dimarts, 29 de juliol de 2008

Fira del càntir 2008



Una cita anual important: la Fira del Càntir d'Argentona. Exposicions, fira al carrer, mostra de vídeos i pelis sobre ceràmica, entrega de premis, accions artístiques... En resum, un bon reguitzell d'activitats per a grans i petits, enfangada final inclosa per a qui gosi participar a la Gran Trepitjada de Fang del dimecres. Tot plegat, serà a partir d'aquest diumenge i durant quatre dies. Em fa una mica de vergonya admetre que encara no hi he anat mai... Però aquest any ja m'he reservat la data! Així que ja us explicaré... Més informació clicant al cartell o aquí.

diumenge, 27 de juliol de 2008

"Prodotti ceramici"


Aquests dies he aprofitat per fullejar més a fons aquest petit llibre que havia estat del pare d'una amiga meva i que ella va donar-me fa uns mesos pensant que em podia interessar. I la veritat és que és una petita joia!
És una edició italiana del 1909 - d'abans de la primera guerra mundial!!-, titulada "Prodotti ceramici. Maioliche, porcellane e gres", i l'autor és un tal Gaetano Maderna. No és que jo hagi estudiat mai l'italià, però si una avantatge tenim els qui parlem català i castellà és que, com a mínim en l'àmbit de la lectura, podem intuir, fins un cert punt, el significat de l'italià escrit sense gaire entrenament... Així que, en una primera ullada, he pogut desxifrar l'essència del seu contingut sense grans problemes... L'autor es centra en l'anàlisi dels diversos materials ceràmics (pastes i esmalts sobretot) i de les diferents tècniques de producció industrial (o millor, comparant amb els processos actuals seria dir semi-industrial) de l'època. Conté nombrosos gravats que il·lustren bàsicament la maquinària emprada en aquell moment ( molins de boles, forns, màquines de modelar per premsat o per extrusionat...).
De les dues imatges que us reprodueixo - si hi cliqueu a sobre podreu veure-les amb més detall- , l'una és de la secció de modelat de rajoles de colors i l'altra és un dels molts anuncis comercials especialitzats en el sector que figuren al final del llibre. Al primer gravat, l'acompanya una minuciosa explicació de com s'elaboraven les rajoles: primerament uns operaris distribuïen diferents engalbes sobre un motlle que delimitava perfectament cada zona del dibuix per colors i després s'acabava de premsar la resta del material ceràmic per a conformar la resta de la rajola. El segon gravat, és un anunci d'un piròmetre, realitzat amb la tecnologia punta de l'època: en aquelles dates, aquest tipus d'estris que ara ens son de gran ajuda, estaven en començant a evolucionar i gràcies als avenços tecnològics avui gaudim d'eines de gran precisió i fiabilitat. Per la resta, en altres camps, la tècnica ceràmica segueix sent molt similar a la de fa segles i segles...

dimarts, 22 de juliol de 2008

Alguns detalls del nou forn


Interruptor de seguretat
Els antics forns no solien tenir aquest dispositiu que garanteix que el forn no pugui funcionar si la porta no està ben tancada. No és una mala idea assegurar-nos que el tingui...

La bòveda
Una cosa que de seguida em va agradar del forn era que tenia el sostre en arc. El forn que utilitzava a l'antic taller (i alguns models actuals es segueixen construint així) tenia el sostre pla, i a base de cuites les parets van anar-se inclinant cap al centre per la part superior i res les retenia a fer-ho. Això també va començar a ocasionar una deformació de les resistències allotjades a les ranures, escurçant-ne considerablement la vida útil. No sé si aquest és un fenomen gaire freqüent, però aquest cop volia curar-me en salut... Un cert moviment de les parets és inevitable dins el forn durant la cuita, ja que amb les enormes variacions de temperatura el material pateix a causa del binomi contracció-expansió, i l'efecte és més acusat en cuites d'alta que a baixa temperatura. Però un bon disseny dóna al forn una estabilitat estructural que fa que tot es mantingui al seu lloc després de la cuita. Com veieu, el meu nou forn té una preciosa bòveda i no només això si no que un graó a l'encaix amb la paret lateral reforça més encara el seu efecte.

Part superior de la porta
Com veieu l'estructura interna de refractari sobresurt de la xapa del forn. La tapa de la porta, tanca sobre aquest sortint de refractari i no sobre la part metàl·lica. Això, segons ens va explicar el constructor, evita que la xapa del marc superior es recremi excessivament amb la sortida de la calor. Sovint veiem com aquesta part de la xapa està ben ennegrida en els forns usats: malgrat hi hagi la xemeneia, la tendència de la calor a anar cap a amunt converteix en força vulnerable aquesta part del forn. Gràcies a aquest sortint de l'estructura, l'escalfor evacuada de dins es desvia lleugerament i no impacta directament sobre el metall.

dijous, 17 de juliol de 2008

Disseny en ceràmica



Disseny... aquesta paraula em provoca unes ganes imparables de reflexionar. No és ara el moment, segurament retornaré a aquest tema més endavant. Tinc una relació amor-odi amb el món del disseny, molt visceral en els dos extrems, en fi... No puc negar que, per exemple, he disfrutat prou xafardejant tots els racons d'aquesta pàgina de Designboom. Es tracta d'una extensa mostra de peces ideades per dissenyadors de procedències diverses, exposades a Londres sota el títol Handle with care (una cosa aixó com "Tracta-ho amb cura") . Tot plegat sota la tutela de Designboom. Disseny en ceràmica en estat pur. Podeu passar-vos-hi unes quantes hores ja que no han escatimat en imatges: un bon grapat per a cada projecte. Us recomano no quedar-vos a la superfície i explorar els projectes a través de les fotos més detallades per no perdre-us destalls subtils. A tall d'exemple, aquestes tasses de Bethan Laura Wood, que van desvetllant un estampat a mesura que les vas fent servir. El tè o el cafè van tenyint les àrees preservades d'esmalt penetrant en la porcellana i descobrint el dibuix amagat. La bellesa no és sempre sinònim d'higiene, com el disseny no és sempre sinònim d'utilitat en la pràctica actual, però he de reconèixer que a banda d'enginyoses les he trobat també austerament belles.

divendres, 11 de juliol de 2008

Assignatura pendent: el forn elèctric

El meu aprenentatge en el món dels forns i les cuites, està sent, encara ara, una escalada lenta. A totes les escoles on he estat, la cuita anava sempre a càrrec del professorat. És una cosa que entenc perfectament: el forn és una de les eines més preuades del taller ceràmic i exigeix totes les precaucions i la màxima cura. Però sempre he trobat a faltar que les cuites i els forns tinguessin un apartat propi al programa, per breu que fos. Al cap i a la fi, el forn serà un dels eixos principals de la futura feina de l'alumne com a ceramista. Només si el coneixem a fons serem capaços de controlar i escollir com volem que siguin les nostres cuites.
Aquests darrers mesos, al trasbals de la precipitada recerca de taller i al conseqüent trasllat i instal·lació, s'afegia la nova i complexa experiència de comprar un forn... He de reconèixer que, malgrat el temps que fa que treballo en el món de la ceràmica, m'acompanyava una sensació d'absoluta ignorància quan va tocar començar a mirar catàlegs: en què m'havia de fixar per saber quin era el forn més convenient a la meva feina? Òbviament, si no coneixem prou a fons aquesta màquina - per altra banda de funcionament raonablement senzill- tenim dues opcions: a) deixar-nos portar pel millor venedor o per la marca més coneguda, b) decantar-nos pel factor econòmic (tots sabem el que pica una nova adquisició de forn...). Ni l'una ni l'altra em semblava que garantissin una bona tria. Però una cosa penso que és important com a objectiu, i és, no tant saber si un cert forn funciona bé o no, si no saber PER QUÈ un determinat forn va bé o per què no funciona...
En el meu cas, conèixer per què certs aspectes no funcionaven en altres forns amb què he treballat, o saber de problemes que altres ceramistes havien tingut amb els seus, em va ser de gran ajuda: la fita era buscar un model que tingués resoltes aquestes deficiències. I així va ser com vam triar el nostre forn nou.
Aquesta setmana hem anat a La Bisbal a veure'l i vam aprofitar la visita a terres gironines per preguntar tot el que vam poder al constructor. De passada, vam retratar-lo de dalt a baix (el forn, no el constructor!). Encara no puc estar segura de l'encert o no de l'elecció: això només ho poden dir el temps i l'ús continuat (i ja us podeu imaginar les ganes que tinc de posar-lo a prova!!!).
En propers posts penjaré amb detall alguns aspectes que he valorat per a triar aquest forn, i les múltiples explicacions del constructor, de les que he après no poques coses que encara no sabia. Espero que puguin ser-li d'utilitat a qui, com jo, senti un cert desempar enfront el repte de triar un nou forn.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Temps d'espera...


L'estiu es farà llarg sense taller... El local que hem llogat ha acabat donant-nos força maldecaps. Seguim sense llum ni aigua i tot fa pensar que la cosa no anirà gaire ràpida tenint en compte que depenem de tercers per a aconseguir-les, i que juliol i agost sonen més a vacances que a feina... Ja m'he mentalitzat que possiblement no pugui treballar-hi fins després de l'estiu.
Algú em va dir que el que fer un blog no tenia massa mèrit, que realment l'intríngulis dels blogs era mantenir-los... i jo he caigut de quatre potes: amb el blog recent fet i l'he mig abandonat, sense massa cosa per afegir-hi, ja que pensava alimentar-lo de la meva feina... Però avui he estat recordant temps més productius, ara farà quatre anys, just quan vaig tenir taller "propi" per primera vegada, i a les poques setmanes em va caure a les mans la meva primera feina de debò: un enginyer tècnic buscava desesperadament un ceramista que li pogués fer la rèplica d'unes rajoles modernistes que li calien per a restaurar una finca catalogada de Ripollet. Les ganes del repte van poder més que tots els meus dubtes de primerenca a l'hora d'assumir la feina. Òbviament, el meu jove i ingenu client, les necessitava "urgentment", així que vaig passar-me un mes i mig, sense tenir-les totes, fent rajoles de dia, somniant rajoles de nit...
Els qui heu fet ceràmica sabreu de la dificultat de la tasca de reproduir colors i matisos (opacitat, brillantor...)en ceràmica: l'última paraula sempre la té el forn. L'encàrrec va ser una feina dura i una mica angoixant però per una altra banda gratificant, tot i que en absolut em refereixo a l'aspecte econòmic, ja que, amb el temps, m'he anat adonant de com li van sortir de barates les peces al meu client!!! Bé, sempre s'aprèn alguna cosa i més quan una comença...
Vaig trigar molt de temps a veure en directe les meves peces col•locades a la façana (l'enginyer sempre estava massa ocupat per fer-me un foradet a la seva agenda). Durant tot el procés havia treballat tenint noméscom a referència unes mostres que m'havien portat al taller i unes fotos mal impreses. He de reconèixer que quan vaig trobar-me davant la realitat de la casa ja restaurada amb les meves rajoles, vaig sentir-me bastant orgullosa de la meva primera feina.
Recordant tota aquesta història, i com que a més algú em va insinuar que encara no havia penjat cap peça meva al blog, he pensat en recuperar algunes imatges d'aquella feina i de pas ensenyar-vos-les. Pots clicar sobre la imatge per a veure-la millor. He aprofitat per canviar una mica d'aspecte el blog, crec que ara respira una mica més...(Per cert, a veure si algú s'anima a deixar la primera empremta...)
Related Posts with Thumbnails