de 2008

Maria Bofill a Sabadell





Aquest proper cap de setmana es celebra la 22 Fira de Ceràmica de Sabadell. El Vallès està en plena activitat com ho demostra la pàgina web de l'Associació Ceramistesvalles i el seu blog.
A banda de la fira a la plaça i d'altres activitats paral·leles que podeu veure al programa, tindrà lloc una exposició a l'Espai Foc de la darrera obra en porcellana de la ceramista Maria Bofill (fins el 30 d'octubre). El dijous dia 9, a més, està programada una conversa amb l'artista a l'escola Illa. Una bona oportunitat per a endinsar-se en l'univers de porcellana de Bofill: subtil, delicat, espontani i premeditat alhora. Podeu explorar el seu treball visitant la seva web, però aquesta és una bona oportunitat de veure-la en directe!

Related Posts with Thumbnails